Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
portafolis europeu de llengües
Educació
Document personal reconegut arreu de la Unió Europea, que recull informació sobre els aprenentatges i les competències lingüístiques.
Consta de tres parts un passaport de llengües, que descriu les qualificacions sobre competències lingüístiques de manera clara i homologada una biografia lingüística, que descriu les experiències lingüístiques, i un dossier amb treballs personals que demostrin les capacitats i competències lingüístiques Els objectius del portafolis són promoure l’aprenentatge de llengües i el plurilingüisme, facilitar la mobilitat dels europeus i afavorir l’entesa i la tolerància
grau
Educació
Primer cicle dels estudis universitaris d’acord amb la Declaració de Bolonya i el nou marc d’ensenyament superior a la Unió Europea.
Incorpora l’ensenyament bàsic i de formació general, juntament amb altres continguts adreçats a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional L’objectiu és aconseguir la capacitació dels estudiants per a integrar-se directament en l’àmbit laboral europeu amb una qualificació adequada La superació del cicle dóna dret a l’obtenció del títol corresponent, amb la denominació que, en cada cas, acordi el govern La durada, d’acord amb els diferents estudis i experiències europees, haurà d’ésser d’entre els 180 i els 240 crèdits europeus
Jesús Ribera i Faig
Educació
Música
Músic i pedagog.
Estudià al Conservatori de Música del Liceu, on es formà com a pianista i en el camp de la pedagogia musical Més endavant amplià els seus coneixements amb R Lamote de Grignon Traslladat a València, el 1947 hi fundà l’Orfeó Universitari, que dirigí fins al 1971 Especialment preocupat per la pedagogia coral en l’àmbit infantil i juvenil, creà i dirigí diverses agrupacions, aglutinades entorn de l’Escola Coral Petits Cantors de València, integrada per uns 300 membres d’edats compreses entre cinc i divuit anys Amb aquests cors s’ha presentat en alguns concerts arreu de l’Estat espanyol i en…
,
resiliència
Educació
Psicologia
Resistència a les adversitats que manifesten algunes persones, infants i joves, que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmeses de manera continuada a estímuls negatius.
En situacions de guerra, abandonament familiar, maltractaments, abusos infantils o altres en què l’equilibri emocional i la salut mental es troben amenaçats, aquestes persones desenvolupen recursos extraordinaris d’adaptació que els permeten suportar-les i superar-les Tot i haver estat considerada com una reacció patològica, actualment es veu com un mecanisme de protecció enfront de l’estrès Psiquiatres europeus com Boris Cyrulnik i Stefan Vanistendael han explicat i difós el concepte A partir del 1970, als Estats Units aparegué la denominació personalitat resistent hardiness…
escola diferenciada
Educació
Escola separada per sexes, que pretén atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d’aprenentatge de nens i nenes.
Hi ha un debat sobre la conveniència d’educar els nens i les nenes conjuntament o separadament a la mateixa escola i a la mateixa aula La majoria dels centres practiquen la coeducació en escoles mixtes, però també hi ha escoles que proposen la separació i addueixen arguments sobre el potencial educatiu d’aquesta pràctica docent En alguns països europeus l’educació diferenciada és prohibida a les escoles públiques, si bé és una pràctica comuna a força escoles privades Els últims anys s’està reintroduint a Europa, a partir de països anglosaxons Els arguments a favor de l’escola…
Declaració de Bolonya
Educació
Declaració signada a la Sorbona el 25 de maig de 1998 pels ministres d’Educació de França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit.
Té com a objectiu el desenvolupament d’un espai europeu d’educació superior Ja en aquesta primera trobada es preveié la possibilitat d’una reunió de seguiment el 1999, tenint en compte que la Declaració de la Sorbona era concebuda com un primer pas d’un procés polític de canvi, a llarg termini, en l’ensenyament superior a Europa S'arribà així a la realització d’una nova conferència, que donà lloc a la Declaració de Bolonya el 19 de juny de 1999 Aquesta Declaració compta amb una major participació que l’anterior, subscrita per 30 estats europeus no només els països de la Unió…
procés de Bolonya
Educació
Nom amb què és conegut el conjunt de reformes en el sistema universitari europeu i la seva aplicació, que culminà en la implantació d’un Espai Europeu per a l’Educació Superior (2010).
Tingué com a punt de partida la Declaració de Bolonya , formulada pels ministres europeus d’Educació reunits a aquesta ciutat el 19 de juny de 1999, en la qual s’expliciten les directrius en l’ensenyament superior europeu amb el propòsit genèric d’enfortir la competitivitat de l’alumnat i de convertir Europa en una referència mundial dels estudis superiors Aquestes directrius es concreten en l’adopció d’un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable la implantació generalitzada del sistema de dos cicles, grau i postgrau, el primer dels quals ha de ser indispensable…
educació d’adults
Educació
Educació donada a persones que no han pogut rebre formació elemental a l’edat escolar.
Consisteix generalment en l'alfabetització i l’ensenyament de rudiments tècnics Hom designa també així els estudis i les activitats voluntàries fetes pels adults generalment de les classes populars, a fi de desenvolupar totes llurs capacitats, poder assumir responsabilitats individuals i socials igualment, el treball de formació permanent, l’extensió cultural, i el reciclatge Després del treball d’alfabetització massiva fet als països per on s’estengué la Reforma protestant, hi hagué a França, a partir del 1705, els intents de Jean-Baptiste de la Salle i madame de la Chétardie L’informe que…
escola nova
Educació
Tipus d’escola derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà aquest mateix nom, iniciat al final del segle XIX per A. Ferrière i desenvolupat al primer terç del segle XX als països europeus de democràcia formal (França, Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit i Suïssa) i àdhuc als EUA.
Tingué com a organisme bàsic el Bureau International des Écoles Nouvelles Constituí alhora una superació de l’ensenyament autoritari tradicional i una adaptació a les noves necessitats i concepció del món de la burgesia liberal En el si del moviment foren experimentats diferents mètodes pedagògics Montessori, Decroly, Freinet, Dewey, etc sempre fonamentats en l’activitat de l’infant El tipus d’escola que se’n derivà rebé el nom d’escola activa Introduït als Països Catalans a partir del 1901, el moviment escola nova s’estengué ràpidament amb la creació d’una sèrie d’escoles privades i amb l’…
Rafael Altamira i Crevea

Rafael Altamira i Crevea
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia
Dret
Jurista, historiador, pedagog i polígraf.
Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…
,