Resultats de la cerca

A l’hivern, és de color gris molt pàllid amb el ventre blanc Habita a les regions àrtiques i hiverna a les platges sorrenques atlàntiques, de la Mediterrània occidental i del N d’Àfrica És comú, però escàs, a l’hivern, als Països Catalans

Habiten a les zones desèrtiques del nord d’Àfrica, l’Àsia occidental i la península Ibèrica Es caracteritzen pel fet de tenir els dits de les potes posteriors envoltats d’escates allargassades que els permeten de córrer ràpidament per la sorra

Tenen quatre dits a les extremitats anteriors i cinc a les posteriors Llur alimentació és carnívora Viuen a les zones pantanoses i embassades, als estanys i als rius de l’Amèrica del Nord, de l’Àsia occidental i de l’Europa central i meridional

Tenen cinc dits a les mans i als peus, amb el polze no oposable tenen trenta-dues dents entre totes dues mandíbules, amb dues incisives, un ullal, tres premolars i quatre molars Són anomenats vulgarment titís , i habiten en grups als boscs tropicals de l’Amèrica Central i del Sud A causa de llurs petites dimensions i característiques, són corrents als parcs zoològics

La cua sola ja fa gairebé la meitat de la longitud, i a la part inferior dels dits tenen una membrana adhesiva Viu arreu dels Països Catalans i, en general, en totes les terres que envolten la Mediterrània S'enfila amb facilitat pels murs i li agrada d’estar-se prop dels focus de llum, on caça insectes, que són el seu aliments És inofensiu per a l’home i objecte de moltes supersticions i llegendes populars

Fan mig metre, com a màxim, tenen el musell allargat i punxegut i els peus posteriors estrets i llargs, amb els dits segon i tercer soldats en part i el quart armat amb una ungla grossa Tenen costums nocturns i s’alimenten d’insectes i de vegetals Són propis de Tasmània i d’Austràlia Els del gènere més representatiu, Perameles, són de tons bruns i tenen la part posterior del llom ratllada de fosc Els del gènere Thalacomys tenen aspecte de conill, amb les orelles i la cua molt llargues són cavadors i excaven galeries

Tenen el cap i el musell allargats, les potes, curtes, amb cinc dits proveïts d’ungles, excepte el gros, que és oposable, la cua, llarga i prènsil, i el pelatge, gris o negrós Hi ha espècies que no tenen marsupi, en les quals, quan neixen les cries, la mare les diposita en un niu que ha format amb matèries vegetals Les espècies més grosses són carnívores i les altres, insectívores Són típicament nocturns i arborícoles, i llur sistema normal consisteix a deixar anar per la regió anal una ferum molt desagradable, gràcies a dues glàndules especials Tenen una gran importància…

Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’…

L’eix longitudinal no passa de l’estat de notocordi i és present en totes o algunes de les etapes de la vida de l’animal