Resultats de la cerca

Professor a Berlín 1893, desenvolupà el seu pensament filosòfic, fonamentat en una concepció kantiana, en el sentit d’un sistema monista idealista En el camp de la pedagogia és fonamental la seva obra en dos volums Geschichte des gelehrten Unterrichts auf den deutschen Schulen und Universitäten vom Ausgang des Mittelalters bis zur Gegenwart ‘Història de la instrucció acadèmica en les escoles i universitats alemanyes des de la fi de l’edat mitjana fins al present’, 1885, on propugnà la importància dels estudis tècnics i científics en l’ensenyament secundari, i establí les bases de la reforma…

Per raons polítiques emigrà a Suïssa 1920 i als EUA 1940 Representà la tendència moderada entre els partidaris de la renovació pedagògica del començament del s XX i s’interessà per les qüestions d’ètica sexual Escriví Sexualethik und Sexualpädagogik ‘Ética sexual i pedagogia sexual’, 1907, Lebensführung ‘Guia de la vida’, 1909 i Religion und Charakterbildung ‘La religió i l’educació del caràcter’, 1926

Director de l’escola normal de Berlín, fou destituït 1850 a causa d’anar a favor de la independència de l’ensenyament públic respecte al control de l’Església protestant

Influït per l’idealisme romàntic de Schelling i per Pestalozzi, exposà amb una visió original el seu pensament a Die Menschenerziehung ‘L’educació de l’home’, 1826 El 1837 fundà a Blankenburg Turíngia una escola de pàrvuls Kindergarten que esdevingué model profusament imitat en molts altres jardins d’infància Fröbel copsà la significació funcional del joc i de l’esbarjo a ple aire i propugnà més llibertat per a l’infant El seu sistema educatiu fou objecte de violentes acusacions, i fou proscrit a Saxònia i a Prússia el 1851

Deixeble de Johann Friedrich Herbart, fundà un seminari de pedagogia a Leipzig 1861 Insistí en el concepte de “concentració”, segons el qual tot l’ensenyament és matèria de reflexió, i en el de “graus formals”, per mitjà dels quals hom pot fer un esquema de cada lliçó Les seves obres principals són Einleitung in die allgemeine Pädagogik ‘Introducció a la pedagogia general’, 1856 i Die Regierung der Kinder ‘La guia dels infants’, 1858

Els seus orígens no són coneguts, però hom suposa que es desenvolupà a partir de l’art de plegar roba Al Japó, on és anomenat ōrigami , hom el divideix en dues categories figures utilitzades en festes rituals com els noshi o altres objectes decoratius que s’uneixen als donatius lliurats als temples i figures amb un valor purament decoratiu ocells, insectes, flors, etc Actualment el principal teòric sobre el paper plegat és Akira Yoshizawa A Europa, Friedrich Fröbel introduí les tècniques del plegatge de paper de color com una activitat a càrrec dels nens als jardins d’infància

Es tracta d’un concepte treballat pel pedagog alemany Johann Friedrich Herbart al segle XIX, que representa la plasticitat de tot ésser humà i afirma que tots tenim la possibilitat d’aprendre i ser educats Tothom pot rebre influències i, reaccionant-hi, construir el propi bagatge cultural i fins i tot la identitat personal pròpia Els límits de l’educabilitat són condicionats per l’herència biològica i per l’ambient social que envolta cada persona La posició equilibrada de l’optimisme pedagògic moderat com el de Herbart creu fermament en la possibilitat de perfeccionament de tot…

La concepció de la classe ha anat evolucionant lligada a les etapes històriques de la pedagogia De fet, n'hi ha dues concepcions molt diferenciades una de clàssica, corresponent a uns mètodes educatius i a una pràctica escolar dictats per la tradició presència de càtedra, reglaments, uniformes, immobilisme i manuals escolars escolàstics, i una altra de més moderna, que tingué com a un dels precursors Friedrich Fröbel Aquest i el moviment pedagògic de començament del s XX influïren en un canvi radical de concepció de la classe treball actiu —amb tallers, material i mobiliari…

Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931, començà la seva tasca professional com a cofundadora de l’Institut Escola del Parc Després d’un any d’estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s’incorporà a l’Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil El març del 1939, juntament amb altres professors i pares d’alumnes del desaparegut Institut Escola, fundà l’escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en qüestions com coeducació i…