Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat fins a l’inici de la dècada dels noranta S’inicià molt jove en el moviment catalanista, vinculat al grup catòlic Torras i Bages, d’on passà als Catòlics Catalans En aquesta època es vinculà estretament a Jordi Pujol , del qual fou un dels principals collaboradors, i en la defensa del qual intervingué en el procés incoat contra ell 1960 per les autoritats franquistes Entre les activitats contra el règim que desenvolupà, cal esmentar també la creació de la Taula Rodona 1966, la campanya “Volem bisbes catalans” 1966, així com…

Germà de Rafael Masó i Valentí De formació autodidàctica, inicià la seva activitat educativa a l’Escola Vallparadís de Terrassa Collaborà estretament amb Alexandre Galí a l’Escola Montessori i a la Mútua Escolar Blanquerna Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, de tornada a Catalunya prengué part en la fundació dels Minyons de Muntanya i el 1935 fundà l’Escola S’Agaró El 1936 fou empresonat i, un cop alliberat, exercí a Granollers Durant el franquisme collaborà a Girona amb Acció Catòlica

Promogut pel ministre Josep Villar i Palasí , tingué un paper important en l’intent de renovació educativa oficial els anys finals del franquisme Posteriorment, les successives reformes educatives diluïren la funció dels ICE a les universitats, que optativament els conservaren, els reconvertiren o els eliminaren A Catalunya, els ICE portaren durant uns anys el pes dels cursos de reciclatge de català per a mestres La llei del Parlament del 1984 subratllava la conveniència de mantenir a les universitats centres dedicats al perfeccionament del professorat de tots els nivells del…

Dirigí l’Escola Pràctica, annexa a l’Escola Normal de la Generalitat, durant la Segona República i tingué una gran influència en les noves promocions de mestres Empresonat de 1939 a 1941 escriví una Carta des de la presó 1940 a la seva filla on descrivia les condicions degradants dels condemnats pel franquisme El 1948 s’exilià a Veneçuela Fou autor, entre d’altres, de Cartilla de civisme i dret 1931, Lectures suggestives, El llenguatge a l’escola 1932, Història de Catalunya per a nois i noies 1933, La nostra terra i la nostra història 1933 i La educación moral y cívica en la…

Estudià enginyeria tècnica química a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa i fins el 1979 desenvolupà l’activitat professional en diverses empreses com a tècnic i cap de laboratori, alhora que feia estudis d’història de l’educació Durant el franquisme participà activament en la resistència cultural com a president d’entitats com el Centre Excursionista de Badalona i les Joventuts Musicals, i com un dels organitzadors de l’Any Fabra 1968 a Badalona El 1954 es casà amb Maria Teresa Giné i Orengo, fundadora de l’Escola Gitanjali de Badalona i pionera en la renovació pedagògica del país…

Es llicencià en ciències a Barcelona presidí 1920-21 l’Associació Catalana d’Estudiants i collaborà en el periòdic humorístic “L’Estevet” En tornar a Palma 1923 fundà, amb un grup de llicenciats, el Collegi Cervantes, avançat des del punt de vista pedagògic Del 1934 al 1936 ocupà la càtedra de física i química de l’institut de Felanitx El 1931 ingressà al partit socialista i formà part del nucli d’intellectuals Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, etc que influïren en la Casa del Poble, introduint-hi el català com a llengua dels actes públics i fent costat al líder Llorenç Bisbal Fou regidor en…

Mestra de professió, estigué vinculada a l’Institut Municipal d’Educació IME i treballà, entre altres institucions, a les escoles del Bosc i de Sant Gregori de Barcelona, fins a la jubilació 1988 Tingué una contribució molt destacada com a impulsora i organitzadora de les corals infantils a Catalunya El 1962, juntament amb M Dolors Bonal, Montserrat Solanic i Maria Teresa Giménez, fundà el cor infantil L’Esquitx, vinculat a la Coral Sant Jordi  i del qual fou directora durant molts anys El 1967, amb el propòsit de suplir la deficient, si no inexistent, formació musical a l’escola durant el…

Resurrección Maria de Azkue fundà el 1897 el Colegio Ikastechea 1897, on per primer cop s’ensenyava el basc tot i no ser llengua vehicular Aquesta iniciativa correspongué a Miguel de Muñoa en crear la Koru'ko Andre Maria'ren Ikastetxea a Bilbao el 1914 En 1918-36, guiades per l’Eusko Ikaskuntza Societat d’Estudis Bascos conegueren un fort impuls el seu nombre era d’una quinzena el 1936 Confinades a la clandestinitat amb el franquisme, Elvira Zipirita en fou la principal impulsora a partir de 1943 en condicions molt precàries Tolerades a partir dels anys seixanta, conegueren en…

Hom sol referir-se més específicament amb l'expressió "formació professional" a les titulacions no universitàries de tipus tècnic que es cursen en itineraris d’etapes i durada variables La formació professional ensenyament inclou, ultra les qüestions tècniques, les socials, econòmiques, empresarials i sindicals A l’Estat espanyol, durant el franquisme la llei d’educació del 1970 programà la formació professional, consistent només en les especialitats d’ electricitat, mecànica i administració, com l’alternativa tècnica al batxillerat El fracàs d’aquest model d’ ensenyament…

Els seus objectius són la consecució d’una escola democràtica i l’expressió d’opinions i criteris sobre la política i la realitat educatives, juntament amb el foment de la llengua catalana, a través de la formació, la millora i l’actualització pedagògiques dels professionals de l’educació De la metodologia destaca el treball en equip i, de les activitats de l’associació, els cursos de formació continuada especialment les Escoles d’Estiu, la publicació i l’edició de materials per a la difusió de pràctiques i teories pedagògiques, l’assessorament i la collaboració amb organitzacions i…