Resultats de la cerca

Fundador de la pedagogia experimental i adscrit dins l’àmbit de l’escola activa, renovà els mètodes didàctics, especialment per a l’ensenyament de les ciències naturals, aritmètica i ortografia Escriví Methodik des naturwissenschaftlichen Unterrichts ‘Metodologia de l’ensenyament cientificonatural’, 1892, Experimentelle Didaktic ‘Didàctica experimental’, 1920 i Volkserziehung ‘Educació popular’, 1921

Llicenciat en ciències naturals, treballà en el Laboratori Oceanogràfic de Palma des del 1927 i el dirigí a partir del 1940 S'especialitzà en l’estudi del plàncton marí i descobrí algunes espècies noves De les seves obres es destaca Introducción al estudio del plancton marino 1950, en collaboració amb RMargalef Del 1932 al 1934 presidí l’Associació per la Cultura de Mallorca desplegà una tasca important de divulgació científica en collegis i mitjançant conferències, i publicà una sèrie d’estudis sobre les relacions entre Ramon Llull i la ciència

Llicenciat en filosofia i lletres Fundà i dirigí el Collegi Mont d’Or 1905, escola privada experimental dirigida a la classe burgesa Lligat a la Institución Libre de Enseñanza, aprofundí el mètode Montessori , el qual, becat per la Diputació de Barcelona, estudià a Roma 1912 Capdavanter en la seva divulgació i introducció organitzà la primera escola montessoriana de Barcelona Casa de la Maternitat de la Diputació Publicà Un assaig d’aplicació del mètode Montessori a la Casa de la Maternitat 1919, a més de nombroses traduccions Edità manuals didàctics d’aritmètica, ciències naturals…

Es doctorà en ciències naturals a la Sorbona 1891 i passà a treballar amb Charcot a la Salpêtrière El 1894 fou nomenat cap del laboratori de psicofisiologia de la Sorbona i el 1895 fundà l’ Année psychologique Encarregat pel ministeri d’educació de cercar un mètode per a determinar el nivell de deficiència dels infants retardats, elaborà l’ Échelle métrique de l’intelligence 1905 i 1908, coneguda amb el nom d’ escala de Binet-Simon , en la qual fou aplicada per primera vegada la noció d’edat mental És considerat el creador de la psicologia experimental francesa i de la…

Jesuïta des del 1766, fou exiliat l’any següent a Itàlia de primer s’establí a Ferrara, on el 1777, al cap de quatre anys d’haver estat suprimida la Companyia de Jesús, fou ordenat de sacerdot A Màntua, ensenyà lletres i ciències al Regio e Ducale Ginnasio escola pública de segon ensenyament, del qual fou inspector director del 1784 al 1799 Publicà tres Dissertazioni sobre ciències naturals Màntua 1788 i tres de caire pedagògic Verona, 1792, ultra qualque escrit teològic i poemes ocasionals en llatí, italià i castellà Havent retornat a València el 1799, fou novament exiliat El…

Jesuïta, fou rector dels collegis de Santa Maria de Betlem de Barcelona i de Monti-sion de Mallorca, provincial de la corona d’Aragó, procurador del procés de canonització d’Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa És autor d’una notable obra de geografia i d’història natural Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d’història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya , escrita el 1600 i inèdita fins el 1949 És també autor de Vides de sants de Catalunya, Vides de sants d’altres províncies d’Espanya, fora…

Biografia Ingressà a l’Escola Pia el 18 de setembre de 1892 i, acabat el noviciat, hi professà el 19 d’agost de 1894 Començà els estudis de la carrera eclesiàstica a Iratxe Navarra, però als dos anys emmalaltí i fou enviat a Vilanova i la Geltrú per refer-se mentre continuava privadament els estudis El 1900 acabà els estudis i restà a la mateixa casa ensenyant llengües espanyola, llatina i francesa, a més de ciències naturals i psicologia El 1908 fou destinat a Mataró i al curs següent 1909-10 s’encarregà de les classes nocturnes als obrers al mateix temps feia de prefecte de les…

Estudià a l’escola de nois que regentava el mestre Joan Clarà a la Bisbal d’Empordà, i a quinze anys féu d’ajudant El 1863 anà a estudiar a la Normal de Girona, i el 1867 el nomenaren mestre interí de Castell d’Aro Traslladat el 1868, fou nomenat mestre interí d’Espolla La seva muller, Maria Carlas, era la mestra de l’escola de noies Identificat amb la vida del poble i amatent a l’evolució del món de la cultura, fou un renovador de la pedagogia pels seus treballs d’observació directa de la natura, tant d’arqueologia com de ciències naturals, fets amb els seus deixebles Per això…

Estudià filosofia, psicologia i pedagogia a les universitats de Barcelona on es doctorà el 1937, Madrid i Berlín A la universitat berlinesa fou alumne d’ESpranger, WSombart, WKöhlerm, KLewin, WJäger i NHartmann, que influïren força en el seu pensament Fou professor a les universitats de Barcelona 1929-39 i Mèxic 1939-45 i a la Wesleyan, als EUA des del 1946 El 1939, després de passar per França, s’exilià a Mèxic Hi fou membre de la Casa de España, que després esdevingué el prestigiós Colegio de México d’estudis universitaris Exercí com a professor a la Universidad Nacional Autónoma de México…