Resultats de la cerca

Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana 1823 Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d’Amics del País —a la qual havia ingressat el 1834— que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l' Institut Balear

Estudià la flora del massís del Canigó i en general del Conflent i també del Vallespir, el Rosselló i el Capcir Collaborà amb Henri Gaussen a la Carte des productions végétales des Pyrénées , i fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Al costat d’obres científiques, com Florula de Sorède et Lavaill Pyrénées Orientales 1904, Observations sur la flore des Pyrénées Orientales 1932 o Les zones de vegetació al Canigó 1926, és autor de dos reculls de noms populars de plantes catalanes

Estudià a l’Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1892 Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana Publicà obres de crítica històrica i literària El arte y la ciencia , 1889 El último antipapa, 1899 Reyes y príncipes santos , 1907, etc i l’interessant estudi, amb aportació de dades noves, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción…

Durant 15 anys dirigí colònies de reeducació de joves Dedicà els seus últims anys a escriure Pedagogičeskaja poema ‘Poema pedagògic’, 1933-35, Kniga dlja roditelej ‘Llibre per als pares’, 1937, Flagi na bašnjakh ‘Banderes sobre les torres’, 1938 És autor de narracions curtes, assaigs de crítica literària i articles diversos Propugna la collectivitat, nucli reduït de la societat on els joves han d’aprendre a relacionar-se entre ells, i el treball, procés mitjançant el qual l’home transforma la natura cadascú aporta els seus valors personals a la collectivitat i els comparteix la…

Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…

El 1896 s’uní a la Gaelic League, organització per a la difusió de l’irlandès, de la qual edità el seu òrgan oficial El 1908 fundà l’escola bilingüe Scoil Eanna, en la qual intentà potenciar l’irlandès com a llengua de cultura al mateix temps que aplicava mètodes pedagògics moderns Vinculat al nacionalisme independentista dels Irish Volunteers, el 1916 prengué part destacada en la revolta de Pasqua, arran de la qual fou elegit president del govern provisional en fracassar aquesta, fou executat Els seus articles i assaigs polítics, entre els quals destaca The Sovereign People , palesen una…

Fou deixeble de Kant, que l’influí Viatjà per diversos països per tal de conèixer llurs investigacions pedagògiques i es posà en relació amb Diderot, D’Alembert i els enciclopedistes A Estrasburg féu amistat amb Goethe, en el qual influí extraordinàriament Influí sobre tota la literatura i ideologia alemanyes, fou un precursor en el camp de la crítica literària i promogué el Sturm und Drang Experimentà els seus postulats pedagògics, donà impuls a la investigació filològica i fixà les bases d’un estudi comparatiu de la religió i la filosofia És autor d' Über die neuere deutsche…

Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants religiosos de…

Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona 1952-64 Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, collaborà com a crític musical a Mirador i fou director literari de l’editorial Seix-Barral Però, sobretot, excellí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític, amb una sagacitat admirable, un acusat escepticisme i una curiositat inabastable Al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval i de poesia francesa Figurà al…

Biografia Entrà a l’Escola Pia i vestí l’hàbit a Mataró el 24 de juny de 1764 Completat el noviciat i els estudis es dedicà a l’ensenyament de les humanitats i de la retòrica Ensenyà a Balaguer 1776-78, Puigcerdà 1778-84, Mataró 1784-90 i Moià 1790-96 A Puigcerdà es trobà amb l’oposició dels alumnes a estudiar en castellà i a fer altres matèries en aquesta llengua, tal com havia manat Carles III En el discurs de fi de curs de 1780 recalcà la importància d’aprendre el castellà argumentant, entre altres qüestions, que calia fer-ho perquè estava manat perquè la gramàtica llatina s’havia d’…