Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Lluís Gasull i Martínez
Zoologia
Malacòleg.
Residí a Palma Mallorca, on aplegà la notable biblioteca científica de la Societat d’Història Natural de Balears, en el butlletí de la qual publicà des del 1964 un gran nombre de treballs que abasten tota la fauna malacològica de les Balears, del País Valencià i de la regió de Múrcia
antílop negre
antílop negre
© Fototeca.cat
Zoologia
Antílop d’uns 80 cm d’alçada, amb la cua molt curta.
Les banyes, presents només en el mascle, són implantades molt juntes, llargues, helicoidals i divergents, i acaben en punta El dimorfisme sexual és molt acusat el mascle té el pelatge negre i blanc i la femella és de tons bruns Habita les sabanes mancades d’arbres de l’Àsia tropical, a l’Índia especialment Forma ramats d’un gran nombre d’individus generalment un mascle, diverses femelles i les cries, bé que també s’aplega a vegades en grans ramades de centenars d’individus Té costums diürns És molt veloç, i fuig a grans salts
Manuel de Chia i Bajandas
Zoologia
Medicina
Metge i malacòleg.
Fill de Julià de Chia Collaborà a Revista de Gerona , dirigí Las Ciencias Médicas i publicà Contribución a la epidemiología histórica de la provincia de Gerona 1901 Aplegà una important collecció de fòssils de les comarques gironines i publicà estudis sobre malacologia catalana Catálogo de los moluscos testáceos, terrestres y fluviátiles, de la comarca de Gerona 1886, Nota acerca de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona 1887 i els primers fascicles de la Fauna malacològica de Catalunya 1916, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans
Tomàs Raguer i Fossas
Folklore
Historiografia
Folklorista i historiador.
Fill d’Eudald Raguer i Batlle Féu estudis de farmàcia a Barcelona i, establert a Ripoll, inicià la recerca, recopilació i classificació dels documents i llibres dipositats a l’arxiu parroquial de l’església de Sant Pere i aplegà materials i objectes diversos relatius al folklore i a la història de la seva contrada Juntament amb d’altres estudiosos, creà, el 1929, l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll Fou també l’ànima de la revista Scriptorium fundada per ell, juntament amb l’impressor Daniel Maideu i Auguet, el 1922 i hi publicà nombrosos treballs Vinculat al Centre Excursionista de…
Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya
Folklore
Entitat d’àmbit nacional creada l’any 1985, que aplega les colles de ball de bastons.
Actualment hi ha unes 90 colles censades A part, en molts pobles, hi ha altres colles que no tenen activitat continuada i només surten en una ocasió determinada El ball de bastons està molt estès arreu de Catalunya i és la més antiga de totes les danses que actualment es ballen ja es ballava al segle XII Sempre havia estat ballat només per homes, però al final dels anys seixanta començaren a participar-hi també les dones i actualment hi estan plenament integrades La Coordinadora és una associació amb els objectius bàsics d’organitzar i promoure actes culturals, populars i…
Joaquim Martí i Gadea
Folklore
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Folklorista, lexicògraf i sacerdot.
Vida i obra A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865 Fou vicari de Casinos Camp de Llíria, Pedreguer Marina Alta i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, rector de Mislata Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, molt rics de materials i de lèxic, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals Ensisam de totes herbes, o Ensart de cansons…
, ,
Rafael Ginard i Bauçà
Folklore
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta, prosista i folklorista.
Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals Paisatge, franciscanisme i temàtica popular són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Publicà en prosa Croquis artanencs 1929, un recull de textos que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Collaborà a Llevant , El Heraldo de Cristo i Bellpuig Molt valorat com a folklorista, des dels anys vint fins als seixanta es dedicà a recollir nombrosos textos orals…
, ,
Folklore i cultura popular 2015
Folklore
Les Festes del Foc dels Pirineus, com aquesta celebració de les Falles del Pont de Suert, van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO © Consell Comarcal d'Alta Ribagorçana / Manel Pueyo El 2015 les Festes del Foc als Pirineus van aconseguir afegir-se al registre de millors pràctiques de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial PCI de la UNESCO En aquesta ocasió, el fet diferencial d'aquest reconeixement és que aplega festes de tres estats diferents Andorra, Espanya i França, si bé cal remarcar que una part significativa té lloc a…
Francesc Martínez i Martínez
Folklore
Història
Erudit i folklorista.
Vida i obra Llicenciat en dret canònic i civil, exercí l’advocacia durant poc temps i fou jutge d’Altea a partir del 1893, però aviat abandonà el càrrec per dedicar-se a l’administració de les seves propietats agrícoles i a la seva afició predilecta l’estudi de la literatura, la història i els costums valencians, els resultats del qual donà a conèixer en nombroses monografies, publicacions periòdiques i comunicacions en diferents congressos Així mateix, es convertí en un reputat estudiós de Miguel de Cervantes i amb el temps reuní una valuosa collecció de llibres, revistes i papers diversos…
, ,
castells

Castells: Pilar de vuit amb folre i manilles de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a les festes de Santa Úrsula del 2009
Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls
Folklore
Altres esports
Pràctica popular i autòctona de Catalunya que consisteix a bastir construccions humanes.
Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc de la qual és format per…