Resultats de la cerca

Estudià a l’escola de nois que regentava el mestre Joan Clarà a la Bisbal d’Empordà, i a quinze anys féu d’ajudant El 1863 anà a estudiar a la Normal de Girona, i el 1867 el nomenaren mestre interí de Castell d’Aro Traslladat el 1868, fou nomenat mestre interí d’Espolla La seva muller, Maria Carlas, era la mestra de l’escola de noies Identificat amb la vida del poble i amatent a l’evolució del món de la cultura, fou un renovador de la pedagogia pels seus treballs d’observació directa de la natura, tant d’arqueologia com de ciències naturals, fets amb els seus deixebles Per això se'l considera…

Es graduà en teologia a la Universitat de Gandia Fou professor de retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles i al collegi episcopal, on, per encàrrec del bisbe Josep Climent, organitzà l’ensenyament de la gramàtica castellana com a base per a l’estudi de la llatina Preceptor del fill del capità general de Catalunya Horcasitas, visqué amb ell una temporada a Madrid Pensionat, tornà al Principat Es retirà de l’ensenyament i, ja gran, fou ordenat sacerdot Fou nomenat corrector de les publicacions de la Junta de Comerç de Barcelona i membre honorari de l’Academia Española pocs anys després…

Obtingué la càtedra d’economia política i ciències socials del Wellesley College Fou redactora de The Nation , delegada al Primer Congrés Femení de la Haia i secretària de la Lliga Femenina Internacional pro Pau i Llibertat, a Ginebra 1919-22, de la qual fou presidenta honorària internacional el 1936 El 1946 obtingué el premi Nobel de la pau juntament amb John R Mott Escriví Our Slavic Fellow Citizens 1910 i Approaches to the Great Settlement 1918

Autor d’un Compendio de Geografía e Historia de las Baleares Palma, 1866 cinquena edició, 1900 per a infants Fou director de l’Escola Pràctica de la Normal de Palma

Periodista, es dedicà a l’ensenyament i fou director del Diario de Mataró Adoptà sovint temes històrics i religiosos en llegendes, novelles curtes El hermano del mártir, o El catolicismo en España , 1890, i sobretot drames i altres peces de teatre, a vegades de caràcter efectista, en castellà Carlos de Viana , 1889, en versió catalana el 1929 La cruz de hierro , 1886 Entre mi hijo y mi honra , 1882 Carlos el Hechizado , 1890, i en català Lo mas maleït , 1888 L’anell de la morta , 1895 El naixement del Messies , 1911 El secret , 1917 L’escàndol , 1929 Escriví poemes també en castellà…

Autor d’un breu tractat de calligrafia, en català, el més antic conegut Art de escriure intitulat Descans , 1640, acompanyat de làmines amb models d’escriptura

Inicià estudis eclesiàstics, que abandonà, a Carcassona Llicenciat en lletres, fou professor de filosofia al liceu d’Avinyó Profundament catòlic, creà la Société de la Foi, de caràcter caritatiu, i publicà opuscles, com Le journalisme et les journaux , Que faire de la France i una Mémoire sur l’instruction publique Malvist pel seu proselitisme religiós, fou traslladat a Rodés

Professor a Bonn 1919-20 i 1947-51, succeí Spranger a Leipzig 1920-31 Interessat per les qüestions culturals i pedagògiques, elaborà una teoria de la personalitat que, pel damunt del racionalisme i de l’irracionalisme, analitza la persona en funció del conjunt d’accions i reaccions que s’estableixen entre ella i el món historicocultural en què viu Entre les seves nombroses obres cal citar Individuum und Gemeinschaft ‘Individu i comunitat’, 1919

El 1898 fundà, amb CReddie, la primera escola nova d’Alemanya, caracteritzada per la vida comuna al camp, sobre la base d’un ensenyament realista i pràctic Progressivament cobrí l’edat escolar des de set fins a vint anys Entre la seva obra teòrica hi ha Deutsche Landerziehungsheime Grundsätze und Einrichtungen ‘Llars d’educació campestre alemanyes Bases i orientacions’, 1917

Fundador de la pedagogia experimental i adscrit dins l’àmbit de l’escola activa, renovà els mètodes didàctics, especialment per a l’ensenyament de les ciències naturals, aritmètica i ortografia Escriví Methodik des naturwissenschaftlichen Unterrichts ‘Metodologia de l’ensenyament cientificonatural’, 1892, Experimentelle Didaktic ‘Didàctica experimental’, 1920 i Volkserziehung ‘Educació popular’, 1921