Resultats de la cerca
Es mostren 1018 resultats
projecte lingüístic de centre
Educació
Element del projecte educatiu que fixa els criteris generals per a l’ensenyament i l’ús de les llengües en el centre, d’acord amb la normativa vigent.
El projecte lingüístic ha de definir el tractament que el centre farà de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge, el procés que seguirà per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua castellana, les diferents opcions en referència a les llengües estrangeres i els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament i aprenentatge de les llengües a la seva realitat sociolingüística tant des del punt de vista global com individual
projecte educatiu de centre
Educació
Projecte que defineix el marc general en el qual s’ha de desenvolupar l’acció educativa de cada centre docent a fi de donar-hi coherència i continuïtat.
El projecte educatiu ha d’incloure els trets d’identitat del centre, els seus principis pedagògics, els organitzatius i el projecte lingüístic La seva finalitat és donar compliment a les prescripcions educatives establertes per al conjunt de l’alumnat, després d’una anàlisi de la pròpia realitat i del context socioeconòmic i cultural on el centre desenvolupa l’acció formativa, considerant la diversitat de condicions individuals
projecte curricular de centre
Educació
Projecte que defineix la proposta de desenvolupament del currículum establert pel govern de la Generalitat de Catalunya adequada a la realitat de cada centre, atenent els criteris fixats en el marc del seu projecte educatiu.
Document eminentment pedagògic, constitueix un instrument bàsic per a concretar els plantejaments i opcions que respectin els principis i prescripcions del currículum, l’organització estructural del sistema educatiu i la diversitat de característiques de l’alumnat Estableix, entre altres aspectes, el tractament que el centre ha de donar a cadascuna de les llengües d’acord amb el projecte lingüístic, la distribució temporal dels continguts educatius al llarg de l’etapa, els criteris generals per a l’elaboració de la programació i les opcions metodològiques, organitzatives i els criteris d’…
metaavaluació
Educació
Nova avaluació que realitzen tots els organismes implicats en el procés d’avaluació un cop aquest ha finalitzat i que té com a objectiu reflexionar i analitzar el mateix procés per tal de proposar les millores a introduir per a les avaluacions posteriors.
modificació curricular
Educació
Conjunt de canvis, de caràcter individual o de centre, introduïts en els elements prescriptius del currículum per a cadascuna de les etapes educatives.
Les modificacions curriculars pretenen afavorir el màxim assoliment de les capacitats establertes per a part de l’alumnat Poden afectar tant els continguts que s’han d’ensenyar i avaluar establerts per al conjunt d’una etapa educativa, com la durada dels cicles educatius, i han d’ésser autoritzades pel departament d’ensenyament La decisió de modificar elements prescriptius del currículum només s’ha de prendre quan s’han exhaurit les possibilitats d’adaptació que ofereixen els principis d’organització i desplegament curricular
model lingüístic
Educació
Proposta concreta del tractament i de l’ús d’una o més llengües en una societat o en un àmbit específic d’aquesta, avalada generalment per un marc normatiu o un reglament.
A Catalunya es definí el model lingüístic educatiu en el període de la Generalitat provisional 1978-80 Posteriorment, la Llei de Normalització Lingüística 1983 i la Llei de Política Lingüística 1998 reforçaren aquest model amb la base jurídica del rang més elevat El model lingüístic educatiu de Catalunya atorga al català el caràcter de llengua pròpia de l’ensenyament i, en conseqüència, de primera llengua del centre docent estableix el coneixement paritari del català —llengua pròpia i oficial— i el castellà —també oficial per ser la de l’estat— i el coneixement d’un o dos idiomes estrangers,…
objectius terminals d’àrea
Educació
Objectius que determinen el tipus i el grau d’aprenentatge que, respecte dels continguts, ha d’haver assolit l’alumnat en aquella àrea en acabar l’etapa.
Són prescriptius i foren establerts pel govern de la Generalitat de Catalunya en la reforma educativa del 1990 Els objectius terminals s’estableixen com a criteris de referència per a l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat en l’àrea corresponent
objectius generals
Educació
Enunciats que fixen el conjunt de capacitats que ha d’haver assolit l’alumnat en finalitzar una etapa educativa.
Són prescriptius i foren establerts pel govern de la Generalitat de Catalunya en la reforma educativa del 1990 S'hi consideren les capacitats cognoscitives o intellectuals, motrius, d’equilibri personal, de relació interpersonal i d’inserció i actuació social Cada àrea de coneixement que integra el currículum té també uns objectius generals que han de contribuir a l’adquisició dels establerts per a l’etapa
objectius didàctics
Educació
Aprenentatges que es pretén que la majoria de l’alumnat hagi assolit en acabar una unitat de programació a l’educació primària o un crèdit a l’educació secundària i que es fonamenten en els objectius terminals de l’àrea.
Els corresponents al currículum variable de l’educació secundària poden fonamentar-se també en els objectius generals Constitueixen el referent per a l’avaluació
necessitats educatives especials
Educació
Necessitats d’atenció educativa adaptada, temporal o permanent, que pot tenir un alumne per a assolir, al màxim possible, els objectius establerts en el currículum de l’educació obligatòria per al conjunt de l’alumnat.
Les necessitats educatives especials poden ser derivades de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de malalties greus —transitòries o permanents— que interfereixen en el procés d’aprenentatge, de condicions personals de sobredotació o de causes associades a la història educativa i escolar L’alumnat amb necessitats educatives especials s’escolaritza, en principi, en centres docents ordinaris Tanmateix, si es considera que, per l’especificitat dels recursos que requereix, no pot ésser atès en un centre docent ordinari, l’escolarització es duu a terme en centres específics o en unitats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina