Resultats de la cerca

Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, regentà la càtedra de gramàtica els cursos 1525-26 i 1544-45, i la de filosofia moral el curs 1541-42 Fou mestre de llatí d’Ignasi de Loiola 1524-25 El curs 1532-33 fundà a Barcelona una escola d’humanitats privada juntament amb Martí Ivarra , Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan, amb un pla d’estudis i uns texts emprats que no diferien gaire dels de l’Estudi General on tots quatre eren professors i compartien la càtedra Bibliografia Madurell, JM i Dalmases, C de 1968 “Jeroni Ardèvol, maestro de san Ignacio, y las enseñanzas de…

Influït per l’obra de Wilderspin, fundà els primers asils infantils italians a Cremona el 1827 un per a nens rics, i el 1828 un altre per a nens pobres Els seus Elementi di pedagogia 1847 són una síntesi pedagògica d’inspiració catòlica

L’any 2013 va ser tant o més intens que l’anterior pel que fa a mobilitzacions i protestes en l’àmbit educatiu Cal atribuir-ne la causa al projecte de llei del ministre Wert, a les retallades i exigències per a les beques i, a les Illes Balears, al decret de trilingüisme del Govern Bauzà Hi va haver vagues d’estudiants els dies 6, 7 i 8 de febrer i el 20 de novembre, i vagues generals a tot el sistema educatiu català el 28 de febrer, el 9 de maig, el 24 d’octubre i el 5 de novembre Molts ajuntaments de ciutats catalanes van oferir ajudes per al menjador escolar després que el Govern reduís…

Durant l'any 2012 es van produir notables desacords entre el Departament d'Ensenyament i el Ministeri d'Educació, així com entre la Conferència de Rectors i el ministre de Cultura, José Ignacio Wert A més de la política centralitzadora, enmig de la crisi econòmica, el Govern central no va permetre contractacions noves de professorat en cap nivell educatiu No es van poder cobrir les jubilacions i l'augment d'alumnat de 19000 a l'ensenyament no universitari va obligar a fer més hores i assignatures al professorat públic, tot i la reducció de sou, van crèixer les ràtios d'alumnes per professor…

Les noves directrius i l’agreujament de la crisi econòmica van condicionar l’ensenyament durant l’any 2011 El creixement del nombre d’alumnes i la congelació de la despesa educativa van continuar, i es van produir retallades en quasi totes les partides del pressupost obres i manteniment de les installacions escolars, despesa corrent a les universitats, etc Els sindicats, els estudiants i el professorat de secundària i universitari es van queixar d’aquesta situació D’altra banda, unes sentències desafortunades van provocar mobilitzacions generals per la defensa del model lingüístic de l’escola…

Treballà en el Liceu Escolar de Lleida, i fou un dels primers promotors de l’esport infantil Fomentà el futbol i fou l’introductor de l’atletisme a les comarques de ponent Als camps d’esports de Lleida, organitzà el Campionat de Catalunya d’atletisme 1920 amb Epifani Belli i els primers campionats de futbol infantil 1922 Publicà, per encàrrec de la Joventut Republicana de Lleida, L’entrenament per a l’atletisme 1921

Fou una de les principals impulsores i primera secretària del Club Femení i d’Esports de Barcelona, primer club exclusivament femení de Catalunya fundat el 1928, així com impulsora del Lyceum Club de Barcelona, fundat el 1931 El 1937 emigrà a Colòmbia i tingué un paper destacat a promoure l’educació de les dones d’aquell país A títol pòstum la ciutat de Barcelona li dedicà els Jardins Enriqueta Sèculi

Ingressà al servei d’activitats esportives de la Direcció General de l’Esport 1985 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 participà en l’organització de les competicions d’hoquei sobre patins A partir del 1996, a l’Escola Catalana de l’Esport, es responsabilitzà de la formació continuada i organitzà jornades dels àmbits esportius de la gestió, de la medicina i la psicologia i de la documentació Ha estat membre de la Comissió d’Ètica i Valors a l’Esport Català grup EVEC 2000-06 Nomenada directora de l’Escola Catalana de l’Esport 2012 Des del 2008 collabora en la difusió i la implantació de…

Catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’anàlisi dels conceptes, els discursos i les narratives pedagògiques i aprofundí en la història de l’educació física i de l’esport També s’ocupà de la contribució del Dr Emili Mira a la psicologia de l’esport i d’aspectes relacionats amb la pedagogia olímpica Dirigeix la revista Temps d’Educació i és autor de llibres relacionats amb la pedagogia i l’esport, com L’esport a Sants-Montjuïc 1994, Historia de la educación física y el deporte a través de los textos 1995 i Més enllà de l’…

Format a l’Escola de Mestres Joan Bardina, fomentà l’esport i l’educació a Catalunya seguint l’esperit noucentista de la seva joventut Començà la seva activitat esportiva al Gimnàs Vila i, el 1916, passà al Club Natació Barcelona CNB, en el qual practicà la natació i l’atletisme, esport que impulsà amb la creació de la secció corresponent 1922 i la competició Atleta Complet 1934 Presidí el CNB durant els anys trenta i les federacions catalanes de natació 1922 i atletisme 1949-53 Participà en la constitució de la Confederació Esportiva de Catalunya 1922, i fou vocal conseller del Comitè…