Resultats de la cerca
Es mostren 4928 resultats
placenta
Representació esquemàtica d’una secció de la placenta que en mostra l’estructura
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan matern dels mamífers teris, que consisteix en una zona de contacte entre l’úter i el cori i l’al·lantoide de l’embrió, a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.
La manera d’implantació de l’embrió en la placenta de la mare és anomenada placentació En altres animals vivípars no mamífers, com els taurons, alguns urodels i alguns saures, com Lacerta vivipara, la placenta s’estableix entre la paret de l’oviducte i el sac vitellí de l’embrió placenta coriovitellina En l’home, al terme de la gestació té forma de coca aplanada de consistència tova i esponjosa, pesa uns 500 o 600 g i mesura 20 cm de diàmetre per 2,5 de gruix A la cara fetal, entapissada per l’amni i en relació amb la cavitat àmnica fetal, s’hi insereix el cordó umbilical, portador de la…
societat animal
Zoologia
Grup d’animals d’una mateixa espècie que viuen en grups més o menys nombrosos i organitzats, per procrear, alimentar-se, defensar-se, etc.
Una veritable societat significa un grup estable, els membres del qual s’intercomuniquen intensament i mantenen entre ells alguna relació social i relativament permanent Els exemples més típics són les societats de formigues, abelles i ximpanzés Un conjunt de mosques juntes en una àrea rica en aliment no és una societat, sinó una agregació Comparada amb les veritables societats, l’organització en una banda d’ocells o en un banc de peixos és molt menys complexa, però en general és més que una mera agregació Actualment hom parla més sovint d’organització social o de “grups socials”…
societat
Zoologia
Comunitat natural, definida per la presència en un biòtop d’un cert nombre d’espècies que poden o no interactuar entre elles, però que condicionen molt estrictament aquell biòtop.
sobretensió
Electrònica i informàtica
Tensió anormal superior a la de servei o de funcionament d’una màquina, un circuit, una instal·lació, etc.
Les sobretensions poden ésser degudes a causes molt diverses interrupció del corrent, fenòmens transitoris, descàrregues atmosfèriques, electricitat estàtica, etc, i cal adoptar sempre mesures per a reduir-ne els efectes perjudicials
sobreintensitat
Electrònica i informàtica
En una màquina, instal·lació, etc, corrent anormal superior al corrent de plena càrrega.
sobreexcitació
Electrònica i informàtica
Excitació d’una màquina elèctrica per damunt del valor normal d’excitació.
sobreeixir
Electrònica i informàtica
Un resultat semielaborat, causar un sobreeiximent.
sobreeiximent
Electrònica i informàtica
Fenomen que s’esdevé en una operació aritmètica quan el resultat —generalment a mig elaborar— sobrepassa la capacitat del registre que l’ha de contenir, o bé exerceix, en nombres de xifres, el valor màxim predeterminat representable en la notació numèrica escollida.