Resultats de la cerca

Prové de l’Escola de Magisteri de l’Església, creada per l’arquebisbat de Barcelona el 1948 a partir dels centres de Sant Joan de La Salle i Sant Joan Bosco, que adoptà el nom de Blanquerna el 1974 Adscrita el 1979 a la Universitat de Barcelona, inicià el reciclatge de mestres incorporat al pla del departament d’Ensenyament de la Generalitat Ja amb l’estatut jurídic actual, el 1991 fundà la confederació de centres de la Universitat Ramon Llull i impulsà la facultat de Psicologia i Pedagogia Ha creat diverses escoles universitàries Infermeria i Fisioteràpia, el 1992 Periodisme, el…

Periodista, es dedicà a l’ensenyament i fou director del Diario de Mataró Adoptà sovint temes històrics i religiosos en llegendes, novelles curtes El hermano del mártir, o El catolicismo en España , 1890, i sobretot drames i altres peces de teatre, a vegades de caràcter efectista, en castellà Carlos de Viana , 1889, en versió catalana el 1929 La cruz de hierro , 1886 Entre mi hijo y mi honra , 1882 Carlos el Hechizado , 1890, i en català Lo mas maleït , 1888 L’anell de la morta , 1895 El naixement del Messies , 1911 El secret , 1917 L’escàndol , 1929 Escriví poemes també en…

Les escoles d’art dramàtic, sorgides al final del s XVIII, foren sovint annexes als conservatoris La majoria s’especialitzaren en les tècniques de la veu escoles de declamació fins que la complexitat interpretativa demanada a l’actor ha fet adquirir importància a altres tècniques expressió corporal, improvisació, etc Des de la fi del s XIX, l’aparició de grans teòrics ha potenciat la creació d’escoles a llur entorn Als Països Catalans la creació de la primera escola data del 1913 Escola Catalana d’Art Dramàtic, que posteriorment adoptà els noms d'Institució del Teatre i Institut…

Establert a Barcelona com a retratista 1851, fundà un estudi de daguerreotip i, posteriorment, de fotografia Adoptà primer el nom comercial de Fernando & Anaïs i, més tard, el de Napoleon , amb el qual seria conegut, com també els seus descendents Obtingué la representació de la casa Lumière de París, cosa que li permeté donar a conèixer el cinematògraf a Barcelona el 1896 Investit amb l’orde d’Isabel la Catòlica, el succeïren al capdavant de l’estudi el seu fill Aleix Emili Fernández i Tiffon Barcelona 1851 — 1933 i, posteriorment, el nebot d’aquest, Santiago Feliu i Fernández Barcelona…

De jove s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i lluità durant la guerra amb la Divisió 27 S'exilià el 1939, es llicencià en filosofia i lletres a Montpeller i s’incorporà a la resistència francesa Entrà clandestinament a Catalunya 1942 i fou detingut 1944, però s’escapà de la presó de Girona 1946 i, refugiat a França —on es dedicà a l’ensenyament—, ingressà al Moviment Socialista de Catalunya, l’òrgan del qual, Endavant , dirigí del 1948 al 1967 S'escindí, amb un grup de militants, del partit i retornà a Catalunya 1969, es doctorà en Ciències de l’Educació i fou professor de la Universitat…

Aficionat des de molt jove a la fotografia, en acabar els estudis obligatoris 1948 treballà a l’empresa tèxtil del seu pare, que vengué a la seva mort 1962 per dedicar-se professionalment a la fotografia Treballà per a revistes i al mateix temps desenvolupà un vessant social, que el portà a documentar l’ apartheid , tot i que ell mai no es considerà un activista A partir d’aquest treball publicà reculls de fotografies, dos dels quals amb text de l’escriptora Nadine Gordimer   On the Mines , 1973 Lifetimes Under Apartheid , 1986 Altres títols són Some Afrikaners Photographed 1975, In Boksburg…

El 1938, fugint del règim nazi, anà a Singapur, i més tard fou deportat a Austràlia, país on es naturalitzà i adoptà el cognom de Newton anteriorment Neustädter Fou fotògraf per a diverses revistes de moda Installat a París 1960, on visqué durant vint anys, assolí reconeixement internacional a partir del 1961, quan començà a treballar per a revistes com Vogue  de França, i més tard per a l’edició nord-americana, Playboy , Queen ,  Marie Claire  i  Elle , i fou un estret collaborador del dissenyador Yves Saint-Laurent S’especialitzà en les imatges de dones nues en blanc i negre,…

Té la seu a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana Fou constituïda el 28 d’octubre de 1994 a Morella Ports per tretze universitats, a les quals s’anaren afegint d’altres fins a un total de vint el 2008, any en què el nombre total d’alumnes superava els 440000 i el de professors els 30000 Aquest any agrupava les universitats Abat Oliba CEU, la d’Alacant, la d’Andorra, l’Autònoma de Barcelona, la de Barcelona, la de Girona, la de les Illes Balears, la Internacional de Catalunya, la Jaume I, la de Lleida, la Miguel Hernández d’Elx, l’Oberta de Catalunya, la Perpinyà Via Domitia, la…

Per a fer una correcta alfabetització cal un mestre especialitzat, però sovint, per manca de personal, de recursos o per la mateixa urgència de la feina a fer, els qui se n'han responsabilitzat han estat mestres sense especialitzar, estudiants i obrers L’alfabetització constitueix sovint el primer pas de l’educació d’adults Molts països han dut a terme campanyes d’alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social la reforma a Alemanya, la Revolució Francesa, la Revolució Russa, la Revolució Cubana, etc Les bases de les campanyes mundials d’alfabetització daten,…

El 1946 adquirí la seva primera càmera i s’inicià en la fotografia Contactà amb el grup Dau al Set el 1953 a través de Modest Cuixart El 1955 presentà la seva primera exposició, a les Galeries Laietanes de Barcelona, i adoptà una actitud crítica enfront dels salons fotogràfics Dedicat professionalment al cinema i la fotografia publicitaris, dirigí la creativitat de l’agència Tiempo i el 1961 creà amb la seva dona Karin Leiz l’Studio Pomés de fotografia Tant en aquest camp com en el de la publicitat aconseguí una gran projecció gràcies a un esperit innovador que combinava amb un acusat…