Resultats de la cerca

Alumne de les acadèmies Martínez i Altés i Joan Baixas, estudià també a l’escola d’Art Galí Se n'anà a París 1911, amb Francesc Vayreda, Domènec Carles i Esteve Monegal Sojornà allí uns quants anys, fins que se sentí atret per una pintura sensible i vitalista Regí, a Barcelona, una acadèmia privada de Belles Arts 1916-17, hereva, en certa manera de l’acadèmia Galí Dotat per a interpretar el paisatge, s’installà a Olot, i fou un dels màxims representants de la nova escola olotina Pintor naturalista, donà ambients amables i sensuals als seus quadres Membre de Les Arts i els…

Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on es llicencià el 1950 Pensionat a  la Residencia de Pintores de la Alhambra de Granada i a la d'El Paular Segòvia, viatjà per Europa i a mitjan anys cinquanta s'incorporà com a professor de dibuix a l'Institut Ferran Casablancas de Sabadell, del qual fou director i on ensenyà durant molt anys Fou també professor a l'Escola Massana 1965-69 S’interessà per l’ensenyament de l’art i per l’art infantil, del qual féu exposicions el 1950 i el 1956 i fou un capdavanter en l'estudi d'aquest tema, sobre el qual publicà diversos treballs Del 1951 al…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…

Decebut de la formació rebuda a Llotja, s’inspirà directament en la natura, actitud que inculcà després als seus deixebles Retratista i autor d’escenes religioses, on encara sobreviu l’esperit dels natzarens, rebutjà dues vegades una càtedra a Llotja i preferí de crear, el 1868, una acadèmia particular enfrontada amb l’art oficial més en l’actitud que no pas en l’estètica Del seu mestratge, que omplí més de trenta anys de la vida artística del país, se’n beneficiaren Romà Ribera, Ricard Canals, Josep M Sert, Adrià Gual, Marià Pidelaserra, Xavier Nogués, etc

És un dels promotors del paisatgisme líric rus, particularment original en la representació poètica i alhora retratista, d’un realisme sorprenent, de l’ambientació d’escenes humanes i de ciutats La seva obra gaudí d’una gran popularitat Vista del Kremlin des de la porta Spassky 1800, de Fedor Aleksejev ©

Format a la Llotja de Barcelona —on el 1874 guanyà una medalla d’argent—, a l’Academia de San Fernando, de Madrid, i a París, on fou alumne de Bouguereau i admirador de Meissonier Fundà a Barcelona una acadèmia que polaritzava un dels dos bàndols —enfront de Ramon Martí i Alsina— en què es dividia l’ambient artístic català de l’època Foren deixebles seus Modest Urgell, Josep i Francesc Masriera, Simó Gómez, Manuel Amell i Vicenç de Genovart, entre altres Fou professor —del 1852 fins a la seva mort— de l’escola de Llotja Portà a terme una tenaç i rigorosa tasca educativa, molt discutida pel…

Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…

Professor del Bauhaus a Weimar 1919-23 i director de l’escola d’arts i oficis de Zuric 1938-54, conreà el cubisme i l’abstracció Publicà Kunst der Farbe ‘L’art del color’, 1961

Estudià a Palma, a Brusselles i a Madrid, on es doctorà 1928 en biologia Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933-36 El 1937 anà al Regne Unit comissionada per la Universitat de Barcelona per a fer tasques de propaganda antifeixista i, més tard, fou nomenada delegada del Ministeri d’Instrucció Pública amb la missió de continuar la propaganda antifeixista al Regne Unit i supervisar l’educació dels nens bascos refugiats en aquell país Durant la guerra, tornà en diverses ocasions a Barcelona Finalment, el febrer del 1939 s’installà al Regne Unit en condició de refugiada…