Resultats de la cerca

Les escoles d’art dramàtic, sorgides al final del s XVIII, foren sovint annexes als conservatoris La majoria s’especialitzaren en les tècniques de la veu escoles de declamació fins que la complexitat interpretativa demanada a l’actor ha fet adquirir importància a altres tècniques expressió corporal, improvisació, etc Des de la fi del s XIX, l’aparició de grans teòrics ha potenciat la creació d’escoles a llur entorn Als Països Catalans la creació de la primera escola data del 1913 Escola Catalana d’Art Dramàtic, que posteriorment adoptà els noms d'Institució del…

Llicenciat en Història Medieval 1979 i Història de l’Art 1988, exercí de mestre de primària 1978-2006 Des de l’any  1982 collaborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d’unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l’Alt Urgell És autor de Vocabulari Bàsic d’Art per a l’escola 1989 i Quan la Terra era plana 2004, una novella històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’edat mitjana També collaborà com a autor de llibres de text

Fill d’una important família d’arquitectes de Berlín Deixeble de P Behrens, realitzà, amb Adolf Meyer, els tallers Fagus a Alfeld an der Leine 1911 i un pavelló industrial a l’exposició del Deutsches Werkbund de Colònia 1914 que, per la seva descomposició dels volums, per les seves superfícies clares i per l’ús dels materials, ha estat considerat la darrera obra del període d’exploració de l’arquitectura moderna Cridat a dirigir la Sächsische Hochschule für bildende Kunst i la Sächsische Kunstgewerbeschule, les refongué i creà el Bauhaus de Weimar 1919 i el dirigí fins el 1928 Amb el lema “…

S'inicià en el món del dibuix i la pintura al costat del seu pare, Albert Albert Ràfols i Cullerés A partir del 1942 cursà estudis d’arquitectura, que més tard deixà de banda per lliurar-se plenament a la pintura La influència paterna postimpressionista i el seu particular cézannisme es feren palesos en la primera exposició, l’any 1946, a les galeries Pictòria, on exposà amb el grup Els Vuit Posteriorment anà elaborant una abstracció poètica, amorfa en la seva configuració, lliure i intelligent, fruit d’una pausada gestació, prop d’ambients, temes, objectes o grafismes de la vida quotidiana…

Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el substituí en el…

Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, dedicada a la reinserció de menors delinqüents, de la qual dirigí la part educativa Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d’Infants 1925-27 i creà, l’any 1928, la institució per a discapacitats mentals Torremar, a Vilassar de Dalt, única en el seu gènere a Catalunya fins l’any 1936 Dirigí la publicació  Portaveu de l’Associació Escolar Artística 1912-13 i ocupà dues càtedres a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Juntament amb els seus germans Manuel  i Josep Maria  fou un assidu collaborador de la revista  En Patufet , on del…

Bé que els mètodes mnemotècnics són molt diversos, en general hom pot dir que el millor és aquell que garanteix l’organització en un tot comprensible dels elements complexos que no es presenten estructurats

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la Companyia a Palma,…

La seva pintura és de caràcter expressionista, curosament realitzada i molt personal L’any 1950 formà part del collectiu artístic grup Postectura Des del 1964 treballà, també, en l’ensenyament de l’art i creà el grup artístic Estampa Popular a Barcelona Amb el seu marit Ricard Creus participà en la fundació de L’Arc 1967, escola de tècniques d’expressió Collaborà en l’orientació pedagògica d’educadors És autora de llibres de pedagogia artística i de divulgació de la història de l’art i individualment publicà una collecció de tres llibres anomenada De l’art…

Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle…