Resultats de la cerca

L’embrió fou l’Escola Gratuïta de Disseny, aviat dita de Nobles Arts, establerta per la Junta de Comerç el 1775 a l’edifici de Llotja el 1789 ja tenia filials a Olot, Mallorca, Tàrrega i Girona, així com a Saragossa i Jaca Del 1809 al 1814, durant la invasió francesa, en fou director Josep Flaugier El 1817 s’hi inaugurà la classe d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , i l’any 1834 s’establí la d’ornamentació per fornir la indústria tèxtil de models de dibuixos El 1850 l’escola passà a la jurisdicció de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts Reial…

A partir de l’any 1958 promogué dins el moviment escolta català les activitats d’expressió de tot tipus Organitzà molts cursets d’expressió per a mestres responsables de grups d’infants i joves Escriví, juntament amb la seva germana Maria Aymerich , el llibre L’expressió, mitjà de desenvolupament 1967 L’any 1991 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi

Clergue, fou rector a Solsona El 1431 intervingué en la transformació de l’escola lulliana palatina, creada per Joan I, en una institució autònoma dotada amb patrimoni i rendes pròpies, dita Escola Lulliana de Barcelona, de la qual fou el primer lector Ho féu possible el testament de la noble dama Joana Margarida Safont, pel qual deixava a l’escola els seus béns, entre els quals la seva casa, un hort i la seva biblioteca de manuscrits lullians

Biografia Era alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona quan demanà entrar a l’orde Començà el noviciat a Moià el 14 d’octubre de 1956 i hi professà el 20 d’octubre següent Passà per les cases centrals d’estudis d’Iratxe, d’Albelda de Iregua i de Salamanca, on freqüentà la universitat pontifícia i es llicencià en teologia Rebé l’ordenació sacerdotal el 27 de juny de 1965 Tingué també els títols de professor mercantil, mestre i maître en catéchèse Començà el ministeri educador a Terrassa com a director de la residència universitària escolàpia 1965-67 Fou director dels…

Fill de Lluís Bonet i Garí Titulat a Barcelona 1949, actualitzà les teories d’Antoni Gaudí en algunes obres seves esglésies de Vinyoles d’Orís, Osona 1955 de Sant Medir, Barcelona 1960 de la Fortesa, Anoia 1962 Posteriorment, realitzà l’edifici Aiscondel i l’escola Sant Gregori, a Barcelona, i l’auditori Pau Casals, al Vendrell 1981 Fou membre de l’equip La Cantonada i d’ Ars Sacra 1962 Format en l’ escoltisme al costat de mossèn Antoni Batlle, fou el primer president de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Barcelona 1957, secretari…

Inicià la seva formació a Sant Cugat amb A Horta i P Tintorer, i quan aquest s’establí a Barcelona, el seguí i continuà amb ell els estudis musicals A setze anys, ingressà al Conservatori de París, on estudià al conservatori amb Napoléon-Henri Reber i fou condeixeble de G Bizet i J Massenet i estudià harmonia, amb NH Reber, i piano Després d’una sèrie de concerts per diverses ciutats alemanyes, tornà a Barcelona, sembla que pels volts del 1866, i anà també a Madrid De nou a París, el 1871, a causa de la guerra francoprussiana, abandonà França i decidí establir-se a…

Exercí a Manresa —on projectà i creà una biblioteca popular— i a Barcelona, on fundà un collegi 1869 El 1860 fou secretari de la Junta d’Instrucció Pública de Barcelona Dirigí El Monitor de Primera Enseñanza i La Antorcha Manresana 1856-60, i publicà nombrosos manuals d’urbanitat, que tingueren una gran difusió

Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, dedicada a la reinserció de menors delinqüents, de la qual dirigí la part educativa Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d’Infants 1925-27 i creà, l’any 1928, la institució per a discapacitats mentals Torremar, a Vilassar de Dalt, única en el seu gènere a Catalunya fins l’any 1936 Dirigí la publicació  Portaveu de l’Associació Escolar Artística 1912-13 i ocupà dues càtedres a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Juntament amb els seus germans Manuel  i Josep Maria  fou un assidu collaborador de la…

Mercedari, fou canonge de Santa Anna a Barcelona i examinador sinodal a Girona Se secularitzà el 1822 Fou regent d’estudis del collegi de Sant Pere Nolasc de Barcelona, de l’Acadèmia Cívica i de les escoles de cecs i sord-muts 1822-23 i catedràtic de literatura i història a la Universitat de Segon Ensenyament 1822 Segons Jaume Collell, el 1802 recità una de les crides del bou per a les festes patronals de Vic Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1815, en la qual llegí diversos treballs sobre gramàtica i retòrica Amb Aribau , fundà un…

Es graduà en teologia a la Universitat de Gandia Fou professor de retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles i al collegi episcopal, on, per encàrrec del bisbe Josep Climent, organitzà l’ensenyament de la gramàtica castellana com a base per a l’estudi de la llatina Preceptor del fill del capità general de Catalunya Horcasitas, visqué amb ell una temporada a Madrid Pensionat, tornà al Principat Es retirà de l’ensenyament i, ja gran, fou ordenat sacerdot Fou nomenat corrector de les publicacions de la Junta de Comerç de Barcelona i membre honorari de l’Academia…