Resultats de la cerca

És basat en l’activitat, la llibertat i la responsabilitat de l’infant, i en el treball i en l’observació dels elements del seu medi natural Parteix de les activitats diàries de l’infant rentar-se, vestir-se, menjar, jugar, etc Es preocupa poc de la lectura i de l’escriptura, i orienta l’infant cap a la coneixença del major nombre d’objectes que són utilitzats normalment, alhora que desenvolupa el llenguatge per mitjà de nombroses converses sobre aquests objectes l’ordre és molt important el nen ha d’endreçar les joguines després de jugar els infants practiquen la rítmica, la música i el cant…

Dedicat especialment a l’etapa de formació preescolar, pretén d’evidenciar i de potenciar totes les aptituds biològiques de l’infant Aplicat per primera vegada als Països Catalans a l’escola Montessori de la Casa de la Maternitat de la diputació provincial de Barcelona 1913, fou àmpliament difós pels pedagogs renovadors, en especial per Joan Palau i Vera El 1915 aplicaven aquest mètode 13 escoles a Catalunya El seu material didàctic continua essent utilitzat en nombroses escoles

En l’aprenentatge de la lectura, considera que el nen ha de partir d’un conjunt significatiu i no pas dels elements del codi a identificar

Creat el 1954, al Japó, pel professor de matemàtiques Toru Kumon, inicialment per a la formació d’alumnes amb dificultats, es basa en un treball extraescolar amb molts exercicis de repetició que parteix d’un material graduat i autoinstructiu que persegueix millorar l’organització, l’autodisciplina i la confiança en un mateix, així com desenvolupar tot el potencial de l’alumne També s’utilitza per formar alumnes autodidactes, capaços de seguir aprenent per ells mateixos

Cada projecte es pot crear a partir d’una situació problemàtica, d’un concepte, etc, amb l’objectiu de trobar-ne la solució En aquest procés d’aprenentatge es distingeixen diverses fases l’elecció del tema o situació, la recerca d’informació de possibles solucions i les conclusions o resolució de les qüestions plantejades

Posterior a l'abecedari, fou ja ideat per VIckelsamer 1527, bé que sistematitzat per JKVogel 1841 Unit al mètode fònic d’HStephani 1804, obrí les portes al mètode global

Els alumnes estudiaven les lliçons amb els professors i després les ensenyaven als altres La implantació d’aquest sistema era molt econòmica, car estalviava professorat, i l’alumnat era atès amb més diligència Vers el 1840 els pares d’alguns monitors objectaren que aquests nois no tenien cap compensació pel treball que feien, i aleshores hom establí que els nois i les noies que volguessin, a partir de 13 anys, podien fer de monitors, però els professors tenien l’obligació d’ensenyar-los pedagogia i en cinc anys podien adquirir la formació de mestres Aquest mètode es desenvolupà…

Aquest mètode, que s’ha desenvolupat a Catalunya a partir de la dècada dels vuitanta, es basa en l’ús de diverses tècniques per a incrementar la velocitat lectora i la comprensió, un cop assolit el domini mecànic de la lectura Consisteix en una sèrie d’exercicis per a augmentar l’agilitat i l’amplitud visual, mentre s’incideix en la comprensió mitjançant l’exercitació de la memòria i l’ampliació de la riquesa lèxica, que proporciona una lectura fluïda, sense esculls per a la interpretació