Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
vaca
![](/sites/default/files/media/FOTO/vaca pirinenca.jpg)
Vaca bruna dels Pirineus
© Guillem Verger
Alimentació
Religió
Zoologia
Ramaderia
Femella adulta del bou.
Les principals races de vaques lleteres, són l’ holandesa , la bretona , la simmenthal , la friburguesa , la suïssa , la jersey i la guernesey les destinades a producció de carn individus brevilinis i hipermètrics, amb metabolisme baix són sobretot la durham , l' aberdeen-angus , la galloway , la hereford i la charolaise les destinades al treball són principalment la gascona i la romanyola i, com a mixta, la pirinenca En connexió amb el culte del bou, la vaca ha estat venerada gairebé arreu, en relació amb el culte de la deessa mare Hathor, a l’Egipte, té forma de vaca Per als aris vèdics…
raspinell pirinenc
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, semblant al raspinell però amb les celles i les parts inferiors blanques i el carpó més roig.
Habita en arbredes i boscs, especialment de coníferes, a gairebé tot l’hemisferi nord, sobretot entre 900 i 2 000 m És comú als Pirineus
reietó
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels regúlids, de 9 cm (és el més petit d’Europa), de color verd oliva grisenc a les parts superiors, gris oliva pàl·lid a les inferiors, té les ales brunenques amb llistes blanquinoses i negrenques, i el pili groc vorejat de dues llistes negres.
La part posterior del pili del mascle és de color taronja Habita als boscs, especialment de coníferes, en una gran part d’Europa i és migrador parcial És immigrant d’hivern a la Catalunya continental, ocasional a les Illes i sedentari, especialment als Pirineus
trencanous
![](/sites/default/files/media/FOTO3/trencanous_ocell.jpg)
trencanous
Magnus Lindberg (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, de 32 cm, que és de color castany fosc amb llistes de taques blanques.
S'alimenta d’avellanes, pinyons, nous, etc, i fora de l’època de cria és relativament sociable Habita als boscs, especialment de coníferes, a les regions muntanyoses de la Xina, el Japó, Sibèria i, a Europa, l’Escandinàvia meridional, el S de Finlàndia, els països bàltics, la Prússia oriental, Polònia, la Rússia occidental, els Carpats, els Balcans, els Alps, el Jura i els Vosges Alguns anys, d’octubre a desembre, grans quantitats de trencanous siberians envaeixen Europa i arriben al N d’Itàlia i als Pirineus
ratolí
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ratoli.jpg)
Ratolí
© CDC
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors de la família dels múrids, de poca grandària, inferior a la de les rates, amb el cap diferenciat del cos i amb la cua llarga i escatosa.
Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars El ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus El ratolí de camp comú Apodemus sylvaticus , una mica més petit que el ratolí de camp lleonat i sense la taca groga, és…
sargantana
Sargantana: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e vetebrats, cl rèptils
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de saures de la família dels lacèrtids, de dimensions inferiors a les dels llangardaixos, que pertanyen a diversos gèneres, com Lacerta, Psammodromus, Acanthodactylus, Algyroides i Podarcis (sargantanes de paret).
Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana…
talpó
![](/sites/default/files/media/FOTO3/talpo_roig.jpg)
Talpó roig
Hanna Knutsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors, de la família dels micròtids, de mida petita i costums excavadors, pertanyents als gèneres Pitymys, Microtus i Clethrionomys.
Tenen el morro arrodonit i la cua recoberta amb poc pèl i amb anells molt potents, i no hivernen El gènere Clethrionomys present en una gran àrea circumpolar, és representat als Països Catalans pel talpó roig Cglareolus , de 16-18 cm de longitud total i pelatge de color gris terrós, que habita als boscs d’arbres de fulla caduca, tant al pla com a la muntanya, i excava galeries al sòl amb moltes entrades i cambres per a nius Pertanyen al gènere Pitymys, nocturns, bons excavadors, que corren molt de pressa i viuen en societat a les galeries, on fan cambres per viure-hi i criar-hi, el talpó…
ornitologia
Ornitologia. Coberta d’Els ocells de les terres catalanes (1956), de Joaquim Maluquer i Sostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Branca de la zoologia que estudia els ocells.
És una de les ciències naturals més desenvolupades, tant a nivell científic com d’afeccionat L’àmbit de l’ornitologia és determinat per les característiques de tota mena que presenten els ocells, l’estudi dels quals ha estat la base de progressos decisius en biologia, com és el cas de l’evolució —que Darwin deduí dels pinsans de les illes Galápagos Geospiza —, de l’etologia o ciència del comportament animal, dels mecanismes d’orientació en les migracions, etc La història paleontològica dels ocells és molt incompleta a causa de les escasses restes fòssils que n’han pervingut, fet atribuïble a…