Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
colònia

Colònia del briozou Flustra foliacea
Hans Hillewaert (CC BY-SA 4.0)
Zoologia
Conjunt d’individus que pertanyen a una mateixa espècie, els quals estan anatòmicament units per formar una individualitat de l’ordre superior.
Els individus d’una colònia poden ésser tots iguals colònia homomorfa o bé diferenciats colònia polimorfa aquestes diferències són adquirides per alguns individus a causa de llur especialització en el treball de la colònia Les colònies apareixen només en alguns organisme aquàtics senzills, com els cnidaris, els briozous o els protozous Tots els individus d’una colònia procedeixen els uns dels altres per gemmació
ascidiacis
Zoologia
Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.
Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que algunes…
rabdoplèurids
Zoologia
Ordre d’estomocordats de la classe dels pterobranquis caracteritzats pel fet de formar colònies originades per gemmació i en les quals els individus són reunits per un estoló ramificat de color negrós.
Tant els individus com l’estoló són recoberts per un tub corni De sexes separats i de 4-6 mm de llargada, són marins i de desenvolupament directe, però poden també reproduir-se per gemmació
regulars
Zoologia
Subclasse d’equinoderms de la classe dels equinoïdeus que comprèn individus de cos globós i sense braços, recobert de pues mòbils sobre l’exoesquelet calcari; tenen cinc dobles fileres de pedicels, que s’estenen des de la regió oral a l’apical en perfecta simetria pentaradiada.
Els pedicels delimiten, així, cinc àrees ambulacrals, entre les quals hi ha cinc àrees interambulacrals La paret del cos és formada per plaques encaixades, generalment immòbils L’eix de simetria resta comprès entre la boca i el centre del periprocte, és a dir, la boca i l’anus són centrals i situats en pols oposats Posseeixen llanterna d’Aristòtil La subclasse, els individus de la qual són en general omnívors, comprèn les formes típiques de garotes i tabaqueres
bava
Zoologia
Urocordat de la subclasse dels sàlpids, colonial i pelàgic.
Els individus aïllats són petits uns 2 cm generalment es disposen en cadenes, formades per gemmació a partir d’un individu, en dues fileres, i, en nedar, tots els individus d’una mateixa cadena es mouen al mateix ritme, actuant com un organisme únic És freqüent a la Mediterrània
pirosòmids
Zoologia
Subclasse de tunicats de la classe dels taliacis, que inclou espècies que formen colònies flotadores, de forma oval o cilíndrica i constituïdes exclusivament de blastozooides.
Cadascun d’aquests individus formadors del cenobi és ellipsoidal, comprimit lateralment, i té els dos extrems ocupats per dos sifons el bucal, orientat cap a l’exterior, i el cloacal, cap a la cavitat central de la colònia gairebé tot el seu cos és ocupat per una faringe branquial plena de forats Generalment presenten òrgans lluminosos formats per cèllules testàcies plenes de bacteris simbiòtics Els individus són de talla millimètrica, però la colònia pot arribar a tenir més d’un metre, com és ara el cas de Pyrosoma excelsior
antílop negre
antílop negre
© Fototeca.cat
Zoologia
Antílop d’uns 80 cm d’alçada, amb la cua molt curta.
Les banyes, presents només en el mascle, són implantades molt juntes, llargues, helicoidals i divergents, i acaben en punta El dimorfisme sexual és molt acusat el mascle té el pelatge negre i blanc i la femella és de tons bruns Habita les sabanes mancades d’arbres de l’Àsia tropical, a l’Índia especialment Forma ramats d’un gran nombre d’individus generalment un mascle, diverses femelles i les cries, bé que també s’aplega a vegades en grans ramades de centenars d’individus Té costums diürns És molt veloç, i fuig a grans salts
sifonòfors
Zoologia
Ordre de cnidaris de la classe dels hidrozous, nedadors marins, generalment arrossegats pels corrents i, per tant, per elements planctònics, pelàgics i colonials (colònies de pòlips i d’hidromeduses, més o menys modificades).
Són d’estructura complexa, puix que presenten un polimorfisme intens Els individus polipoides poden ésser classificats en gastrozooides , proveïts d’un filament prènsil, carregat de cnidoblasts urticants gonozooides , unisexuats, que produeixen les gònades, però en els quals el sifonòfor és, en el seu conjunt, hermafrodita, i dactilozooides , de boca reduïda o absent, sense cnidoblasts, però amb cèllules sensitives i adhesives els filaments prènsils i sensitius en moviment constant Els medusoides poden ésser diferenciats en nectocalzes , meduses sense manubri, boca ni tentacles,…
acoblament
Zoologia
Unió sexual de dos individus de sexe oposat.
En l’acoblament, l’òrgan genital extern òrgan copulador del mascle diposita en el receptacle seminal de la femella els espermatozoides que han de fecundar els òvuls Adopta formes diverses segons els animals considerats mamífers, ocells, rèptils, insectes, etc, i acostuma de tenir una durada curta, sobretot en les poques espècies de peixos que el practiquen
aglaofènia
Zoologia
Gènere de pòlips de l’ordre dels hidroideus, que viu en colònies ramificades en forma de ploma, que es troben en cavernes i llocs ombrívols de la zona costanera.
Aquestes colònies presenten divisió del treball entre els individus, transformats en gastrozooides, gonozooides, dactilozooides, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina