Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
briozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de petites dimensions, colonials, semblants externament a les molses.
Les colònies, grans i aparents, són arborescents o incrustants, formades per milers d’individus o zooides, constituït cadascun d’ells per un polípid o cos pròpiament dit i per un cístid o revestiment cuticular, quitinós o gelatinós i sovint calcificat, en el qual s’allotja el polípid quan està retret El polípid presenta una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i que poden tenir forma de ferradura lofòfor és retràctil La forma del cístid és variable, fins i tot dins una mateixa espècie els zooides poden ésser tots iguals o diferenciats gonozooides, ovicelles, aviculàries,…
baccívor | baccívora
babuí

Babuí cuidant la cria
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de dimensions grans, que tenen el musell llarg i glabre; les mandíbules són fortes i els ullals molt potents.
Tenen les extremitats d’una mateixa llargada i totes quatre coadjuven uniformement en el trasllat del simi Tenen la cua ben desenvolupada i callositats isquiàtiques grans, sovint de colors vius El pelatge és llarg i abundant Els babuïns viuen en grups nombrosos constituïts per diversos harems, cadascun dels quals és format per un mascle adult, 4 o 5 femelles i els joves, que romanen prop de la mare fins a la pubertat En cas de perill o quan viatgen, un mascle esdevé el cap i guia de tot el grup La societat viu en un territori molt gran, pel qual es trasllada durant l’any Els babuïns són…
axis
Zoologia
Gènere de cérvols asiàtics de la família dels cèrvids, de dimensions menors que les del cérvol europeu, amb banyes amples i poc ramificades.
Tenen el pelatge de color rogenc brillant, clapat de blanc durant tota la vida la part ventral és blanca Viuen en petits grups, a les planes de l’Índia, Indoxina, Tailàndia i Ceilan S'aclimaten molt bé als parcs europeus
axinel·la
Zoologia
Gènere d’esponges arborescents de la classe de les demosponges, que tenen espícules silíciques i viuen a la mar, a una profunditat mitjana.
L’espècie A damicornis és de color daurat i de forma ramificada pot atènyer fins a un metre d’altura viu en fons de corall o en parets rocoses ombrívoles L’espècie A verrucosa és similar a l’anterior i serveix de suport a una anemone incrustant
autozooide
Zoologia
Pòlip de les colònies d’alguns antozous (pennatulacis), gros, adaptat per a absorbir l’aliment i sexuat.
autotomia
Zoologia
Fenomen d’autoamputació d’una part del cos, un apèndix generalment, presentat per alguns animals.
Sovint és un mecanisme de defensa quan una part del cos és excitada en ésser agafada per un predador, per exemple, es desencadena una resposta reflexa que provoca una contracció muscular forta, la qual comporta la despresa de la part excitada a partir d’una regió anatòmica d’especial constitució que fa possible aquest capteniment esquelet notablement feble, vasos sanguinis proveïts d’esfínters per tal d’evitar hemorràgies, etc La part del cos que es desprèn per autotomia sovint és regenerada en algunes espècies, l’autotomia d’un òrgan només es pot produir una vegada, ja que la regeneració…
automedusa
Zoologia
Nom aplicat a tots els cnidaris que no existeixen sinó en forma de medusa.
Es troben en aquest cas els traquilins i els escifozous
auriculària
Zoologia
Larva dels holoturioïdeus quan travessa la primera fase larval.
Presenta una banda ciliar de forma sinuosa, i és pelàgica Per metamorfosi dóna lloc a la fase larval següent, la doliolària
aurèlia
Zoologia
Gran medusa, de l’ordre de les discomeduses, que pot arribar als 50 cm de diàmetre.
Té l’ombrella deprimida i els tentacles marginals són petits i nombrosos És una espècie pelàgica que es troba rarament en aigües litorals viu a totes les mars