Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
assetjament escolar
Educació
Tipus de maltractament sistemàtic i continuat sobre un infant que no té possibilitat de defensar-se, dut a terme per algun company o grup de companys a l’escola.
Té lloc a gairebé totes les edats, amb diferent grau d’intensitat i generalment d’amagat dels adults És més freqüent a l’adolescència La víctima és objecte de bromes pesades, rep agressions físiques, amenaces verbals, vexacions o agressions psicològiques sistemàtiques, durant un temps prolongat, amb el resultat d’una relació perversa de dominació-submissió amb pèrdua de l’autoestima i de l’equilibri psíquic Sentiments de vergonya i d’angoixa van junts amb un altre sentiment d’incapacitat per a resoldre el conflicte L’agressor o agressors solen ser companys de classe amb unes actituds i…
grup de risc
Educació
Grup de persones que, per les seves característiques biològiques, físiques o socials, o bé per la seva conducta, tenen una gran probabilitat de contraure algun tipus de malaltia o de patir algun accident.
Per raó de la seva edat, els infants són un grup de risc en determinades malalties També ho són els joves i altres persones que prenen substàncies addictives i pernicioses, com el tabac, l’alcohol o drogues Des d’un altre punt de vista, la Llei d’educació contempla situacions de risc per als infants i joves estudiants situacions de desemparament, d’assetjament, de patir trastorns o fracàs escolar
ciberassetjament
Educació
Assetjament que utilitza mitjans tecnològics de comunicació com el telèfon mòbil, el correu electrònic o bé internet.
Consisteix en l’enviament, per part de l’assetjador, de missatges amenaçadors o bé en la difusió, a través de la xarxa, de notícies o comentaris difamatoris o vexatoris, o també revelacions íntimes de l’assetjat sense el seu consentiment És especialment freqüent entre la població adolescent ciberassetjament escolar
Institut del Teatre
Teatre
Dansa i ball
Educació
Nom adoptat per l’antiga Escola Catalana d’Art Dramàtic a partir del 1939.
Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el substituí en el…