Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Carles Grau
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte, deixeble de Pere Costa.
Treballà al castell de Sant Ferran de Figueres, on féu la font de la plaça A Barcelona féu les imatges laterals —desaparegudes— de la façana de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta, l’escultura aplicada del palau de la Virreina 1775, la capella de Santa Marta avui a l’hospital de la Santa Creu, la Mercè, el Collegi de Cirugia i el palau del duc de Sessa
Marc Safont
Marc Safont Façana de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat de Catalunya (1432-34)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Mestre de les obres del palau de la Generalitat a Barcelona el 1416 emprengué la façana del carrer del Bisbe, en collaboració amb l’escultor Pere Joan construí o transformà el bellíssim pati principal amb la gran escala 1425 Essent ja mestre major de l’obra, hi construí la capella de Sant Jordi 1432-34, de rica ornamentació flamígera, que si bé anteriorment ja l’havia aplicada, ho havia fet molt mesuradament, sense trencar els esquemes típics del gòtic català, cosa que succeix a la façana de la capella, motiu pel qual hom ha suposat una intervenció castellana
Josep Grases i Riera
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1878.
Partí d’un eclecticisme palès als seus projectes de cases per a la reconstrucció dels pobles afectats pels terratrèmols de Màlaga i de Granada 1885 Establert a Madrid, hi construí l’edifici La Equitativa 1891, actual Banco Español de Crédito, on l’escultura aplicada té una funció estructural Féu altres obres a Madrid com el famós monument a Alfons XII, d’El Retiro i a Zestoa tanmateix, la seva aportació principal fou el palauet Longoria 1902, únic edifici estructuralment modernista de Madrid Dedicà els darrers anys de vida a un ambiciós projecte urbanístic per a Madrid
Emili Pérez i Piñero
Arquitectura
Arquitecte.
El 1961 guanyà el primer premi en el concurs d’estudiants al Sisè Congrés de la UIA a Londres amb una estructura per a un “teatre plegable” En essència presentava les principals aportacions de les seves estructures articulades i plegables juxtaposició de tetràedres incomplets —formats per políedres complexos articulats—, nusos tridimensionals, rigidesa de l’estructura —que aconseguí per un sistema d’autocontrol de la mateixa estructura— i utilització repetitiva dels mòduls bàsics Obtingué molts premis i realitzà dues obres que deixà inacabades la cúpula del Museu Dalí, a Figueres 1971, i la…
Antoni Jonch i Cuspinera
Zoologia
Zoòleg i farmacèutic.
Fou director del parc zoològic de Barcelona 1955-85, que amplià i modernitzà, fundador del Centre de Biologia Animal i Aplicada i Primatologia, secretari general de la Unió Iberoamericana de Parcs Zoològics 1958-86 i membre de la Unió Internacional de Parcs Zoològics 1961-86 Exercí com a professor de ciències biològiques i químiques, dirigí el museu de Granollers 1947-55 i d’ençà del 1985, fou fundador i director del Centre d’Estudis de Granollers 1952-55, president de l’Agrupació Excursionista de Granollers 1944-57 i membre del Patronat de la Muntanya del Montseny Publicà El Montseny parque…
sistema
Biologia
Botànica
Zoologia
Ordenació jerarquitzada, segons els principis lògics, dels éssers naturals que permet de constituir un compendi metòdic de la natura.
D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’ordre…
patrimoni arquitectònic
Arquitectura
Conjunt d’obres arquitectòniques que, per les seves característiques (històriques, artístiques, urbanístiques, etnològiques, etc.), mereixen ésser protegides, estudiades i conservades per a les generacions futures.
Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de protecció per…
premis FAD
Disseny i arts gràfiques
Arquitectura
Conjunt de premis atorgats pel Foment de les Arts i el Disseny.
Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996 Medalla ADI-FAD…
Leonardo da Vinci

Autoretrat de Leonardo da Vinci (aprox. 1505)
Arquitectura
Escultura
Pintura
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Pintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià.
A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…
Zoologia 2012
Zoologia
El soroll de les ciutats mata cries de pardals El soroll de les grans ciutats, causat principalment pels motors d'explosió, és el responsable de la mort de moltes cries de pardals Passer domesticus , tot i que no és una conseqüència directa Així ho demostra un estudi que han dut a terme i que han publicat biòlegs de la Universitat de Sheffield Encara que sembli obvi, fins ara mai no s'havia demostrat que, a partir d'un cert nivell de decibels, les cries de pardal tinguessin dificultats per comunicar-se amb els seus progenitors i, com a conseqüència, no fossin prou ben alimentades i que…