Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
sarcosepte
Zoologia
Cadascun dels septes mesentèrics que tanquen radialment la cavitat gastrovascular dels antozous.
En nombre de 6, 8 o més, sobresurten en sentit radial de la paret endodèrmica Poden ésser complets primaris, que se solden a la paret de l’estomodeu o incomplets secundaris i terciaris filament Al llarg de la paret porten feixos musculars longitudinals que formen sobre un dels costats una banderola els septes gàstrics allotgen també, sota llur gastroderma, les gònades
sàlpids
sàlpid Tall esquemàtic (vista dorsal) d'una salpa
Zoologia
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma cilíndrica o de prisma amb dues obertures oposades, amb bandes musculars incompletes per sota i convergents per sobre i només amb dues amples feses branquials.
Són transparents i no presenten larves De l’únic ou produït en l’ovari del progenitor s’origina un oozooide asexual, que, mitjançant un estoló, forma, per gemmació, els blastozooides sexuats, els quals tornen a generar nous oozooides Els oozooides són solitaris, mentre que els blastozooides són colonials i resten units parallelament mitjançant papilles adhesives, constituint cadenes rectilínies de certa longitud salpes o cadenes circulars ciclosalpes Quan maduren, la cadena dels blastozooides es desprèn dels oozooides i fa vida lliure també poden aïllar-…
salpa
Zoologia
Gènere d’urocordats, de la subclasse dels sàlpids, que comprèn espècies marines amb adults de vida lliure, sense cua ni notocordi, túnica permanent, amb bandes musculars circulars i només dues feses branquials.
Són hermafrodites, amb alternança de generacions Salpa maxima amb 9 bandes musculars paralleles i 70 mm de longitud i Sdemocratica 4 bandes musculars i 5 mm són molt freqüents a la Mediterrània
salamàndrids
Zoologia
Família d’urodels de grandària mitjana, de cos poc allargat i lacertiforme, les potes anteriors amb 4 dits i les posteriors amb 4 o 5 dits amb la punta arrodonida i mancats de membrana interdigital, cavitat bucal amb dents, fecundació interna, a terra o a l’aigua.
Són ovípars, ovovivípars o vivípars, amb metamorfosi o sense No hi ha dimorfisme sexual Llevat del Pleurodeles waltl , que és exclusivament aquàtic, duen una vida amfíbia, i hivernen a terra Inclou els gèneres Salamandra , amb Ssalamandra salamandra comuna i Satra salamandra negra, Chioglossa , amb Clusitanica salamandreta, i Pleurodeles , amb Pleurodeles waltl
sagàrtia
Zoologia
Gènere d’anemones de l’ordre dels actiniaris, de la família dels sagàrtids, amb disc sense cap altra orla que la que formen els tentacles externs, de gran talla (uns 90 mm), columna massissa, cilíndrica, groguenca i que habita generalment sobre les grans closques (Dolium, Triton, Conus) habitades per crustacis anomurs, com Pagurus striatus
.
rotífers
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics, no metamèrics, amb simetria bilateral, de formes variables i de petites dimensions, la majoria microscòpics.
El cos és recobert per una cutícula d’escleroproteïna, rígida quan és engruixida i subdividida en anells o plaques és anomenada lloriga , amb una corona o òrgan rotatori , constituït per un anell circumapical de cilis que fan moure l’animal i atreuen partícules alimentàries i organismes vegetals i animals El cos consta d’un cap , un tronc i un peu cònic, bifurcats típicament en dos dits, utilitzables per a la locomoció reptant per cadascun amb una glàndula pèdia , la secreció de la qual els permet d’adherir-se al substrat Són organismes sincitials A l’aparell digestiu hi ha la boca , situada…
rorqual
Rorquals (Balaenoptera physalus)
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom amb el qual són conegudes diverses espècies del gènere Balaenoptera, cetacis misticets de la família dels balenoptèrids.
La família es diferencia externament de les balenes veritables per la presència d’una aleta dorsal i de solcs ventrals Entre aquestes espècies hi ha l’animal més gros que mai hagi existit el rorqual blau o balena blava Bmusculus , que pot arribar als 33 m de longitud total Per contra, el rorqual d’aleta blanca Bacutorostrata , que a penes arriba als 10 m, és l’espècie més petita del gènere De gran valor comercial en conjunt, tenen una repartició cosmopolita, però la cacera abusiva n’amenaça la supervivència
ropàlia
Zoologia
Cadascun dels tentacles curts proveïts d’estatocists, ocels i cèl·lules sensorials de missió poc coneguda, que alternen amb els tentacles llargs i amb missió locomotora que hi ha a les vores de l’ombrel·la de les meduses dels escifozous.