Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Joaquim Català
Educació
Pedagog.
Trinitari calçat, secularitzat el 1820 fou l’impulsor i el director de l’Acadèmia Cívica i Gratuïta de Barcelona, que disposava també d’escoles especials per a cecs i sordmuts, on introduí el mètode d’ensenyament mutu, imitació del monitorial system de Bell i de Lancaster Publicà un Manual práctico o compendio del método de enseñanza mutua i un altre manual ajustat a l’ensenyament mutu dels soldats Morí durant la pesta del 1821, i la seva obra restà interrompuda
Eladi Homs Oller

Eladi Homs Oller
Fundació del Bàsquet Català
Esport general
Educació
Pedagog.
Després d’un viatge becat als Estats Units divulgà la seva visió de la realitat escolar dels Estats Units i incidí en aspectes com la introducció de l’educació física i els esports a l’escola, i destacà la presentació del basquetbol Fou membre del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat, on treballà fins a la seva destitució el 1924 Aquests anys conduí la publicació Quaderns d’Estudi on també es parla en diverses ocasions del basquetbol i dirigí la collecció de llibres “Minerva” on es publicà un llibre sobre els jocs de pilota…
Amadeu Serch i Gelambí
Educació
Pioner de l’escoltisme català, del qual ha estat comissari general (1948-58).
Fou cap de secretaria de Palestra i de les emissions de Ràdio Associació de Catalunya 1930-38 Professor de català, es dedicà al cinema en català i collaborà a Claris , La Publicitat , Catalunya Ràdio , etc En la postguerra es dedicà també a l’estudi del màrqueting i a la prospectiva, relacionat amb el Club de Roma, la Unesco, etc Fou soci fundador i conseller del Centre Català de Prospectiva Publicà Txecoslovàquia 1932 i Càmping 1934
Pere Riutort i Mestre
Educació
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista, conegut com pare Riutort.
Llicenciat en pedagogia 1965, filologia clàssica 1967, teologia 1973 i filologia catalana 1977 Blauet de Lluc 1945, fou ordenat de prevere En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca Des del 1971 residí al País Valencià Fou professor de grec al Collegi Universitari de Castelló i a la Facultat de Filologia de València el 1979 fou professor de català al Collegi Universitari de Castelló 1979 i a l’Escola de Mestres de València 1984-86, dedicat a la didàctica del valencià Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, publicà 1975-77, amb la…
Josep Pau Ballot i Torres

Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot
Educació
Gramàtica
Gramàtic i pedagog.
Es graduà en teologia a la Universitat de Gandia Fou professor de retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles i al collegi episcopal, on, per encàrrec del bisbe Josep Climent, organitzà l’ensenyament de la gramàtica castellana com a base per a l’estudi de la llatina Preceptor del fill del capità general de Catalunya Horcasitas, visqué amb ell una temporada a Madrid Pensionat, tornà al Principat Es retirà de l’ensenyament i, ja gran, fou ordenat sacerdot Fou nomenat corrector de les publicacions de la Junta de Comerç de Barcelona i membre honorari de l’Academia Española pocs anys després…
,
Llorenç Vives i Buchaca
Educació
Periodisme
Pedagog i periodista.
Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà articles per a…
educació postobligatòria
Educació
En el cas del sistema educatiu català es refereix sobretot al batxillerat i a la formació professional.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació de la Generalitat de Catalunya reconeix des del preàmbul la necessitat d’estimular la continuïtat dels estudiants en l’etapa d’educació postobligatòria i d’adequar-se als requeriments de la societat del coneixement Aquesta mateixa llei contempla com a postobligatoris els ensenyaments secundaris següents batxillerat, formació professional específica de grau mitjà i altres ensenyaments de règim especial d’idiomes, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius L’educació postobligatòria superior comprèn la formació professional específica de…
espai de benvinguda educativa
Educació
Espai d’acollida, suport i assessorament als infants i joves nouvinguts i a les seves famílies, com a pas previ a la seva escolarització, per tal de facilitar-ne la incorporació al sistema educatiu amb garanties.
Té com a principals objectius informar sobre la realitat cultural catalana i el sistema educatiu català, detectar les necessitats específiques de l’alumnat nouvingut, sensibilitzar-lo en l’ús del català i promoure'n la integració social Els equips professionals d’aquests espais són pluridisciplinaris i són formats per docents, educadors socials, monitors en el lleure i integradors socials
Pere Marcet i Salom
Educació
Lingüística i sociolingüística
Educador i filòleg.
Llicenciat en dret, economia i filologia catalana, ha estat professor de català, entre altres, a l’ Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona 1977-88, i a la Divisió dels Centres Universitaris del Camp de Tarragona de l’assignatura de Literatura catalana medieval III Membre de la Junta Permanent de Català i jurat dels premis Baldiri Reixac, ha pronunciat nombroses conferències i ha participat en nombrosos colloquis arreu dels Països Catalans sobre història de la llengua Collaborador de Joan Solà , el 1998 publicà amb ell Història de la lingüística catalana 1775-1900 ,…
Jaume Aymà i Mayol
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Comunicació
Educació
Editor, publicista i professor.
Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà 1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina