Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
oreopitec
Antropologia
Zoologia
Gènere d’homínids fòssils del Miocè superior o del Pliocè inferior de la Toscana, que per la capacitat craniana i la talla s’assemblen als pòngids actuals.
Certs caràcters dentaris i la cara curta l’aproximen als homínids, i la pelvis és típica dels bípedes L’excessiva longitud dels braços o braquiació, com també el fet de tenir les cames curtes, demostren una especialització en direcció parallela als antropoides Hom creu que habità fa uns 10 milions d’anys en els boscs que envoltaven els llacs i pantans formats pels desguassos de la serralada dels Alps En l’estudi biomecànic de les extremitats dels oreopitecs realitzat en Evidence of Hominid-like adaptations to precision grip in the Hand of European Miocene Ape Oreopithecus 1999,…
ora serrata
Biologia
Zoologia
Vora anterior, en forma de serra o de zig-zag, de la retina pròpiament dita.
opistosoma
Zoologia
Part posterior del cos dels artròpodes quelicerats constituïda per un nombre variable de segments àpodes i que ventralment presenta els orificis respiratoris, els sexuals i l’anus.
oozooide
Zoologia
En els urocordats amb alternança de generacions, cadascun dels individus estèrils originats a partir d’un zigot i que, per gemmació, donarà lloc a un individu sexuat (blastozooide).
ootip
Zoologia
Òrgan ovoide present en l’aparell sexual femení dels platihelmints cestodes i trematodes.
Hi desemboquen els oviductes i els conductes vitellins i s’hi forma la coberta de l’ou
oologia
Zoologia
Part de la zoologia dedicada a l’estudi dels ous dels animals, sobretot dels vertebrats i, especialment, dels ocells.
Les dades determinatives dels ous dels ocells són les dimensions, el pes, la forma, l’estructura de la closca, el color i el dibuix Les dimensions essencials són la llargada i l’amplada màxima Dels ocells europeus, el que pon els ous més grossos és el cigne mut 128 × 70 mm i els més petits corresponen al bruel i al reietó 12 × 9 mm El pes és determinat amb l’ou ple —com més fresc millor— i amb l’ou buit L’ou de cigne mut fa respectivament 414 i 53 g, i els de bruel i reietó, 32 i 4 g Quant a la forma , hom expressa la relació entre els dos diàmetres llargada i amplada màxima i la distància…
oocinet
Zoologia
Zigot dels esporozous telosporidis del gènere Plasmodium, que migra a través de la mucosa intestinal dels mosquits del gènere Anopheles, es fixa a la submucosa i forma l’oocist.
oncosfera
Zoologia
Embrió típic dels platihelmints cestodes de la subclasse dels eucestodes.
És de forma esfèrica, mesura uns 20 μ de diàmetre i presenta 3 parells de ganxos que li permeten d’agafar-se als teixits interns de l’hoste intermediari en el desenvolupament de l’animal
discomeduses
Zoologia
Ordre de la classe dels escifozous que comprèn les meduses més grosses i comunes amb l’ombrel·la aplanada i en forma de disc, d’on els ve el nom.
Es caracteritzen per posseir dues menes d’organització les unes tenen estatocits i tentacles a la vora de l’ombrella i el manubri amb quatre braços la resta són atentaculades i amb els braços del manubri formats per nombroses branques foses de tal manera que la boca és dividida en moltes obertures Són pròpies de mars tropicals i temperades, i n'hi ha a la Mediterrània
dipnou
Zoologia
Dit de l’animal que té la respiració branquial i pulmonar alhora.