Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
rata dormidora
Rata dormidora grisa
(cc-by-sa-2.5) Azay
Zoologia
Nom donat a alguns rosegadors pertanyents a la família dels glírids, de petites dimensions, amb la cua bastant llarga i molt pilosa, quatre dits a les potes anteriors i cinc a les posteriors, i dentadura amb una dent incisiva a cada mandíbula, cap ullal, una premolar i tres molars.
Són nocturns, es nodreixen preferentment de fruita, tenen costums arborícoles i gregaris i presenten una letargia hivernal prolongada La rata dormidora grisa o liró Glis glis , d’uns 13-19 cm, de pelatge grisós argentat per sobre i d’orelles petites, habita en boscs de roures i d’altres arbres de fulla caduca, jardins, parcs i camps de fruiters o d’avellaners És comuna a gairebé tot Europa, llevat d’Escandinàvia, la Gran Bretanya i Irlanda i una gran part de la península Ibèrica És freqüent als Països Catalans La rata dormidora rogenca o liró Muscardinus avellanarius , més…
ratolí
Ratolí
© CDC
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors de la família dels múrids, de poca grandària, inferior a la de les rates, amb el cap diferenciat del cos i amb la cua llarga i escatosa.
Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars El ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus El ratolí de camp comú Apodemus sylvaticus , una mica més petit que el ratolí de…
garotina
Zoologia
Equinoïdeu de l’ordre dels diadematoïdeus, de la família dels equínids, que fa 2-3 cm de diàmetre, de pues molt petites i nombroses i color verd grisós.
Habita a les praderies de fanerògames, entre 10-20 m de profunditat Es comuna a les costes dels Països Catalans
xatrac gros
Xatrac gros
Ingrid Taylar (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 53 cm, semblant al xatrac, però amb el bec més gruixut i totalment vermell, i el pili i el front grisos a l’hivern.
Habita a tots cinc continents A Europa nia a les costes de la mar Bàltica i de la mar Negra, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional Als Països Catalans és ocell de pas durant les migracions, i és rar
balena grisa
Balena grisa
California Academy of Sciences (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Balena de la família dels raquianèctids, d’uns 10 a 14 m de llargària, de colors grisos amb clapes blanques, que presenta una sèrie de característiques primitives, com és ara el fet de tenir unes fileres de pèls a la part superior del cos, especialment al cap.
Manquen d’aleta dorsal, però tenen una sèrie de petits geps al final del cos Durant l’estiu habiten a la mar de Bering i a l’oceà Àrtic, i a la tardor emigren unes arriben a les costes de Mèxic i d’altres a les de Corea Són una part important de la indústria balenera japonesa i de Califòrnia
pioc salvatge
pioc salvatge
Sergey Yeliseev (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 100 cm el mascle, el qual té el cap i el coll grisos, les parts superiors ocràcies amb ondes negres, les inferiors blanques, el pit castany i presenta sota el bec un ampli bigoti de cerres blanques.
La femella fa 75 cm i no té la taca al pit ni el bigoti És gregari, de vol potent i fa el niu a terra És molt apreciat com a peça de caça, la qual cosa ha minvat extraordinàriament llur nombre Encara n'hi ha al N i a E d’Europa, al centre i al S de la península Ibèrica, al N de l’Àsia oriental i al Marroc És excepcional a la Catalunya continental
Zoologia 2019
Zoologia
Les llúdrigues al Besòs Exemplars de llúdriga van ser vistos en el tram baix del Besòs durant el 2019 L’any 2019 es va confirmar el retorn de la llúdriga Lutra lutra en el tram baix del Besòs i fins a tocar el mar Des de l’any 2014, els albiraments d’aquest animal havien estat freqüents, sobretot en el tram del riu que passa pel terme municipal de Montcada i Reixac Durant els darrers cinc anys, també se n’havien detectat individus en aigües dels rius Tenes i Congost, tots dos pertanyents a la conca del Besòs La importància de la presència de llúdrigues d’una manera estable en…