Resultats de la cerca

Els envans són nombrosos i disposats simètricament per parelles i arriben fins a l’estomodeu El gènere representatiu és Cerianthus

Totes les ascàrides són paràsits intestinals de diferents vertebrats, entre els quals, l’home L' ascàride del cavall Parascaris equorum Ascaris megalocephala és la més gran de totes 30-40 cm i parasita el cavall L' ascàride del gos Toxocara canis parasita els gossos i pot afectar també l’home L' ascàride de l’home Ascaris lumbricoides mesura de 15 a 25 centímetres Els ous són expulsats pels homes parasitats acompanyant els excrements, i poden ésser ingerits per altres homes amb l’aigua o els aliments contaminats Les larves que en neixen travessen la mucosa intestinal, arriben al fetge…

Manquen d’aleta dorsal, però tenen una sèrie de petits geps al final del cos Durant l’estiu habiten a la mar de Bering i a l’oceà Àrtic, i a la tardor emigren unes arriben a les costes de Mèxic i d’altres a les de Corea Són una part important de la indústria balenera japonesa i de Califòrnia

Les banyes dels mascles són grosses i molt encorbades cap endarrere les de les femelles són molt més petites Tenen una crinera de pèls llargs que pengen des de sota el coll, per davant les potes a cadascuna de les potes anteriors tenen també una corona de pèls llargs que arriben quasi fins a terra Viuen en zones rocalloses a la perifèria del Sàhara i d’altres punts muntanyosos del nord d’Àfrica

Són en general animals de mida reduïda, puix que els exemplars més grossos només arriben a fer 35 cm De cua llarga i prima, el cos és cobert d’escates de diferents colors que van del gris al verd grogenc, cosa que els permet de confondre's amb les fulles Són arborícoles i completament inofensius per a l’home, i s’alimenten d’insectes Viuen al sud d’Àsia, a les illes de la Sonda i a les Filipines

S'alimenta d’avellanes, pinyons, nous, etc, i fora de l’època de cria és relativament sociable Habita als boscs, especialment de coníferes, a les regions muntanyoses de la Xina, el Japó, Sibèria i, a Europa, l’Escandinàvia meridional, el S de Finlàndia, els països bàltics, la Prússia oriental, Polònia, la Rússia occidental, els Carpats, els Balcans, els Alps, el Jura i els Vosges Alguns anys, d’octubre a desembre, grans quantitats de trencanous siberians envaeixen Europa i arriben al N d’Itàlia i als Pirineus

Parasita, sembla que exclusivament, l’intestí gros i el recte de l’home La femella fecundada pon de 2 000 a 6 000 ous cada dia, els quals són expellits amb els excrements, es desenvolupen —si cauen en terreny humit i càlid—, i, si són ingerits per l’home, són alliberades les larves a l’intestí prim i passen a l’intestí gros, on arriben a la maduresa sexual El cicle té com a mínim una durada d’uns tres mesos Si la infecció és en massa produeix danys greus És cosmopolita, però especialment abundant a les zones càlides

Els centres nerviosos, situats a la substància grisa, són formats pels cossos cellulars de les neurones es troben a l’encèfal, a la medulla espinal i als ganglis simpàtics Hi ha centres nerviosos sensititus, als quals arriben els estímuls sensititus perifèrics centres motors, que emeten impulsos que arribaran a tot el sistema muscular i centres simpàtics, als ganglis simpàtics i agrupats generalment en plexes Al còrtex cerebral hi ha els centres destinats a funcions específiques de sensibilitat, de moviment, de coordinació, etc centre acústic, de Broca o del llenguatge, gustatiu centres…

L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna Tenen dues grans cavitats faringe i cloaca, que deixen un petit espai per a les vísceres El desenvolupament és complex presenten alternança de generacions els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes , que, mitjançant cèllules ambulants forocits arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes Les…

L’home s’infesta generalment en menjar carn de porc que té encistades en els músculs les larves de la triquina La triquina és, en estat adult, al budell del porc, i els embrions, en néixer, travessen la paret del budell i s’escampen per l’organisme i es deturen sobretot al diafragma i als músculs intercostals i dels ulls, on s’encisten i passen a l’estat larvari En ésser menjada per l’home la carn amb les larves encistades, aquestes s’alliberen dels cists en arribar al duodè i es traslladen a la mucosa de l’intestí prim, on assoleixen la maduresa sexual al cap d’una setmana aproximadament La…