Resultats de la cerca

A partir de la reforma del califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān, els seus tipus esdevingueren totalment epigràfics i el seu pes es reduí de 3,98 g a 2,97 g A la península Ibèrica hom baté dírhams des de l’any 722 En el període dels regnes de taifes, el dírham deixà d’ésser d’argent de bona llei per a ésser de billó o, fins i tot, de coure Als Països Catalans en bateren les taifes de Tortosa, Lleida, València, Mallorca-Dénia i Alpont En temps dels almoràvits, la moneda d’argent fou el quirat, però els almohades restabliren el dírham amb un pes proper a 1,5 g i de forma quadrada N’encunyaren els…

Apareix sovint en la documentació medieval lleonesa i castellana per a referir-se a la moneda d’or andalusina

El seu origen podria ésser la forma abreujada del nom Napoleó, que apareix en les monedes del rei Josep Bonaparte Ioseph Nap Dei gratia

El mot apareix per primera vegada en Boeci, i el seu ensenyament, juntament amb el trivi, es difongué des del segle IX, quan les arts liberals foren considerades la base de l’ensenyament escolàstic Escolàstica

Circulà abundantment a Catalunya, durant el s XII i la primeria del XIII N'hi ha documentació des del 1105 i hi apareix esmentada amb noms diferents marins, meliquins, ajadins, pupins, allusius al seu origen

Apareix en la documentació catalana de la segona meitat del s XI, referit al mancús que pesa l’argenç, és a dir el de 14 l’unça de pes 1,92 g, que corresponia als mancusos anomenats bilingües

Apareix d’una manera clara al s XIX amb l' escola graduada Per a la classificació dels alumnes en grups homogenis hom segueix els criteris d’edat cronològica, d’edat mental, de grau d’instrucció i, si es tracta d’ensenyaments més especialitzats, de perfil aptitudinal

El nom ve de la reducció de la denominació original pes fort o peso duro El duro és, doncs, la moneda de vuit rals forts real de a ocho encunyada del s XVI al XIX, i també la de 20 reales de vellón i de 2 escuts de les emissions d’Isabel II El valor duro només apareix gravat en la peça que s’encunyà a Girona el 1808

És la primera vegada que apareix la paraula peceta , en castellà peseta com a indicació no popular del valor d’una moneda S'encunyaren monedes d’or de 20 pecetes, equivalents a 80 rals de billó o a 2 escuts del sistema tradicional, i les d’argent de 5, 2 i mitja i 1 pecetes , que corresponen respectivament a 20, 10 i 4 rals de billó o sia 8, 4 i 1,6 rals forts o d’argent

Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica,…