Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
mermitoïdeus
Zoologia
Ordre de l’embrancament dels nematodes que, derivant dels dorilaimoïdeus, han perdut l’aparell bucal típic per adaptació a la vida parasitària.
Els individus joves són paràsits de la cavitat general d’insectes sobretot ortòpters i d’aranyes Els adults habiten a la terra humida i fan de 8 a 12 cm de llarg i només 0,5-0,6 mm d’ample, la qual cosa els confereix un aspecte filiforme El cos és elàstic i transparent El cap és molt poc diferenciat i té una boca terminal, rodona i molt petita
antropomorfs
Gibó, primat antropomorf
© X. Pintanel
Zoologia
Grup de primats, els més pròxims i semblants a l’home, que comprèn simis catarrins, de dimensions bastant grans, caracteritzats per la manca total de cua, el major desenvolupament de les extremitats anteriors respecte a les posteriors, la manca de bosses a les galtes i la reducció o absència de les callositats de les natges.
Tenen el tronc curt i ample, i el cap arrodonit, amb una cresta òssia prominent en alguns La cara és petita i prominent, i els ulls són enfonzats dins les òrbites no tenen nas pròpiament dit sí, però, un replec que els sobresurt damunt els orificis nasals L’encèfal és molt desenvolupat Són àgils i arborícoles Es traslladen d’un arbre a l’altre penjats de les branques pels braços i balancejant-se branquiació Eventualment, caminen per terra, en posició bípeda o quadrúpeda Aquest grup comprèn dues famílies, la dels hilobàtids gibons i la dels pòngids orangutan, ximpanzé i gorilla
Viladelleva
Caseria
Caseria del municipi de Callús (Bages), a l’extrem nord-oriental del terme, en terreny muntanyós (400 m alt).
La petita caseria de Viladelleva 64 h el 2001 allotja el santuari de la Mare de Déu d’aquest mateix nom L’esglesiola, amb absis rectangular i una sola nau coberta amb volta de canó, es caracteritza per un ample porxo que protegeix la porta de ponent i un massís campanar de cadireta a la mateixa façana Alguns autors han considerat aquest edifici preromànic, però l’aparell utilitzat i les voltes corresponen en realitat a un edifici d’època romànica més aviat tardana segle XIII El lloc és documentat des del 1025 La capella fou profanada el 1936 i restà sense culte fins el 1962, que…
Sant Julià de Fréixens
Vista de Sant Julià de Freixens a Vallcebre (Berguedà)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vallcebre (Berguedà), situada en un serrat (945 m), sobre una petita vall on hi ha les cases que formaven el seu veïnat.
Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre Aquesta caseria conserva l’església que és una construcció romànica del segle XI, encara que bastant desfigurada per les reconstruccions i diversos afegitons dels segles XVII i XVIII L’església, esmentada el 1010, era propietat del monestir urgellenc de St Sadurní de Tavèrnoles Té una sola nau coberta per una volta de canó i acabada en un ample absis semicircular La part superior del mur extern de l’absis és cobert amb una motllura i una sèrie de petites mènsules, i al capdamunt hi ha, com a coberta, un quart d’esfera La…
raïm de mar
Raïm de mar
Melissa Frey, Royal BC Museum (CC BY-NC 3.0)
Zoologia
Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats, de la família dels ascídids, de cos més ample que llarg (uns 1,5 cm d’ample), sifons anal i bucal distanciats l’un de l’altre i mantell prim, transparent i de vegades incrustat de sorra.
Habiten aïllats o en colònies, en els fons de sorra i en els alguers marins Cosmopolites, es troben fins als 90 m de profunditat
euplotes
Zoologia
Gènere de ciliats espiròtrics de l’ordre dels heteròtrics
, de la família dels euplòtids, caracteritzats pel fet de tenir el perístoma ample i triangular i els cirrus disposats ventralment en tres grups.
Inclou unes 25 espècies d’aigua dolça o marines, moltes de les quals són comunes als Països Catalans
franquet
Franquet
Ondřej Radosta iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Cranc de l’ordre dels decàpodes braquiürs de la família dels portúnids, que ateny uns 5 cm d’ample, amb la closca de color rosa pàl·lid i creuada pels solcs i les costelles transversals i amb l’últim parell de potes en forma de pala.
Habita entre les algues i en els fons de rocalla de la zona costanera superior és comú als Països Catalans
ou
Ou de gallina, amb les capes concèntriques que presenta en rovell, observables per tinció
© Fototeca.cat
Alimentació
Zoologia
Anatomia animal
Ornitologia
Producte comestible de la posta d’algunes aus, principalment de gallina, peixos, etc.
Els ous emprats en alimentació són designats amb el nom de l’espècie de gallina, ànec, oca, gall dindi, colom Hom es menja també els de tortuga i de certs peixos caviar Tant els ous dels rèptils com els dels monotremes són generalment de color uniforme, mentre que els dels ocells presenten una gran varietat de formes, dimensions i colors, segons les espècies Així, ultra ovoides amb un extrem ample i l’altre estret, poden ésser ellíptics, piriformes, gairebé esfèrics, etc Dels ocells actuals, els més voluminosos són els que pon l’estruç 15 × 13 cm i 1 450 g de pes, i els més petits els d’un…
estrelleta
Zoologia
Equinoderm de la classe dels asteroïdeus, de la família dels astèrids, d’uns 3-5 cm de diàmetre, disc ample i braços curts amb l’extrem arrodonit, que habita a la zona costanera superior molt a la vora de la superfície, i és particularment abundant sota les pedres.
És comú a les costes dels Països Catalans i a tota la Mediterrània occidental
solàster
Zoologia
Estrella de mar de la classe dels asteroïdeus, de la família dels solastèrids, d’uns 15 a 20 cm de diàmetre, de color de porpra o vermell groguenc, de cos no gaire aplanat i amb 12 o 14 braços ben individualitzats, llisos, punxeguts i disposats al voltant d’un disc relativament ample.
Té un esquelet dorsal reticulat, amb petites espines no articulades sobre els nusos i amb una tofa d’espines en llur vèrtex S'alimenta sobretot d’eriçons, molluscs, lamellibranquis i altres preses mortes o vives Habita a 15-20 m de profunditat, i de vegades hom els troba sobre les costes, a la província circumboreal