Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
màster
Educació
A les universitats anglosaxones, grau acadèmic intermedi entre els de batxiller i doctor.
És una pervivència del grau de mestre en arts, propi de les universitats europees medievals
màster
Educació
Curs de formació professional especialitzada que es realitza en certes escoles i universitats.
Als Països Catalans, les universitats públiques començaren els anys vuitanta a impartir màsters en l’àmbit empresarial, seguint el model de les escoles de negocis privades que implantaren els primers màsters de gestió empresarial o MBA Master of Business Administration L’oferta de màsters aviat sobrepassà l’àmbit de les ciències econòmiques i actualment se n'ofereixen de totes les especialitats acadèmiques La manca d’una regulació que fixi els mínims acadèmics exigibles per a impartir aquests cursos ha fet proliferar ràpidament una àmplia oferta de màsters més o menys ben…
Xarxa Vives
Educació
Associació d’universitats que potencia les relacions entre les institucions universitàries dels Països Catalans i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns.
Té la seu a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana Fou constituïda el 28 d’octubre de 1994 a Morella Ports per tretze universitats, a les quals s’anaren afegint d’altres fins a un total de vint el 2008, any en què el nombre total d’alumnes superava els 440000 i el de professors els 30000 Aquest any agrupava les universitats Abat Oliba CEU, la d’Alacant, la d’Andorra, l’Autònoma de Barcelona, la de Barcelona, la de Girona, la de les Illes Balears, la Internacional de Catalunya, la Jaume I, la de Lleida, la Miguel Hernández d’Elx, l’Oberta de Catalunya, la Perpinyà Via Domitia, la…
Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació
Educació
Fundació estatal creada pel Ministeri d’Educació l’any 2002, d’acord amb el que estableix l’article 32 de la Llei Orgànica d’Universitats.
La seva missió és donar suport a les universitats en tots els processos relacionats amb la garantia de la qualitat i la millora de la competitivitat del sistema universitari Desenvolupa les seves activitats a través de cinc programes l’avaluació institucional, la certificació, l’acreditació, l’avaluació de professorat i la convergència europea
ensenyament tècnic i professional
Educació
Ensenyament impartit a les escoles tècniques dependents de les universitats (escoles d’arquitectura, d’enginyeria, etc.).
Els precedents d’aquests centres d’ensenyament vénen ja del segle XVIII, amb l’expansió industrial occidental Actualment les escoles tècniques solen ésser agrupades, i constitueixen les universitats politècniques Als Països Catalans, fins al segle XVIII, l’ensenyament tècnic i professional anà a càrrec dels gremis i collegis professionals, tot i que a Barcelona és conegut el projecte de fundació, el 1646, d’un Hospital del Sant Esperit dedicat a l’ensenyament de les arts mecàniques Però la preocupació pel foment de l’agricultura, de la indústria i del comerç a la segona meitat…
doctorat
Educació
El més alt grau acadèmic concedit per les universitats.
Per a aconseguir-lo, hom ha d’elaborar un treball d’investigació, una memòria o una tesi doctoral, segons els casos, a més de fer els exercicis reglamentats per cada facultat cursos monogràfics, treballs, etc
lector | lectora
Educació
Títol equivalent, en les antigues universitats, a l’actual de professor adjunt.
paranimf
Educació
En les universitats, el qui fa el discurs de començament de curs.
universitat
Educació
Institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.
Desenvolupament general És regida per un rector, amb l’assistència d’una junta de govern o d’un organisme similar Les universitats medievals s’organitzaren com a comunitats de professors, anomenades universitas magistrorum París, o comunitats d’estudiants, denominades universitas scholarium Bolonya En les primeres els professors s’agrupaven en facultats i elegien les autoritats acadèmiques degans, a les quals corresponia el govern de la institució En les segones, els estudiants, repartits en nationes , segons llur procedència, formaven corporació o gremi i elegien llurs representants…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina