Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
resiliència
Educació
Psicologia
Resistència a les adversitats que manifesten algunes persones, infants i joves, que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmeses de manera continuada a estímuls negatius.
En situacions de guerra, abandonament familiar, maltractaments, abusos infantils o altres en què l’equilibri emocional i la salut mental es troben amenaçats, aquestes persones desenvolupen recursos extraordinaris d’adaptació que els permeten suportar-les i superar-les Tot i haver estat considerada com una reacció patològica, actualment es veu com un mecanisme de protecció enfront de l’estrès Psiquiatres europeus com Boris Cyrulnik i Stefan Vanistendael han explicat i difós el concepte A partir del 1970, als Estats Units aparegué la denominació personalitat resistent hardiness aplicada al…
analfabetisme funcional
Educació
Incapacitat per a utilitzar la lectura i l’escriptura a un nivell bàsic que permeti el desenvolupament normal dins la societat, malgrat haver après a llegir.
Les causes immediates de l’analfabetisme funcional són la deserció o el fracàs escolars, una escolarització insuficient o un entorn poc estimulant, que sovint comporta la manca de pràctica de la lectura i l’escriptura Factors associats són la pobresa i la discriminació, que mantenen amb l’analfabetisme una relació de retroalimentació Les persones que són analfabetes funcionals ho són per a les activitats més necessàries de la vida quotidiana La UNESCO considera funcionalment analfabeta la persona que no pot desenvolupar activitats necessàries per a seguir valent-se de la lectura, l’escriptura…
Louis Niedermeyer
Educació
Música
Compositor i pedagog musical suís.
Establert a París, malgrat l’ajut de Rossini no assolí èxits amb les seves òperes, com Stradella 1836 i Marie Stuart 1844 El 1853 reorganitzà l’antiga acadèmia musical d’AEChoron i la batejà amb el nom d’École Niedermeyer En sortiren un gran nombre de compositors, com Gabriel Fauré, André Messager, Edmond Audran i altres
Escola Vallparadís
Educació
Basquetbol
Escola creada per iniciativa dels fabricants de Terrassa l’any 1910, per a la instrucció adequada de llurs fills, sota la direcció (1910-13) d’Alexandre Galí.
Malgrat el seu caràcter classista, aquest hi assajà les seves idees pedagògiques, amb les quals donava gran importància a la investigació aplicada Amb mestres com Artur Martorell , s’aplicaren nous mètodes pedagògics que donaven un paper destacat a l’educació física i al joc a l’aire lliure Un dels esports que es practicà, a partir del 1913, fou el basquetbol
,
Jaume Arnau
Educació
Gramàtica
Mestre de gramàtica.
Jueu convers, era doctor en arts i teologia Ensenyà gramàtica a Llucmajor 1504-05, i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum 1533 i la dedicà a Nicolau de Montanyans Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita
Pere Vergés i Farnés
Educació
Mestre.
Estigué molt vinculat al moviment de renovació pedagògic, que introduí al Principat els corrents de l’escola nova Inicià la seva formació a les escoles del districte segon de Barcelona adscrites a l’Escola Moderna de FFerrer i Guàrdia i a les del districte sisè, on més tard inicià la seva tasca pedagògica Amplià coneixements als Estudis Normals de la Mancomunitat 1917, on participà a les classes que feia Eugeni d’Ors Nomenat director de l’Escola del Mar el 1921, sota el patronatge de MAinaud, dedicà la seva activitat educativa a endegar una de les institucions pedagògiques models de Barcelona…
Ató
Educació
Cristianisme
Bisbe (957-971) i arquebisbe (971) de Vic, mestre de Gerbert, futur papa Silvestre II.
La seva actuació com a bisbe de Vic es troba àmpliament documentada concessions per part del comte de Barcelona, Borrell, d’alguns castells, com el de Tous 970, i consagracions d’esglésies, com la del monestir d’Arles 968 El comte Borrell confià Gerbert a Ató, que li ensenyà les ciències del quadrivi, en especial les matemàtiques Borrell i Ató, el 970, emprengueren un viatge a Roma i s’endugueren Gerbert, el qual fou retingut pel papa Joan XIII En un moment que tota la vida catalana s’anava deslligant del domini franc el comte i el bisbe aprofitaren l’ocasió i aconseguiren, mitjançant cinc…
escola diferenciada
Educació
Escola separada per sexes, que pretén atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d’aprenentatge de nens i nenes.
Hi ha un debat sobre la conveniència d’educar els nens i les nenes conjuntament o separadament a la mateixa escola i a la mateixa aula La majoria dels centres practiquen la coeducació en escoles mixtes, però també hi ha escoles que proposen la separació i addueixen arguments sobre el potencial educatiu d’aquesta pràctica docent En alguns països europeus l’educació diferenciada és prohibida a les escoles públiques, si bé és una pràctica comuna a força escoles privades Els últims anys s’està reintroduint a Europa, a partir de països anglosaxons Els arguments a favor de l’escola mixta es…
Ignasi Mallol i Casanovas
Ignasi Mallol i Casanovas (1934)
© Família Mallol-Casanovas
Pintura
Educació
Pintor i pedagog.
Alumne de les acadèmies Martínez i Altés i Joan Baixas, estudià també a l’escola d’Art Galí Se n'anà a París 1911, amb Francesc Vayreda, Domènec Carles i Esteve Monegal Sojornà allí uns quants anys, fins que se sentí atret per una pintura sensible i vitalista Regí, a Barcelona, una acadèmia privada de Belles Arts 1916-17, hereva, en certa manera de l’acadèmia Galí Dotat per a interpretar el paisatge, s’installà a Olot, i fou un dels màxims representants de la nova escola olotina Pintor naturalista, donà ambients amables i sensuals als seus quadres Membre de Les Arts i els Artistes, exposà als…
reforma educativa
Educació
Sistema educatiu implantat a l’Estat espanyol a partir del 1990 que té com a principals objectius adaptar l’educació a les noves necessitats socials i intentar reduir l’índex de fracàs escolar.
La reforma introduí alguns canvis significatius en els plans d’estudis, com l’ampliació de l’ensenyament obligatori de 14 a 16 anys, l’anticipació de la secundària dos cursos —cosa que obliga els alumnes a entrar a l’institut a 12 anys—, la reestructuració de la formació professional amb la creació de cicles formatius de grau mitjà i superior i la unificació dels estudis de batxillerat i professionals en els mateixos centres de secundària Altres novetats que introduí la reforma foren l’establiment d’assignatures optatives a secundària, que cada centre pot escollir amb total llibertat segons…