Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Gumersindo de Azcárate

Gumersindo de Azcárate
© Fototeca.cat
Educació
Política
Sociologia
Dret
Polític, jurista, educador i sociòleg castellà.
Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida passà al…
Francisco Giner de los Ríos
Educació
Literatura
Pedagog i escriptor andalús.
Estudià dret a Barcelona i a Granada i, establert a Madrid 1863, s’identificà amb les idees krausistes de Julián Sanz del Río, Fernando de Castro i Nicolás Salmerón, fins al punt que renuncià la seva càtedra de dret internacional 1866 quan aquests foren destituïts de la universitat per raons polítiques Sota la revolució del 1868, restituït a la seva càtedra, participà en les reformes de l’ensenyament i fundà el “Boletín-revista de la Universidad de Madrid” 1873 La Restauració el deportà a Cadis però, de nou a Madrid, fou un dels fundadors de la Institución Libre de Enseñanza 1876…
Ató
Educació
Cristianisme
Bisbe (957-971) i arquebisbe (971) de Vic, mestre de Gerbert, futur papa Silvestre II.
La seva actuació com a bisbe de Vic es troba àmpliament documentada concessions per part del comte de Barcelona, Borrell, d’alguns castells, com el de Tous 970, i consagracions d’esglésies, com la del monestir d’Arles 968 El comte Borrell confià Gerbert a Ató, que li ensenyà les ciències del quadrivi, en especial les matemàtiques Borrell i Ató, el 970, emprengueren un viatge a Roma i s’endugueren Gerbert, el qual fou retingut pel papa Joan XIII En un moment que tota la vida catalana s’anava deslligant del domini franc el comte i el bisbe aprofitaren l’ocasió i aconseguiren, mitjançant cinc…
Jaume Viada
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista i organitzador escolar.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia a Sabadell on vestí la sotana el 23 d’octubre de 1833 i hi professà el 13 de novembre de 1835 Quedà a Sabadell per a iniciar la carrera eclesiàstica Tingué de professors el pare Salvador Cadevall per a la filosofia 1835-1839 i el pare Tomàs Clapés per a la teologia 1839-1842, estudis que alternava donant classes a l’escola Les lleis desamortitzadores i d’exclaustració de 1835 no el desanimaren sinó que s’entregà a l’estudi i a l’ensenyament començant per la classe de llatí El 1840 fou ordenat de sacerdot Després de la restauració de l’orde el 1845, fou cridat…
Jordi Bonet i Armengol
Arquitectura
Educació
Arquitecte i dirigent de l’escoltisme.
Fill de Lluís Bonet i Garí Titulat a Barcelona 1949, actualitzà les teories d’Antoni Gaudí en algunes obres seves esglésies de Vinyoles d’Orís, Osona 1955 de Sant Medir, Barcelona 1960 de la Fortesa, Anoia 1962 Posteriorment, realitzà l’edifici Aiscondel i l’escola Sant Gregori, a Barcelona, i l’auditori Pau Casals, al Vendrell 1981 Fou membre de l’equip La Cantonada i d’ Ars Sacra 1962 Format en l’ escoltisme al costat de mossèn Antoni Batlle, fou el primer president de la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Barcelona 1957, secretari general de la Conferència Internacional de l’Escoltisme…
Jordi Galí i Herrera

Jordi Galí i Herrera
AntoniaHo (CC BY-SA 4.0)
Educació
Pedagog i historiador.
Fill d’ Alexandre Galí i germà de l’historiador Raimon Galí Fins els primers cursos de batxillerat, que cursà a Osca on la seva mare havia estat deportada, es formà a l’escola Blanquerna fundada pel seu pare, a partir del 1939 Instituto Menéndez y Pelayo, i posteriorment estudià clàssiques a la Universitat de Barcelona Dedicat professionalment a l’ensenyament i a la pedagogia, participà activament en l’ escoltisme promogut per Antoni Batlle 1946-58 dirigí el Colegio-Internado La Molina 1951-55, a partir del qual fundà 1955 l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles que…
,
Frederic Marès i Deulovol

Frederic Mares i Deulovol
© Fototeca.cat
Escultura
Museologia
Educació
Història
Escultor, erudit, col·leccionista i pedagog.
Format a Llotja i al taller d’Eusebi Arnau Viatjà pensionat a Roma, Florència, París i Brusselles En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Barcelona, on obrí taller Dedicat de manera gairebé exclusiva als encàrrecs, que començà de rebre a partir del 1918, aviat es convertí en un dels més destacats conreadors de l’estatuària monumental a Catalunya i, en general, a l’Estat espanyol També té obres a l’Amèrica del Sud Intervingué en diverses de les realitzacions dutes a terme arran de l’Exposició Internacional del 1929 Entre els monuments que efectuà, dins un característic classicisme, cal…
Francesc Raventós
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Després de cursar filosofia a la Universitat, demanà entrar a l’Escola Pia Vestí la sotana a Moià el 19 de febrer de 1797 i hi professà l’11 de juny de 1798 Estudià teologia i fou destinat tot seguit a l’ensenyament Es distingí com a director d’interns a Igualada, Mataró i al collegi Sant Antoni de Barcelona Quan s’inicià la guerra del Francès es trobava a Igualada, i el 1809, en formar-se les companyies que havien de resistir les tropes franceses, en fou nomenat capellà d’una d’elles Després es refugià a Palma Mallorca, on juntament amb dos escolapis més —Jaume Torrents i Jacint…
universitat
Educació
Institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.
Desenvolupament general És regida per un rector, amb l’assistència d’una junta de govern o d’un organisme similar Les universitats medievals s’organitzaren com a comunitats de professors, anomenades universitas magistrorum París, o comunitats d’estudiants, denominades universitas scholarium Bolonya En les primeres els professors s’agrupaven en facultats i elegien les autoritats acadèmiques degans, a les quals corresponia el govern de la institució En les segones, els estudiants, repartits en nationes , segons llur procedència, formaven corporació o gremi i elegien llurs representants…
ensenyament
Organigrama del Pla General d'Ensenyament elaborat pel Consell de l’Escola Nova Unificada (1936-37)
© Fototeca.cat
Educació
Sistema i mètode d’educar i instruir.
Com a tal, l’ensenyament és sinònim d'educació i d’instrucció L’activitat d’ensenyar, que té en la pedagogia l’expressió més acurada i metòdica, es desenvolupa àmpliament i metòdicament a les institucions escolars Les diverses etapes de formació intellectual de l’individu han cristallitzat al segle XX en tres graus d’ensenyament, estratificació que, d’altra banda, ja es donava en èpoques anteriors L’ensenyament primari L’etapa coneguda avui com a ensenyament primari , consistia, a l’edat mitjana, en l’ensenyament de les primeres lletres gramàtica llatina i algunes nocions d’…