Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
esponges calcàries
L’esponja calcària Clathrina clathrus
Parent Géry (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Classe de porífers caracteritzats pel fet de tenir l’esquelet format per espícules calcàries.
La composició química d’aquestes espícules és del 87% de carbonat càlcic cristallitzat, el 7% de carbonat magnèsic cristallitzat i el 3% d’aigua són microscòpiques i tenen forma de bastó Les esponges calcàries habiten fixes en el fons, bé solitàries, en forma d’urna, bé agrupades en colònies Són en general de petites dimensions 3-5 cm i habiten gairebé sempre a la zona litoral marina, bé que hi ha espècies d’aigua dolça
paquiderms
Zoologia
Grup sense valor taxonòmic, creat per Cuvier, que reunia els proboscidis, els suïformes i els èquids pel fet de tenir unes característiques comunes, com el gruix de la pell, llur gran pesantor i el fet d’ésser estrictament herbívors.
vertebrats
Zoologia
Embrancament de cordats en els quals el notocordi és reemplaçat per una columna vertebral, constituïda per os o cartílag amb un crani a l’extrem anterior.
Són carateritzats pel fet d’ésser recoberts per un tegument format per una epidermis exterior, d’epiteli estratificat procedent de l’ectoderma, i un derma intern o còrion, de teixit conjuntiu que deriva del mesoderma pel fet de presentar l’endoesquelet constitutiu format per la columna vertebral, amb el crani, arcs viscerals, cintures de les extremitats i dos parells d’apèndixs articulars pel fet de tenir els músculs fixats a l’esquelet per a efectuar els moviments, el sistema digestiu complet, situat en posició ventral respecte a la columna vertebral i proveït de glàndules digestives grosses…
estoló
Zoologia
Estructura tubular que en les colònies de pòlips uneix els diversos zooides entre ells, fet que permet la unitat de la colònia.
articulats
Zoologia
Antigament, gran grup d’animals invertebrats, la característica comuna dels quals era el fet de tenir el cos compost de segments articulats.
Aquest grup reunia els actuals embrancaments dels anèllids i dels artròpodes Els darrers avenços, però, en filogènia molecular han permès concloure que el tàxon dels articulats no té base filogenètica, ja que els artròpodes formarien part dels ecdisozous i els anèllids, dels lofotrocozous
estilomatòfors
Zoologia
Ordre de molluscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats caracteritzats pel fet de tenir els ulls situats a l’extremitat de tentacles retràctils.
Comprèn les espècies terrestres, com llimacs i cargols
digenis
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels trematodes caracteritzat pel fet de presentar alternança entre una reproducció sexual normal i una reproducció per partenogènesi.
El cicle biològic es desenvolupa en dos o tres hostes distints En general tenen només dues ventoses, una d’anterior, que dóna entrada a la boca, i una de posterior, imperforada, al mig de la cara ventral a aquesta característica es refereix el nom de distòmids amb què també són coneguts Atenyen de 0,5 a 10 mm de llargada En estat adult són paràsits interns dels vertebrats, i en estat larvari, dels molluscs, bé que poden parasitar eventualment un tercer hoste El cicle reproductor s’inicia típicament amb l’aparició d’una larva ciliada, el miracidi , que penetra dins l’hoste…
difil·lidis
Zoologia
Ordre de platihelmints cestodes caracteritzat pel fet de presentar dos botris o fossetes allargades i en forma de solc que actuen com a òrgans adhesius.
A més, presenten l’escòlex acabat en una eminència orostre amb ganxos Parasiten els intestins dels selacis i tenen com a hostes intermedis crustacis i molluscs marins Comprèn només el gènere Echinobothrium
pauròpodes
Zoologia
Subclasse d’artròpodes de la classe dels miriàpodes, caracteritzats pel fet de tenir el cos tou i una talla molt petita (de 0,5 a 2 mm).
Presenten, al cap, antenes bífides i amb llargues sedes, un parell de maxilles i un parell de mandíbules El tronc consta d’onze segments a més del pigidi, amb un parell de potes cadascun, i tots ells porten llargues sedes laterals No hi ha aparell respiratori ni circulatori diferenciats i els òrgans sexuals es troben al tercer segment Habiten en els sòls humits, entre la fullaraca, dels boscs de les regions tropicals i temperades Es divideixen en pauropòdids i euripauropòdids