Resultats de la cerca

Els diners tornesos circularen àmpliament, i Jaume I es veié forçat a admetre els tornesos a la senyoria de Montpeller l’any 1273, i en fixà el valor en el d’un melgorès , per tal com els considerava equivalents

Aquest sobirà, amb la creació del gros tornès , materialitzava l’antiga unitat de compte en una moneda d’argent de bona llei, de 4,2 grams de pes i un valor de 12 diners tornesos, és a dir, la moneda d’un sou Aquesta iniciativa fou àmpliament imitada i donà lloc a l’aparició de moltes monedes noves de valor equivalent un sou, que reberen noms definits i propis segons els països el ral gros de Montpeller, creat el 1272 per Jaume I de Catalunya-Aragó, el croat o ral d’argent de Barcelona, o el ral d’argent o croat de Mallorca, creat el 1300 per Jaume II de Mallorca Algunes d’…

El seu pes teòric, segons els sistemes ponderals, era de 4,36 g per a l’euboicoàtic, 4,15 per al de Focea, 3,84 a Lesbos, 3,64 a Milet i 3,32 a Samos, entre altres Els múltiples i divisors més usuals eren la decadracma, la tetradracma i la didracma, el tetròbol 2/3, el triòbol 1/2, el diòbol 1/3, l’òbol 1/6 i l’hemiòbol 1/12 La colonització grega per la Mediterrània n'estengué l’ús per tot l’Occident, i fou encunyada a moltes colònies Les colònies gregues de Roses i Empúries bateren divisors de la dracma, primer, i dracmes vers la fi del s IV aC o al començament del s III aC La dracma de…

En un primer moment imità els esquemes tipològics i metrològics bizantins, però a partir de la reforma monetària del califa ‘Abd al-Malik ibn MarwBan 685-705, la seva tipologia esdevingué totalment epigràfica en àrab i el seu pes fou fixat a 4,25 g A la península Ibèrica, entre el 711 i el 716 hom encunyà dinars que imitaven els nord-africans derivats dels models bizantins de la seca de Cartago Després d’aquesta data hom baté dinars amb inscripcions, adaptats als models reformats De l’any 745 al 936 no degué encunyar-se or a Al-Andalus Les emissions àuries foren represes per ‘Abd al-Raḥmān…

És integrada per individus generalment petits de 5 a 30 cm de diàmetre, de simetria fonamentalment pentaradiada, amb el cos de forma pentagonal o bé estrellada amb cinc braços que s’insereixen àmpliament en una regió central o disc A la part inferior d’aquest disc cara oral o ventral es troba la boca, en posició central, i a la superior cara aboral o dorsal, en diferents interradis, se situen la placa madrepòrica i l’anus Els braços, per la cara oral presenten un solc en el qual es disposen dues o quatre fileres d’ ambulacres aparell ambulacral a l’extremitat, una mica aixecada…

Neurones fusiformes en primats, cetacis i elefants Els elefants, juntament amb els grans primats i els cetacis, tenen neurones fusiformes © Fototecacat / PetterBetts - Fotoliacom L'any 2015 es va parlar molt de la presència d'un tipus de neurones, les fusiformes o VEN Von Economo Neurons, en tres grans grups d'animals els grans primats, els cetacis i els elefants Aquestes neurones sembla que són fruit d'una convergència evolutiva, i es troben només en espècies animals que tenen cervells molt grans per a facilitar la connexió nerviosa entre el teixit nerviós d'aquestes masses considerables…