Resultats de la cerca

El centre d’interès té com a condició prèvia la globalització que, segons aquest autor, és la base de la transmissió del coneixement i del desenvolupament infantil, el qual no se separa per matèries, assignatures o lliçons, sinó que ho fa per centres d’interès que interrelacionen disciplines diverses Hom parteix de l’estudi de les necessitats o interessos infantils i de l’estudi del medi natural o social En cada tema es procura arribar al màxim desenvolupament i per això la durada de cada centre d’interès és àmplia i variable, pot anar des de dos dies fins a quatre mesos Hom en distingeix…

Treballà en el Liceu Escolar de Lleida, i fou un dels primers promotors de l’esport infantil Fomentà el futbol i fou l’introductor de l’atletisme a les comarques de ponent Als camps d’esports de Lleida, organitzà el Campionat de Catalunya d’atletisme 1920 amb Epifani Belli i els primers campionats de futbol infantil 1922 Publicà, per encàrrec de la Joventut Republicana de Lleida, L’entrenament per a l’atletisme 1921

En la seva tasca docent destacà com a impulsor de l’ensenyament en valencià i la renovació pedagògica al País Valencià Fou membre actiu de l’Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua des de la seva constitució i un dels impulsors de la introducció del teatre en l’ensenyament a Castelló Com a escriptor publicà la seva primera novella, Viatge a l’interior , l’any 1995 i continuà la seva producció amb obres majoritàriament destinades al públic infantil i juvenil, entre les quals destaquen L’amo de tot 2004, Les orelles del rei 2002, La fada masovera 2002, Tornaré…

És un element auxiliar que s’utilitza especialment en educació infantil, útil per a explicar contes, fer activitats de llenguatge oral, d’iniciació al càlcul, etc

Es graduà a l’escola normal d’Alacant i a l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio de Madrid on rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza Exercí el magisteri i fou inspector en cap de primera ensenyança d’Osca, Lleida i Barcelona 1931-39 Del 1933 al 1937 fou professor de pedagogia a la Universitat de Barcelona Creà, també a Barcelona, la Cooperativa Espanyola de les Tècniques Freinet, i cal considerar-lo com l’introductor i el difusor del moviment de L’École Moderne, molt coneguda a Catalunya El 1940 s’exilià a Cuba, on fou professor de filosofia de l’educació i didàctica…

Filla de Pere Freixas i Sabater , juntament amb Carme Karr, fou una de les primeres dones que es dedicaren a la composició a Catalunya, i alguns dels seus manuals pedagògics s’han emprat fins ben avançat el segle XX Fou deixebla de Joan Baptista Pujol, Felip Pedrell i Enric Granados El 1900 publicà uns quaderns titulats Cançons catalanes , sobre textos de poetes catalans L’any 1905 guanyà un premi a la Segona Festa de la Música Catalana per un recull de cançons Cançons infantils i el 1908 rebé un guardó als Jocs Florals de Girona per una segona sèrie de Cançons infantils  La revista Feminal…

Catedràtic a la Universitat d’Oxford, codirigí la revista del partit nacionalista gallès i fundà les revistes Galles dels nens , infantil, i L’home de Lletres , les quals continuen publicant-se actualment Escriví narracions de viatges i edità clàssics gallesos

Les ludoteques poden ésser institucions independents o estar al servei d’esplais, escoles, biblioteques, centres cívics, centres d’animació o altres institucions socioculturals Són institucions recreativoculturals especialment pensades per tal de desenvolupar la personalitat del nen, principalment per mitjà del joc i la joguina Per això possibiliten el joc infantil amb l’oferiment tant dels elements materials necessaris —joguines i espais de joc, tancats i oberts— com de les orientacions, ajudes i companyia que necessitin per a jugar Els principals objectius dins d’un marc de…

Els seus objectius són aconseguir un aprenentatge estretament vinculat a la societat de la informació i que superi el fracàs escolar, els problemes de convivència i l’exclusió social A Catalunya hi ha diverses experiències de comunitats d’aprenentatge en centres d’educació infantil, primària, secundària i de persones adultes

Estudià magisteri Decantat en un principi envers una literatura de revolta i frustració, ha adoptat progressivament un to més intimista i més simbòlic, alhora que ha desplegat un ampli ventall d’interessos temàtics S’inicià com a novellista amb la trilogia formada per L’abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, El silenci 1970 i La capitulació 1972 Continuà amb Han plogut panteres 1971, Els alicorns 1972, premi Josep Pla 1971, La cerimònia 1977, Angeli musicanti 1984, Els rius de Babilònia 1985, premi Sant Joan 1984, El palau de vidre 1989, una segona trilogia formada per Paradís d’orquídies 1993…