Resultats de la cerca

El mitjà de locomoció d’un animal és fruit d’un compromís entre l’adaptació al medi en què habita i les estructures anatòmiques rebudes del seus avantpassats Des del punt de vista metabòlic, la locomoció és la transformació de l’energia química, provinent de l’alimentació, en energia mecànica, que és utilitzada pels músculs Els principals tipus de locomoció són el terrestre amb dues varietats principals, la marxa i la reptació, l’aeri vol i l’aquàtic natació Cada tipus de locomoció implica unes despeses energètiques característiques, de tal manera, que el consum d’oxigen per…

Una veritable societat significa un grup estable, els membres del qual s’intercomuniquen intensament i mantenen entre ells alguna relació social i relativament permanent Els exemples més típics són les societats de formigues, abelles i ximpanzés Un conjunt de mosques juntes en una àrea rica en aliment no és una societat, sinó una agregació Comparada amb les veritables societats, l’organització en una banda d’ocells o en un banc de peixos és molt menys complexa, però en general és més que una mera agregació Actualment hom parla més sovint d’organització social o de “grups socials”…

Les estrelles de mar són animals de simetria radial, amb el cos aplanat format per un disc pentagonal amb cinc braços o més, els quals tenen els conductes ambulacrals amb dues o quatre files de pedicels a través de llur superfície oval Tenen un endoesquelet calcari i un sistema ambulacral que els serveix per a la locomoció, la captura d’aliments i la respiració El sistema digestiu consta d’una boca en posició ventral, un estómac evaginable, uns diverticles pilòrics ramificats pels braços, i un curt budell recte que desemboca a la cara aboral per un anus, que pot no existir El nombre de…

Són anomenats comunament esponges La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits L’òscul és voltat, generalment, per cèllules fusiformes i contràctils miòcits que en…

Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana comuna…

Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o una forma…

En general, com més petit és l’animal més alt és el ritme En alguns ocells, com ara els colibrís, que atenyen fins a 80 batements per segon, és molt semblant al vol vibrat dels insectes La majoria d’ocells empren el vol batut per alçar-se, traslladar-se i parar-se

La presència de plomes, pèls, crineres, escates i altres formacions epidèrmiques com crestes, esperons, collars, etc, juntament amb llur disposició i coloració, són, entre altres, els elements determinants de la lliurea La lliurea d’un animal pot ésser permanent o temporal en aquest darrer cas, el canvi de lliurea pot ésser degut a factors estacionals la lliurea estival i la hivernal de molts animals o a uns altres factors, com ara els sexuals aparellament Així, molts animals presenten dimorfisme sexual solament durant l’època de zel, a causa de l’adquisició, en aquesta època, d…