Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
promesa
Educació
Compromís de fidelitat que els escoltes poden fer després d’una temporada de pertinença a l’escoltisme
.
Durant la celebració, normalment en ocasió d’una acampada, hom sol imposar-los el fulard
centre universitari
Educació
Unitat organitzativa bàsica en què s’estructuren les universitats públiques i que té com a principal responsabilitat la gestió i l’organització dels ensenyaments universitaris conduents a l’obtenció de títols universitaris.
Els centres universitaris poden ésser centres integrats, quan pertanyen jurídicament a la mateixa universitat, i adscrits, quan la seva titularitat no correspon a la universitat Els centres universitaris, segons la seva funció, reben el nom de Facultat, Escola Tècnica Superior, Escola Universitària o Institut Universitari Les Facultats i Escoles Tècniques Superiors són les encarregades d’organitzar els estudis de 1r i 2n cicles conduents a l’obtenció dels títols de llicenciat, arquitecte o enginyer També poden organitzar estudis de 1r cicle, conduents a l’obtenció…
franel·lògraf
Educació
Plafó folrat de feltre o de franel·la al qual es poden adherir figures o imatges que es van mostrant als alumnes.
És un element auxiliar que s’utilitza especialment en educació infantil, útil per a explicar contes, fer activitats de llenguatge oral, d’iniciació al càlcul, etc
cicle universitari
Educació
Fase en la qual s’estructura la càrrega lectiva d’un ensenyament universitari.
Els ensenyaments universitaris poden ser de 1r cicle, de 1r i 2n cicles, de 2n cicle i de 3r cicle Els estudis de 1r cicle són estudis terminals i la seva superació dóna dret a l’obtenció del títol de diplomat, mestre, arquitecte tècnic o enginyer tècnic i permet l’accés directe a estudis de 2n cicle, en acabar els quals hom obté el títol de llicenciat, enginyer o arquitecte La superació dels estudis de 1r i 2n cicles dóna dret a l’obtenció del títol de llicenciat, arquitecte o enginyer Els estudis de 3r cicle poden ser homologats, i n'hi ha de diversos tipus…
habilitat social
Educació
Conducta hàbil desenvolupada en situacions interpersonals per a obtenir una resposta positiva dels altres.
La finalitat de les habilitats socials és aconseguir millorar la capacitat per a relacionar-se i comunicar-se amb els altres Una conducta socialment hàbil es pot qualificar de conducta assertiva i consisteix a fer allò que es pensa sincerament i que es considera just, tot respectant els drets dels altres També es diu que la persona amb habilitats socials té competència social Aquestes habilitats comprenen totes aquelles maneres de fer o de comportar-se, verbals i no verbals, que serveixen per a afavorir les relacions interpersonals La majoria de les vegades són verbals ja que utilitzem el…
objectius didàctics
Educació
Aprenentatges que es pretén que la majoria de l’alumnat hagi assolit en acabar una unitat de programació a l’educació primària o un crèdit a l’educació secundària i que es fonamenten en els objectius terminals de l’àrea.
Els corresponents al currículum variable de l’educació secundària poden fonamentar-se també en els objectius generals Constitueixen el referent per a l’avaluació
festa de l’arbre
Educació
Festa destinada a inculcar en els infants el respecte als arbres.
Generalment és subvencionada pels organismes oficials i públics els quals, juntament amb les escoles, poden donar-li un sentit cívic i educatiu Hom celebrà per primera vegada la festa a Nebraska EUA el1872
estimulació primerenca
Educació
Mètode educatiu que pretén potenciar la xarxa neurològica dels infants des de la primera infància a través d’estímuls sensorials, de forma lúdica i afectiva.
Es basa en les investigacions en neuropsicologia que demostren que el període de màxim desenvolupament del cervell humà és entre els 0 i els 6 anys i que les experiències primerenques poden tenir un gran impacte en el desenvolupament i capacitat del sistema nerviós, l’estructura cerebral i les connexions neurològiques
alumne | alumna
Educació
Persona que rep ensenyament (amb relació a qui el dóna, a l’establiment docent on el rep, a la matèria que aprèn), deixeble, escolar, estudiant, educand.
En les relacions mestre-alumne, aquest pot ésser considerat com un subjecte més o menys passiu o com l’agent més o menys actiu de la pròpia formació, segons el tipus d’educació que hom li doni Per a la classificació d’alumnes en graus escolars hom té en compte diversos criteris l’edat cronològica, l’edat pedagògica segons els coneixements mesurats per proves objectives, l’edat psicològica segons el desenvolupament mental apreciat per tests i el grau d’adaptació social les concepcions més modernes de l’educació defensen que és millor no classificar els alumnes tot i tenir en compte aquestes…
currículum ocult
Educació
Conjunt d’aprenentatges que es produeixen sense la intencionalitat del docent o de la institució educativa.
Entre altres aspectes, habitualment formen part d’aquesta categoria de currículum els valors morals i les actituds que sense ésser explicitats en la planificació educativa es transmeten per imitació al professor, per interacció social dels membres del grup-classe, per contacte amb els models que encarnen els adults de la comunitat educativa, pels valors implícits en el tractament de les informacions escolars i per altres circumstàncies diverses que poden envoltar el procés d’aprenentatge
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina