Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ren

Ren mascle
Zoologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, d’uns 2 m de llargada, d’una alçada al voltant d’1,40 m a la creu i fins a uns 300 kg de pes.
Té el cap allargat, el musell eixamplat a la regió nasal, les orelles curtes i arrodonides, els ulls petits, el coll curt, el tronc allargat, les potes relativament curtes i el pelatge suau i molt dens amb una crinera molt vistosa al llarg de la gola Les banyes, caduques, tenen una forma molt característica, puix que fan un mig cercle obert pel davant i cap amunt, amb nombroses bifurcacions comprimides, el nombre de les quals varia segons l’edat de l’individu Les banyes de les femelles són d’una mida menor que les dels mascles La coloració del ren és variable, des d’un to gris…
castor

Castor europeu (Castor fiber)
José Antonio Jiménez (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Gènere de rosegadors de la família dels castòrids, de grans dimensions (més d’un metre de llargada), amb el cap i el tronc massissos, recoberts per un pelatge dens i suau, de tons castanys.
Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital amb el castori marquen el territori Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia no presenten son hivernal…
ou

Ou de gallina, amb les capes concèntriques que presenta en rovell, observables per tinció
© Fototeca.cat
Alimentació
Zoologia
Anatomia animal
Ornitologia
Producte comestible de la posta d’algunes aus, principalment de gallina, peixos, etc.
Els ous emprats en alimentació són designats amb el nom de l’espècie de gallina, ànec, oca, gall dindi, colom Hom es menja també els de tortuga i de certs peixos caviar Tant els ous dels rèptils com els dels monotremes són generalment de color uniforme, mentre que els dels ocells presenten una gran varietat de formes, dimensions i colors, segons les espècies Així, ultra ovoides amb un extrem ample i l’altre estret, poden ésser ellíptics, piriformes, gairebé esfèrics, etc Dels ocells actuals, els més voluminosos són els que pon l’estruç 15 × 13 cm i 1 450 g de pes, i els més petits els d’un…
rinopitec
Zoologia
Gènere de primats catarrins de la família dels cercopitècids, de cap petit, cara aplanada i nas camús; de pelatge dens, suau i de colors vius, sobretot taronja (rinopitec ataronjat o mona de neus), groguenc (rinopitec daurat o mona daurada) o d’altres tonalitats.
De costums arborícoles i vegetarians, habita les zones muntanyenques del NE de la Xina, el Tibet i Tonquín fins als 3 000 m d’altitud
tupaioïdeus
Zoologia
Infraordre de primats del subordre dels lemuriformes d’uns 10-20 cm de llargada, amb la cua llarga (fins a 25 cm) i molt peluda, el cos esvelt i proveït d’un pelatge dens, el musell llarg i punxegut, les extremitats proporcionades i els dits armats d’ungles corbes.
La dentadura presenta 2 incisives, 1 ullal, 3 premolars i 3 molars a cada mitja mandíbula les incisives i els ullals són molt semblants El cervell presenta uns lòbuls olfactoris i uns lòbuls òptics grossos Habiten les selves, on corren i s’enfilen pels arbres amb molta rapidesa Es nodreixen d’insectes i de fruita Llevat de les espècies de Ptilocercus , tots fan vida diürna Inclou 5 gèneres, amb 15 espècies, pròpies de les selves de l’Àsia sud-oriental, des de l’Índia fins al sud de la Xina, i des de l’arxipèlag malai fins a les Filipines Els gèneres més importants són Urogale, Ptilocercus,…
tinta
Zoologia
Secreció de color negrós o negre violaci, a causa de la presència de melanina dissolta en aigua, que els cefalòpodes produeixen en una bossa o glàndula de la tinta i que té com a objecte ésser projectada violentament per l’embut o sifó quan l’animal es veu amenaçat; la tinta, en diluir-se en l’aigua de la mar, produeix un dens núvol de protecció que dificulta la visibilitat del depredador i permet al cefalòpode de fugir.