Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
artròpodes

Els artròpodes tenen una gran variabilitat morfològica. L’esquema serveix com a exemple de tots els artròpodes, ja que presenta tots els òrgans i aparells que els caracteritzen
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Embrancament d’animals invertebrats integrat per metazous clarament segmentats, protostomats, de simetria bilateral, proveïts d’apèndixs articulats.
Descripció Els artròpodes, bé que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie de característiques comunes Llur cos és constituït per una sèrie de segments i proveït d’apèndixs articulats d’on prové llur nom La segmentació és heterònoma diversos segments s’agrupen i donen lloc a les diferents regions del cos Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica, una regió toràcica i una regió abdominal Segons els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i reben diferents noms així, en els insectes hom parla de cap, tòrax i abdomen, en els crustacis, de cèfalon,…
Johan Japetus Steenstrup
Zoologia
Zoòleg danès.
Professor i director del museu d’història natural de Copenhaguen, estudià l’alternança de generacions sexuades i asexuades d’alguns invertebrats
invertebrat
Zoologia
Dit de l’animal mancat de columna vertebral.
El grup dels invertebrats és artificial i no té valor filogenètic ni sistemàtic, puix que inclou animals que pertanyen a embrancaments molt diversos, des dels protozous fins als cefalocordats
Ernest MacBride
Zoologia
Zoòleg irlandès.
Fou un dels primers exponents de les teories evolucionistes del neolamarckisme Féu importants treballs sobre embriologia, especialment dels invertebrats Entre les seves obres cal destacar Textbook of Invertebrate Embryology 1914, Evolution 1924 i Embryology 1929
eimèria
Zoologia
Gènere d’esporozous de l’ordre dels coccidis, de petites dimensions en estat vegetatiu i de cicle reproductor amb esquizogònia i gamogònia.
Són gairebé sempre immòbils, i produeixen coccidiosi d’invertebrats i vertebrats De les 50 espècies que comprèn el gènere, unes, com Eperforans , parasiten els conills, unes altres, com Emaxima , els pollastres, i unes altres, els bous, porcs, etc
cervell
Zoologia
Ganglis nerviosos cefàlics dels invertebrats, especialment quan centralitzen l’activitat nerviosa.
neotènia
Zoologia
Qualitat que tenen certs animals de reproduir-se quan encara no han acabat el procés de desenvolupament; és a dir, llur aparell reproductor és capaç de funcionar quan els altres òrgans encara són de tipus larval.
Sembla que aquesta qualitat és deguda a un retard evolutiu del desenvolupament somàtic respecte al generatiu, i és influïda tant per l’activitat hormonal com per les condicions ambientals Es presenta en alguns invertebrats, com els tèrmits, la filloxera, i en alguns vertebrats, com els urodels Amblystoma, Necturus i Proteus
verms
Zoologia
Nom donat per Linné a un grup heterogeni d’animals metazous triploblàstics que no eren ni artròpodes ni vertebrats.
Comprenia animals tan diferents com els equinoderms, molluscs, briozous, platihelmints, anèllids, etc Més tard aquest tàxon fou reduït als invertebrats amb aspecte de cuc, i en foren exclosos, per tant, els equinoderms, molluscs, rotífers, braquiòpodes, endoproctes i altres petits grups Actualment hom no reconeix aquest grup, atès que les semblances són degudes a convergència, i no pas a afinitats filètiques
equinoderms
Zoologia
Embrancament que comprèn els animals invertebrats triploblàstics, celomats i deuterostomats, tots ells marins.
Els adults tenen simetria radial, amb un esquelet intern calcari i el cos cobert d’espines o formacions semblants La major part són lliures, bé que alguns crinoïdeus habiten enganxats en el fons de la mar Tenen simetria bilateral en estat larval, que, després, passa a radial en els adults El cos és cobert per una fina epidermis ciliada i glandular per sota de la qual hi ha un derma que presenta un esquelet intern format per plaques calcàries i resistents, mòbils o no, i amb una disposició definida en cada grup Aquestes plaques poden donar lloc a formacions d’aspecte diferent espines,…
rabdocels
Zoologia
Ordre de turbel·laris format per petits animals vermiformes, de 0,3 mm a 15 mm de longitud, de cos allargat, fi i més o menys transparent.
L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs, etc Els gèneres europeus…