Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
reconeixement de crèdits
Educació
Aprovació i acceptació per una Universitat dels estudis cursats per un alumne en una altra universitat com a equivalents als de la pròpia.
Té en compte, a més dels continguts docents, la durada dels estudis i els sistemes d’avaluació El reconeixement de crèdits és necessari per als estudiants que desitgen acollir-se als programes de mobilitat i d’intercanvi que promou la Unió Europea, com ara l’Erasmus
modificació curricular
Educació
Conjunt de canvis, de caràcter individual o de centre, introduïts en els elements prescriptius del currículum per a cadascuna de les etapes educatives.
Les modificacions curriculars pretenen afavorir el màxim assoliment de les capacitats establertes per a part de l’alumnat Poden afectar tant els continguts que s’han d’ensenyar i avaluar establerts per al conjunt d’una etapa educativa, com la durada dels cicles educatius, i han d’ésser autoritzades pel departament d’ensenyament La decisió de modificar elements prescriptius del currículum només s’ha de prendre quan s’han exhaurit les possibilitats d’adaptació que ofereixen els principis d’organització i desplegament curricular
grau
Educació
Primer cicle dels estudis universitaris d’acord amb la Declaració de Bolonya i el nou marc d’ensenyament superior a la Unió Europea.
Incorpora l’ensenyament bàsic i de formació general, juntament amb altres continguts adreçats a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional L’objectiu és aconseguir la capacitació dels estudiants per a integrar-se directament en l’àmbit laboral europeu amb una qualificació adequada La superació del cicle dóna dret a l’obtenció del títol corresponent, amb la denominació que, en cada cas, acordi el govern La durada, d’acord amb els diferents estudis i experiències europees, haurà d’ésser d’entre els 180 i els 240 crèdits europeus
cicle formatiu
Educació
Estructura organitzativa pròpia de la formació professional específica.
Hi ha dos nivells de cicles formatius de grau mitjà i de grau superior Tots dos tenen una estructura organitzativa de tipus modular i una durada variable segons les característiques pròpies de cadascun En total, pot oscillar entre 1 300 i 2 000 hores, les quals abasten un o dos cursos acadèmics i inclouen també les pràctiques professionals en centres de treball Cadascun dels dos cicles té els seus requisits d’accés i dóna pas als títols de tècnic i de tècnic superior respectivament Els cicles formatius s’imparteixen als centres d’educació secundària, però no a tots els centres es…
assetjament escolar
Educació
Tipus de maltractament sistemàtic i continuat sobre un infant que no té possibilitat de defensar-se, dut a terme per algun company o grup de companys a l’escola.
Té lloc a gairebé totes les edats, amb diferent grau d’intensitat i generalment d’amagat dels adults És més freqüent a l’adolescència La víctima és objecte de bromes pesades, rep agressions físiques, amenaces verbals, vexacions o agressions psicològiques sistemàtiques, durant un temps prolongat, amb el resultat d’una relació perversa de dominació-submissió amb pèrdua de l’autoestima i de l’equilibri psíquic Sentiments de vergonya i d’angoixa van junts amb un altre sentiment d’incapacitat per a resoldre el conflicte L’agressor o agressors solen ser companys de classe amb unes actituds i…
unitat didàctica
Educació
Unitat de programació i de treball escolar que comprèn un procés complet d’un ensenyament-aprenentatge i que pot tenir una durada variable.
Una unitat didàctica pot abastar diverses classes o lliçons La distribució en el temps de les unitats didàctiques, és anomenada temporització o periodització dels continguts
programa de qualificació professional inicial
Educació
Programa formatiu bàsic i professional, adreçat a joves entre 16 anys i 21 anys que no han assolit el títol de graduat en ESO, i que té per objectiu permetre la incorporació laboral en les millors condicions.
A més, aquests programes ofereixen també la continuïtat de l’itinerari formatiu, especialment en la formació professional específica de grau mitjà, un cop superada una prova d’accés També donen opció, als joves que ho desitgin voluntàriament, de fer una formació complementària per tal d’obtenir el títol de graduat en ESO Es pretén que tots els alumnes assoleixin competències professionals pròpies d’una qualificació de nivell 1 dins l’estructura actual del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, com també que tinguin la possibilitat d’una inserció sociolaboral satisfactòria i puguin…
centre d’interès
Educació
A l’educació infantil i primària, cadascun dels nuclis integradors del programa segons el mètode actiu del pedagog belga Ovide Decroly.
El centre d’interès té com a condició prèvia la globalització que, segons aquest autor, és la base de la transmissió del coneixement i del desenvolupament infantil, el qual no se separa per matèries, assignatures o lliçons, sinó que ho fa per centres d’interès que interrelacionen disciplines diverses Hom parteix de l’estudi de les necessitats o interessos infantils i de l’estudi del medi natural o social En cada tema es procura arribar al màxim desenvolupament i per això la durada de cada centre d’interès és àmplia i variable, pot anar des de dos dies fins a quatre mesos Hom en…
formació professional
Educació
Preparació de l’alumne en les tècniques de la professió per ell elegida.
Hom sol referir-se més específicament amb l'expressió "formació professional" a les titulacions no universitàries de tipus tècnic que es cursen en itineraris d’etapes i durada variables La formació professional ensenyament inclou, ultra les qüestions tècniques, les socials, econòmiques, empresarials i sindicals A l’Estat espanyol, durant el franquisme la llei d’educació del 1970 programà la formació professional, consistent només en les especialitats d’ electricitat, mecànica i administració, com l’alternativa tècnica al batxillerat El fracàs d’aquest model d’ ensenyament…