Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
nematogen
Zoologia
Nom donat a diversos estadis del cicle vital dels mesozous dicièmids.
Les larves originen el nematogen fundador en entrar dins el cefalòpode que parasiten, el qual, per divisió, dóna els nematògens primaris que produeixen nous individus del mateix tipus, mitjançant una partenogènesi diploide en els sacs urinaris de l’hoste Dins aquest cicle pedogenètic hom parla també de nematògens secundaris
telosporidis

Cicle de Plasmodium falciparum (segons Minchin): A, esquizogònia (I-IV- trofozoïts en el glòbul vermell; 6-9, esquizont en divisió; 10, merozoït; VIIa i VIIb, microgametòcits i macrogametòcits; VIIa-Xa, formació de microgàmetes; XI, fecundació; XII-XIV, zigot); C, esporogòmia (XIV zigot; XV-XVIII, esporocist amb formació d’esporozoïts)
© Fototeca.cat
Zoologia
Subclasse d’esporozous integrada per individus amb un cicle previ àgam (esquizogònia), que presenten alternança de generacions, llevat d’algunes gregarines, de manera que l’esquizogònia alterna amb l’esporogònia.
Comprèn els ordres dels coccidis i de les gregarines Representants més importants de la subclasse dels telosporidis ordre dels coccidis subordre dels adelèids Haemogregarina stepanovi subordre dels eimèrids Eimeria sp subordre dels hemosporídids Plasmodium vivax Plasmodium malariae Babesia sp ordre de les gregarines subordre de les esquizogregarines Ophryocistis sp subordre de les eugregarines Gregarina sp Monocystis sp
cisticerc
Zoologia
Estat larval del cicle evolutiu de la tènia i altres cestodes posterior al de l’oncosfera i anterior al de l’individu adult.
És representat per una petita vesícula, de pocs millímetres, que s’allotja en el teixit muscular del porc i origina la triquinosi El cistircerc roman en aquest estat, embolcallat per una coberta de teixit conjuntiu La membrana interna del cisticerc s’invagina i forma l’escòlex El cicle evolutiu continua si el tros infectat, havent estat poc cuit, és ingerit per l’home
digenis
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes caracteritzat pel fet de presentar alternança entre una reproducció sexual normal i una reproducció per partenogènesi.
El cicle biològic es desenvolupa en dos o tres hostes distints En general tenen només dues ventoses, una d’anterior, que dóna entrada a la boca, i una de posterior, imperforada, al mig de la cara ventral a aquesta característica es refereix el nom de distòmids amb què també són coneguts Atenyen de 0,5 a 10 mm de llargada En estat adult són paràsits interns dels vertebrats, i en estat larvari, dels molluscs, bé que poden parasitar eventualment un tercer hoste El cicle reproductor s’inicia típicament amb l’aparició d’una larva ciliada, el miracidi , que penetra dins l’…
cercària
Zoologia
Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes compresa entre la rèdia i la metacercària.
Les cercàries tenen el cos ovalat i una llarga cua mitjançant la qual neden activament fins que es fixen en un vegetal aquàtic
hemosporidis
Zoologia
Subordre d’esporozous telosporidis de l’ordre dels coccidis que comprenen formes paràsites amb dos hostes.
L’hoste provisional és un mosquit en el qual els hemosporidis realitzen la fase asexual del cicle reproductor l’hoste definitiu és un vertebrat en el qual ocasionen malalties greus Un hemosporidi destacat és el plasmodi
pedogènesi
Zoologia
Varietat de partenogènesi cíclica en la qual es desenvolupa l’òvul produït per un animal en estat larvari i precisament dins d’ell, és a dir, com a reproducció vivípara.
Es dóna en certs dípters quironòmids, poliquets, trematodes i celenterats Així, per exemple, el cicle dels trematodes digenètics inclou una generació produïda per reproducció sexual normal seguida d’una sèrie de generacions partenogenètiques produïdes per individus neotènics
taliacis

Taliacis (coberta de Pyrosoma elegans)
Zoologia
Classe d’urocordats, mancats de notocordi en estat adult, amb el cos envoltat per una túnica molt prima, la qual cosa fa que el cos sigui transparent; tenen forma de bota, amb l’obertura cloacal i bucal als extrems.
La faringe i la cloaca ocupen pràcticament tot el cos En el cicle reproductiu s’alternen les generacions asexuades i sexuades Viuen solitaris o en colònies pelàgiques, i es nodreixen de microorganismes planctònics Habiten en mars càlides i temperades Es divideixen en tres subclasses pirosòmids, doliòlids i sàlpids
filàrids
Zoologia
Família de nematodes de cos filiforme, sis papil·les labials a l’extrem anterior del cos, òrgans sensorials caudals i un notable dimorfisme sexual (els mascles són molt més petits que les femelles).
D’adults parasiten l’aparell circulatori o el teixit subcutani de vertebrats i hi provoquen malalties greus En l’home, per exemple, Loa loa, Wuchereria bancrofti i Onchocerca volvulus són els causants dels tumors de Calabar, de l’elefantiasi i de l’oncocercosi, respectivament Llur cicle vital implica sempre l’existència d’un insecte hematòfag on es desenvolupen i mitjançant el qual es transmeten
rabdiasoïdeus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes, de cos llis i sense bulb esofàgic.
Alternen estats hermafrodites i partenogenètics paràsits amb estats bisexuals lliures L’espècie Strongyloides stercoralis , de les regions tropicals o subtropicals, habita a l’intestí humà durant la generació partenogenètica, on les femelles, que atenyen 2 mm de longitud, ponen els ous Llur cicle biològic, que ofereix interessants variacions, pot ésser completat dins el cos humà o fora d’ell Les lesions, bé que no són letals, poden causar reaccions allèrgiques, vòmits, etc