Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
diürn | diürna
Zoologia
Dit de l’animal que desenvolupa una gran part de les seves activitats durant el dia, seguint un ritme circadiari.
ditrema
Zoologia
Dit de l’animal vivípar que té els orificis cloacal i genital separats.
tènia de l’home
Zoologia
Platihelmint de la classe dels cestodes, de la família dels tènids, que presenta una doble corona de ganxos a l’escòlex, seguit d’un coll on proliferen, per intercalació, nous anells; pot contenir fins a 1 000 proglotis; els últims anells (els més vells) es van desprenent, plens d’ous, i s’alliberen amb els excrements.
Ingerits del sòl pels porcs, es converteixen en oncosferes i després en cisticercs L’home se n'infecta en ingerir carn de porc poc cuita l’escòlex es fixa a l’epiteli intestinal i origina la tènia adulta L’home pot ésser, també, hoste intermediari quan n'és infectat en menjar verdures crues i poc netes, on s’han fixat els ous llavors els cisticercs s’estableixen en centres nerviosos, als ulls, etc La tènia a l’intestí ocasiona sobretot trastorns gàstrics i nerviosos L’acció d’un antihelmíntic i un purgant salí l’elimina L’escòlex pot regenerar tot l’estròbil de 2 a 8 m en un parell de mesos
tènia del bou
Zoologia
Platihelmint de la classe dels cestodes, de la família dels tenúrids, que presenta l’escòlex sense ganxos i té unes 2 000 proglotis (de 3 a 12 m).
Habita a l’intestí de l’home hoste definitiu l’hoste intermediari és un remugant, generalment un bou, que s’infesta en menjar herba contaminada l’home ho fa en menjar carn poc cuita
tènia
Zoologia
Nom donat a diversos platihelmints de la classe dels cestodes
, de l’ordre dels ciclofilidis, pertanyents als gèneres Taenia, Echinococcus, Dipylidium
i Hymenolepis
.
L’escòlex presenta quatre ventoses i, sovint, una o més corones de ganxos quitinosos el rostre per a poder-se fixar a les parets de l’intestí de l’animal parasitat sobretot ocells i mamífers, amb un nombre variable de proglotis hermafrodites que, en madurar, es desprenen La longitud de les tènies pot anar des d’uns quants millímetres fins a uns quants metres
teixidor
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels pàrids, d’11 cm, que té les parts superiors de color castany, el cap i el coll de color blanc grisenc, amb un traç negre a la cara des de darrere de cada ull, i les parts inferiors d’un blanc ocraci.
Fa el niu en forma de bola, penjat d’una branca Habita en indrets pantanosos, a les vores de rierols i estanys, al centre i a l’E de la península Ibèrica, la Camarga, Itàlia, Sicília i l’Europa oriental És comú a la Catalunya continental
teixidor
Zoologia
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels ploceids, de l’ordre dels passeriformes, d’11 a 17 cm, que construeixen nius penjats en forma de globus o bé d’ampolla.
S'alimenten preferentment de gra, i habiten a Àfrica, alS del Sàhara i alS d’Àsia N'hi ha unes 70 espècies, entre les quals cal destacar el teixidor roig Euplectes orix , el teixidor groc Malimbus vitellinus i el teixidor de cap negre Ploceus cucullatus