Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
somatocel
Zoologia
Parell de vesícules celòmiques que apareixen en la forma larvària inicial (diplèurula) dels equinoderms, juntament amb dos altres parells, anomenats axocel i hidrocel
.
Les dues vesícules del somatocel constitueixen el veritable celoma dels equinoderms una d’elles forma la cavitat celòmica de l’hemisferi oral el si peristomal i l’altra dóna lloc a la cavitat celòmica de l’hemisferi aboral el si anal Una tercera cavitat el si axial procedeix de la vesícula esquerra de l’axocel
dofí de Risso
Zoologia
Dofí de la família dels delfínids, que arriba a fer 4 m de longitud; el tret més característic d’aquesta única espècie del gènere és que només té dents a la mandíbula inferior i en nombre reduït (de 6 a 14).
Poc conegut, hom suposa que s’alimenta bàsicament de cefalòpodes Habita a qualsevol mar de l’hemisferi nord, però especialment a l’oceà Atlàntic
raspinell pirinenc
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, semblant al raspinell però amb les celles i les parts inferiors blanques i el carpó més roig.
Habita en arbredes i boscs, especialment de coníferes, a gairebé tot l’hemisferi nord, sobretot entre 900 i 2 000 m És comú als Pirineus
xatrac àrtic
Xatrac àrtic
Atli Hardarson (CC BY-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 38 cm, semblant al xatrac, però amb el bec totalment vermell a l’estiu i negrenc a l’hivern.
Habita a les altes latituds de l’hemisferi nord i hiverna a l’Antàrtida El 1969 en fou observat un exemplar a l’illa de Buda
pelobàtids
Zoologia
Família d’anurs de l’ordre dels anomocels, de cos arrodonit, estern format per dues meitats cartilaginoses que cavalquen l’una sobre l’altra, apòfisi transversa de la vèrtebra sacra força dilatada, les primeres vuit vèrtebres procèliques i el sacre fusionat al còccix, pupil·la vertical i dents a la mandíbula superior solament.
Inclou espècies difoses per tot l’hemisferi septentrional i per l’arxipèlag malai, distribuïdes en uns quants gèneres, entre els quals destaca Pelobates , amb els gripaus d’esperons, i Pelodytes
baldriga
Baldriga capnegra
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells marins de l’ordre dels procel·lariformes
, de cos fusiforme, d’uns 40 cm de llargària, d’ales grans i palmípedes.
Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen un gran…
La natura durant el confinament
Zoologia
L’absència de turisme durant la pandèmia a l’antiga ciutat de Lopburi Tailàndia va permetre l’ocupació dels carrers pels macacos © Sasaluk Rattanachai/ Facebook Durant les setmanes de confinament més rigorós provocat per la pandèmia de la COVID-19 a causa del coronavirus SARS CoV-2, la natura va recuperar terreny ràpidament arreu del món Com que els confinaments més durs es van esdevenir entre el març i el juny del 2020, en plena primavera a l’hemisferi nord, es va veure com la vegetació ocupava terrenys camins, zones industrials i carrers de grans ciutats on semblava que res hi…
tentaculats
Zoologia
Classe d’eumetazous de l’embrancament dels ctenòfors caracteritzats pel fet de presentar dos llargs tentacles que emergeixen de l’hemisferi aboral a partir de dues bosses epidèrmiques, dins les quals poden retreure’s, i tenir cèl·lules adhesives amb les quals capturen preses com ara ous planctòics, petits crustacis i peixos, altres ctenòfors, etc.
Presenten bioluminescència Viuen en el plàncton de totes les mars, poden arribar fins a fondàries de 3 000 m, i poden fer des d’uns pocs millímetres fins a uns 20 cm Inclou la gran majoria de ctenòfors, amb uns pocs gèneres repartits en unes 60 espècies, entre les quals cal destacar Leucothea , Pleurobranchia , Hormipfora , Callianira i Cestus , amb l’espècie Cveneris cinyell de Venus Són comuns a les mars dels Països Catalans
ornitologia
Ornitologia. Coberta d’Els ocells de les terres catalanes (1956), de Joaquim Maluquer i Sostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Branca de la zoologia que estudia els ocells.
És una de les ciències naturals més desenvolupades, tant a nivell científic com d’afeccionat L’àmbit de l’ornitologia és determinat per les característiques de tota mena que presenten els ocells, l’estudi dels quals ha estat la base de progressos decisius en biologia, com és el cas de l’evolució —que Darwin deduí dels pinsans de les illes Galápagos Geospiza —, de l’etologia o ciència del comportament animal, dels mecanismes d’orientació en les migracions, etc La història paleontològica dels ocells és molt incompleta a causa de les escasses restes fòssils que n’han pervingut, fet atribuïble a…