Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
enoploides
Zoologia
Classe de nemertins armats amb agullons verinosos a la cavitat de la trompa.
Són força grossos, i tenen tres capes musculars i una boca anterior al cervell i que s’obre a la cavitat de la trompa Comprèn dos ordres els haplonemertins, de coloració viva, que inclouen formes pelàgiques que neden o suren a mar oberta, formes d’aigua dolça, terrestres tropicals i subtropicals i formes marines litorals, i els bdellonemertins, amb probòscide no armada però derivada de l’armada, espècies comensals en les cavitats de cargols d’aigua dolça o de cloïsses marines
nemertins
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics caracteritzats bàsicament per la possessió d’una trompa o probòscide retràctil i de longitud més o menys igual a la de la resta del cos de l’animal.
Tenen un tub digestiu complet, amb la boca en posició subventral, puix que al seu lloc normal s’obre el rincocel, o cavitat de la trompa No tenen cavitats celòmiques, puix que el celoma és obliterat per teixit parenquimàtic, i solament hi ha cavitats per a allotjar les gònades No tenen aparell respiratori, per tal com la respiració és cutània l’aparell circulatori té vasos dorsals i ventrals, i el sistema excretor és format per protonefridis El sistema nerviós, sense ganglis, forma un collar que envolta la beina de la trompa La fecundació és externa, i el desenvolupament és indirecte,…
quelonídids
rèptil queloni quelonídid: tortuga babaua (Caretta caretta)
© Fototeca.cat
Zoologia
Família de quelonis del subordre dels tecòfors amb l’escut cobert de grans plaques juxtaposades o imbricades, potes grosses i adaptades a la natació, dits envoltats de pell i armats amb fortes ungles, coll poc retràctil, cap gros i fort i cua curta.
Inclou alguns gèneres propis de mars tropicals i temperades, entre els quals destaquen Caretta , amb l’espècie Ccaretta tortuga babaua, Chelonia , amb Chmydas tortuga franca i Eretmochelys , amb Eimbricata carei
tupaioïdeus
Zoologia
Infraordre de primats del subordre dels lemuriformes d’uns 10-20 cm de llargada, amb la cua llarga (fins a 25 cm) i molt peluda, el cos esvelt i proveït d’un pelatge dens, el musell llarg i punxegut, les extremitats proporcionades i els dits armats d’ungles corbes.
La dentadura presenta 2 incisives, 1 ullal, 3 premolars i 3 molars a cada mitja mandíbula les incisives i els ullals són molt semblants El cervell presenta uns lòbuls olfactoris i uns lòbuls òptics grossos Habiten les selves, on corren i s’enfilen pels arbres amb molta rapidesa Es nodreixen d’insectes i de fruita Llevat de les espècies de Ptilocercus , tots fan vida diürna Inclou 5 gèneres, amb 15 espècies, pròpies de les selves de l’Àsia sud-oriental, des de l’Índia fins al sud de la Xina, i des de l’arxipèlag malai fins a les Filipines Els gèneres més importants són Urogale, Ptilocercus,…