Resultats de la cerca
Es mostren 4928 resultats
telèfon sense fils digital avançat
Electrònica i informàtica
Sistema de comunicacions digitals sense fils.
Inicialment desenvolupat a Europa per l’ETSI amb el nom de Digital European Cordless Telecommunications com un sistema d’accés ràdio del bucle d’abonat, posteriorment evolucionà cap a l’estàndard actual de telefonia portàtil i de transmissió de dades d’ús domèstic o corporatiu Opera en la banda d’1,88 GHz a 1,90 GHz amb una estructura cellular, similar a la del sistema GSM però amb un abast molt més reduït, de l’ordre dels 100 m, i amb una velocitat de transmissió de dades de 32 kbps Utilitza tècniques avançades radiodigitals per a assolir un ús eficient de l’espectre radioelèctric tot…
xarxa sense fils
© Telefónica
Electrònica i informàtica
Xarxa que funciona per radiofreqüència i permet que els dispositius mòbils, com ara portàtils, PDA, etc. puguin connectar-se a internet sense cap cable.
Una xarxa sense fils té dos components principals les estacions STA i els punts d’accés AP Poden operar en dues modalitats ad hoc , en la qual cada client STA es comunica directament amb els altres clients de la xarxa, i en modalitat d’infraestructura, on les STA envien els paquets a una estació central, el punt d’accés El client i el punt d’accés han d’establir una relació abans de poder intercanviar dades Aquesta relació pot tenir tres estats diferents sense autenticació i no-associat, amb autenticació i no-associat, i amb autenticació i associat L’intercanvi de dades reals…
sense fils
Electrònica i informàtica
Dit de la tecnologia que possibilita la comunicació entre dispositius electrònics, com ordinadors, perifèrics i encaminadors, sense el concurs de cables, tot utilitzant l’espectre radioelèctric o els infraroigs.
Es basa en el protocol de comunicacions IEEE 80211 La llibertat de collocació dels aparells i de moviment dels usuaris i la facilitat d’installació són avantatges del sistema tot i que cal extremar les precaucions pel que fa a la seguretat de les dades
Centre de Supercomputació de Barcelona
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Institució cientificotècnica proveïdora de serveis, tecnologia i dades informàtiques per a la indústria i la recerca.
Te la seu a l’antiga capella de la villa Torre Girona, annexa al rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, a l’anomenat Campus Nord del barri de Pedralbes de Barcelona Participat per la UPC, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Educació espanyol, fou creat el 2004 i constituït oficialment el 2005, any que inicià l’activitat El seu element principal és el superordinador MareNostrum , un dels més ràpids i amb una capacitat de càlcul més potent d’Europa També disposa del MinoTauro, el segon clúster més potent del BSC-CNS, amb una arquitectura energèticament eficient i…
Cándido Bolívar y Pieltain
Política
Zoologia
Zoòleg i polític.
Fill d’ Ignacio Bolívar Urrutia , el 1922 fou nomenat director del Museo de Ciencias Naturales Durant la Segona República Espanyola ocupà càrrecs públics i fou membre del patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933, en representació del govern de la República Secretari del president Manuel Azaña 1936-39 i catedràtic de la Universitat de Madrid fins el 1939, s’exilià a Mèxic, on des del 1941 fou professor de l’Instituto Politécnico Nacional Cofundà 1940 i dirigí fins el 1944 la revista Ciencia És considerat el fundador de l’espeleologia a Mèxic Fou també molt actiu en les…
MareNostrum
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Supercomputador fabricat per IBM amb capacitat de resoldre 40 bilions d’operacions per segon i instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona.
Fou posat en marxa l’1 d’abril de 2005, i és el supercomputador més potent de l’Estat espanyol i un dels de més potència a Europa Forma part del grup líder de la infraestructura europea de supercomputació PRACE Partnership for Advanced Computing in Europe Al llarg dels anys hom n’ha augmentat la capacitat i la velocitat de càlcul amb successives versions La primera versió, el MareNostrum 1 , tenia una capacitat de 42,35 teraflops 42,35 billons d’operacions per segon Aquesta versió inicial fou succeïda pel MareNostrum 2 94,21 teraflops, que duplicaven el nombre d’operacions per segon, activada…
parc zoològic
Zoologia
Lloc espaiós, normalment un jardí o un parc (alguna vegada un parc natural), on hi ha aplegats nombrosos animals feréstecs o exòtics, exposats a la vista del públic.
Els animals són collocats en recintes espaiosos que tendeixen a reproduir les condicions d’ambient en llur estat lliure La finalitat d’aquests parcs no és únicament ornamental o de curiositat, sinó científica i cultural Un dels parcs zoològics més antics és, probablement, el del Jardin des Plantes de París, fundat per Lluís XIV Entre els actuals, hom pot esmentar els de Londres 1822, Amsterdam 1838, Berlín 1841, Anvers 1843 i Nova York 1898 Als Països Catalans les primeres colleccions zoològiques foren ambulants, i eren exhibides en fires o bé com a complement d’un circ Al segle XX han estat…
alfabet Morse
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Codi telegràfic introduït per S.F.B. Morse i emprat pel seu telègraf.
Assigna a cada lletra de l’alfabet i a cada xifra un senyal format per una successió d’impulsos de dues durades diferents curta, anomenats punts , i llarga, anomenats ratlles En el telègraf primitiu hom modulava un corrent continu per mitjà d’un interruptor manual anomenat manipulador Modulant el funcionament d’un oscillador d’alta freqüència, pot ésser aplicat a la telegrafia sense fils Superat pels avenços en les telecomunicacions, el 1999 la Unió Telegràfica Internacional decidí la supressió oficial de l’alfabet Morse, llevat dels senyals corresponents a la sigla SOS ‘socors’
Émile Baudot
Electrònica i informàtica
Enginyer francès, inventor del telègraf múltiple que porta el seu nom, del qual obtingué la primera patent el 1872.
El 1876 arribà ja al sistema definitiu amb un aparell de cinc tecles capaç de formar 32 signes alfabètics distints El sistema Baudot fou aplicat el 1879 a la línia París-Lió, i el 1887 a la de París-Roma, per a la qual inventà un distribuïdor automàtic
Manuel de Chia i Bajandas
Zoologia
Medicina
Metge i malacòleg.
Fill de Julià de Chia Collaborà a Revista de Gerona , dirigí Las Ciencias Médicas i publicà Contribución a la epidemiología histórica de la provincia de Gerona 1901 Aplegà una important collecció de fòssils de les comarques gironines i publicà estudis sobre malacologia catalana Catálogo de los moluscos testáceos, terrestres y fluviátiles, de la comarca de Gerona 1886, Nota acerca de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona 1887 i els primers fascicles de la Fauna malacològica de Catalunya 1916, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans