Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cubomeduses
Zoologia
Ordre de cnidaris escifozous integrat per meduses amb l’ombrel·la en forma de cub.
Essencialment pelàgiques, viuen en les mars tropicals i subtropicals N'hi ha moltes que són notables pel gran poder urticant de llurs tentacles
traquilins
Zoologia
Subclasse de cnidaris de la classe dels hidrozous integrat per espècies que presenten només organització de medusa.
Les meduses dels traquilins anomenades traquimeduses, relativament grosses amb relació a les dels altres hidrozous, són hidromeduses, és a dir, amb vel, proveïdes de tentacles, amb estatocists i gònades a la base de la cavitat gàstrica Habiten generalment a les aigües marines, però també n'hi ha d’aigua dolça, tant de rius com de llacs, com Limnocnida tanganicae , del llac Tanganyika Algunes espècies dels gèneres Plindias i Geryonia , de 3-8 cm de diàmetre, planctòniques i transparents, són comunes a les aigües marines dels Països Catalans
artròpodes
Els artròpodes tenen una gran variabilitat morfològica. L’esquema serveix com a exemple de tots els artròpodes, ja que presenta tots els òrgans i aparells que els caracteritzen
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Embrancament d’animals invertebrats integrat per metazous clarament segmentats, protostomats, de simetria bilateral, proveïts d’apèndixs articulats.
Descripció Els artròpodes, bé que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie de característiques comunes Llur cos és constituït per una sèrie de segments i proveït d’apèndixs articulats d’on prové llur nom La segmentació és heterònoma diversos segments s’agrupen i donen lloc a les diferents regions del cos Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica, una regió toràcica i una regió abdominal Segons els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i reben diferents noms així, en els insectes hom parla de cap, tòrax i abdomen, en els crustacis, de…
linguàtula
Zoologia
Gènere de metazous del grup dels pentastòmids, de la família dels linguatúlids, d’aspecte vermiforme, integrat per unes 15-20 espècies paràsites de diversos animals.
L’espècie més important és Linguatula taenioides , d’uns 7-13 cm la femella i 18-25 cm el mascle, que parasita els gossos
gimnolemes
Zoologia
Subclasse de briozous que formen colònies, generalment polimòrfiques, amb zooides proveïts d’un lofòfor circular i integrat per una sola fila de tentacles que envolta la boca, mancada de tapadora.
La majoria d’espècies són marines Hom acostuma a dividir-los en tres ordres ctenòstoms, quilòstoms, i ciclòstoms
eleuterozous
Zoologia
Subembrancament d’equinoderms integrat per individus lliures, mancats de peduncle, amb l’anus generalment oposat a la boca, la qual és gairebé sempre a la part inferior de l’animal.
Els eleuterozous comprenen quatres classes els holoturioïdeus, els asteroïdeus, els ofiuroïdeus i els equinoïdeus
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa…
os
Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…