Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
gala
Botànica
Tecnologia
Zoologia
Cecidi de creixement definit.
Les gales tenen una gran importància històrica per a l’estudi científic de l’adob de pells, puix que permeteren a Fisher i als seus collaboradors d’investigar la natura de l’àcid tànnic a partir de les gales de la Xina Les principals gales riques en tanins són les gales d’Alep o gales de Turquia 35 a 70% de tanins, les gales de la Xina fins a 77% de tanins i també les gales dites Knoppern de l’Europa central, les del Pròxim Orient i les del nord d’Àfrica
cecidi
Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…
daubentònids
Zoologia
Família de lemuroides integrada per un sol representant, l’ai-ai (Daubentonia madagascariensis), que és una de les espècies més amenaçades d’extinció.
Aquesta espècie només es dóna a Madagascar i, actualment, en una reduïda zona de l’illa La dentadura és bastant semblant a la dels rosegadors, car les incisives són molt desenvolupades i presenten creixement continu
barba
Zoologia
Cadscuna de les làmines còrnies que els cetacis misticets (balenes i rorquals) tenen implantades transversalment al paladar i que empren com a filtre per a retenir el plàncton de què s’alimenten.
Són unes formacions triangulars la vora interna de les quals presenta una franja de pèls llargs i rígids Les barbes, com els pèls o les ungles, es gasten per l’àpex i tenen un creixement continu Llurs dimensions i llur nombre per individu diversos centenars varien segons les espècies Per raó de llur elasticitat, eren emprades per a fer barnilles de cotilla, etc
exoesquelet
Exoesquelet d’un crustaci terrestre
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Esquelet exterior al cos d’un animal i que li serveix de protecció.
Els diversos grups d’animals tenen un exoesquelet adaptat a llurs condicions de vida mobilitat, creixement, etc En els coralls i molluscs, que fan vida sedentària, l’exoesquelet és rígid i serveix de sosteniment les sals de calci formen l’exoesquelet del corall, i la conquiolina, el calci i l’aragonita, el dels molluscs En els braquiòpodes és calcari En els briozous és de quitina, de vegades calcificada o de parets gelatinoses En els artròpodes, que tenen una vida activa amb molta mobilitat, l’exoesquelet és format per quitina còrnia en plaques independents que s’articulen de vegades hi pot…
muda
Muda d’una cigala
budak (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Procés de canvi de les estructures epidèrmiques protectores de determinats animals, especialment dels artròpodes.
La muda dels artròpodes és un fenomen que els permet l’augment del gruix o de la llargada del cos, o bé, en alguns grups, l’adquisició d’una lliurea nupcial o de la maduresa sexual Si la creixença o l’adquisició de lliurea té lloc periòdicament durant la vida de l’animal, la muda també és periòdica, però en general només esdevé en l’etapa de la vida de l’animal en la qual succeeixen aquells fenòmens És un procés regulat per secrecions endocrines de glàndules específiques En els rèptils, ocells i mamífers, el fenomen de la muda implica el canvi de l’epidermis, de les plomes i del pelatge,…
epimorfosi
Zoologia
Tipus de creixement que presenten les larves d’alguns miriàpodes (els quilòpodes vivípars, concretament) que en néixer posseeixen ja la segmentació i el nombre definitiu de potes.
S'oposa a anamorfosi
cinorrincs
Zoologia
Grup d’animals triploblàstics acelomats, de posició sistemàtica incerta i simetria bilateral, que comprèn individus de petites dimensions (fins a 1 mm) i exclusivament marins.
Són vermiformes, amb el dors bombat i la part ventral plana en el cos hom els distingeix un tronc i un cap proveït d’una trompa retràctil voltada d’espines quitinoses Externament són revestits d’una cutícula articulada, semblant a una armadura, formada d’anells o segments cadascun dels quals és proveït lateralment de quetes Tenen una cavitat blastocèlica plena d’un líquid amb cèllules emigrants, i l’aparell digestiu és ben desenvolupat no tenen aparell circulatori, i el sistema nerviós és ganglionar L’aparell excretor és format per protonefridis Els sexes són separats el desenvolupament és…
ècdisi
Zoologia
Pèrdua o muda de la cutícula o l’epidermis d’un animal, que li permet de continuar el creixement (cas dels artròpodes) i la renovació de la pell (cas d’amfibis i rèptils).
anamorfosi
Zoologia
Tipus de creixement que presenten les larves d’alguns mandibulats que en néixer no posseeixen encara la segmentació completa ni el nombre definitiu de potes, que van adquirint gradualment, després de diverses mudes.