Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
delfínids
Dofí
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Família de cetacis odontocets que, pel nombre dels seus representants, és la més important de totes.
Agrupa més de dotze gèneres i moltes espècies, que tenen una repartició cosmopolita, car hom en pot trobar tant en una mar tropical com en les latituds polars, a l’aigua dolça i a l’aigua salada Es caracteritzen per les dimensions reduïdes un màxim de quatre metres, per la possessió d’una aleta dorsal, dents a ambdues mandíbules i només quatre o cinc parells de costelles
ctenòfors
Zoologia
Embrancament d’eumetazous celenterats marins molt afins als cnidaris, amb els quals hom els agrupava antigament.
No tenen cnidoblasts presenten, per contra, colloblasts, cèllules adhesives especials, situades sobre els filaments prènsils El cos acostuma a ésser ovoidal o esfèric, amb només dos plans de simetria Efectua el moviment de natació mitjançant la vibració de flagels externs, agrupats en paletes o pintes , i aquestes, en vuit costelles o columnes longitudinals Són quasi tots formes pelàgiques i no presenten alternança de generacions Segons que posseeixin o no tentacles prènsils i segons la forma de la faringe, es divideixen en dos ordres tentaculats o microfaringis , amb dos…
os
Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
terebratulina
Zoologia
Gènere de braquiòpodes de la subclasse dels testicardins, de la família dels terebratúlids, amb els braços tentaculars disposats en dos lòbuls laterals, els tentacles o lofòfor branquial curt, la closca allargada en forma oval i ornada amb costelles fines i granuloses.
D’un a dos cm de llargada, inclou nombroses espècies bentòniques d’alimentació microfàgica que viuen en fons entre 50 i 200 m de profunditat no són gaire comuns a les mars de tot el món, incloses les dels Països Catalans
estolidobranquiats
Zoologia
Ordre de la classe dels ascidiacis format per individus que es caracteritzen pel fet de presentar a la cambra branquial una sèrie de plecs meridians ben desenvolupats que formen unes costelles longitudinals i divideixen la cavitat en un nombre corresponent de subcambres.
Hi ha formes solitàries i colonials Són corrents a la Mediterrània l' ascidi roig , el raïm de mar i l' ou de mar
franquet
Franquet
Ondřej Radosta iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Cranc de l’ordre dels decàpodes braquiürs de la família dels portúnids, que ateny uns 5 cm d’ample, amb la closca de color rosa pàl·lid i creuada pels solcs i les costelles transversals i amb l’últim parell de potes en forma de pala.
Habita entre les algues i en els fons de rocalla de la zona costanera superior és comú als Països Catalans
dragó volador
Zoologia
Nom donat a uns dragons lacertiformes, de la família dels agàmids, que es caracteritzen pel fet de tenir al costat del tronc dos plecs sostinguts per les 5 o 6 últimes costelles, els quals poden plegar i desplegar com si fossin ventalls, i que també els permeten de planar.
Són en general animals de mida reduïda, puix que els exemplars més grossos només arriben a fer 35 cm De cua llarga i prima, el cos és cobert d’escates de diferents colors que van del gris al verd grogenc, cosa que els permet de confondre's amb les fulles Són arborícoles i completament inofensius per a l’home, i s’alimenten d’insectes Viuen al sud d’Àsia, a les illes de la Sonda i a les Filipines