Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
placenta
Representació esquemàtica d’una secció de la placenta que en mostra l’estructura
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan matern dels mamífers teris, que consisteix en una zona de contacte entre l’úter i el cori i l’al·lantoide de l’embrió, a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.
La manera d’implantació de l’embrió en la placenta de la mare és anomenada placentació En altres animals vivípars no mamífers, com els taurons, alguns urodels i alguns saures, com Lacerta vivipara , la placenta s’estableix entre la paret de l’oviducte i el sac vitellí de l’embrió placenta coriovitellina En l’home, al terme de la gestació té forma de coca aplanada de consistència tova i esponjosa, pesa uns 500 o 600 g i mesura 20 cm de diàmetre per 2,5 de gruix A la cara fetal, entapissada per l’amni i en relació amb la cavitat àmnica fetal, s’hi insereix el cordó umbilical, portador de la…
societat animal
Zoologia
Grup d’animals d’una mateixa espècie que viuen en grups més o menys nombrosos i organitzats, per procrear, alimentar-se, defensar-se, etc.
Una veritable societat significa un grup estable, els membres del qual s’intercomuniquen intensament i mantenen entre ells alguna relació social i relativament permanent Els exemples més típics són les societats de formigues, abelles i ximpanzés Un conjunt de mosques juntes en una àrea rica en aliment no és una societat, sinó una agregació Comparada amb les veritables societats, l’organització en una banda d’ocells o en un banc de peixos és molt menys complexa, però en general és més que una mera agregació Actualment hom parla més sovint d’organització social o de “grups socials”…
societat
Zoologia
Comunitat natural, definida per la presència en un biòtop d’un cert nombre d’espècies que poden o no interactuar entre elles, però que condicionen molt estrictament aquell biòtop.
vol vibrat
Zoologia
Tipus de vol semblant al vol batut, però a un ritme molt més accelerat, que permet a l’animal de romandre suspès, mantenint-se en vol, però sense avançar.
És característic dels insectes
vol planat
Zoologia
Tipus de vol durant el qual l’animal se sosté en l’aire i avançant amb les ales esteses i quietes després d’haver pres impuls mitjançant el vol batut.
Les distàncies recorregudes així poden variar, segons les espècies, des d’una desena de metres fins a uns quants centenars És emprat amb diverses finalitats, com ara per atacar una presa falcons, com a moviment previ per a parar-se coloms, com a mitjà habitual de desplaçament falcillots, etc
vol nupcial
Zoologia
Vol ritualitzat que alguns animals efectuen durant la parada nupcial.
Generalment és el mascle sol qui el realitza, bé que en certes espècies, com ara l’aligot, el corb, etc, també hi participa la femella
vol batut
Zoologia
Tipus de vol durant el qual l’animal bat d’ales a un ritme més o menys regular.
En general, com més petit és l’animal més alt és el ritme En alguns ocells, com ara els colibrís, que atenyen fins a 80 batements per segon, és molt semblant al vol vibrat dels insectes La majoria d’ocells empren el vol batut per alçar-se, traslladar-se i parar-se
vol a vela
Zoologia
Tipus de vol, durant el qual l’animal empra els corrents ascendents d’aire calent i s’hi deixa portar, tant per a pujar amunt com per a recórrer distàncies llargues, amb les ales desplegades i sense moure-les.
Entre els ocells, en són exemples les cigonyes, els voltors, etc alguns ocells marins, com l’albatros, empren els corrents d’aire que es mouen a prop de la superfície de les mars del sud
vol
Zoologia
Sistema de locomoció a través de l’aire pròpia de molts insectes i ocells, dels quiròpters, etc.
El tret anatòmic comú que permet el vol és la possessió d’unes estructures aerodinàmiques, anomenades ales , que en els quiròpters i els ocells són la modificació de l’extremitat anterior d’un vertebrat típic L’ala ha d’acomplir la doble funció de proporcionar una força ascensional i de permetre l’avanç La convexitat de la cara superior de l’ala produeix una zona de constricció de les línies de corrent de l’aire que implica un augment de la velocitat i, d’acord amb el teorema de Bernoulli, una disminució de la pressió La diferència de pressions entre les parts dorsal i ventral de l’ala és…