Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ren

Ren mascle
Zoologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, d’uns 2 m de llargada, d’una alçada al voltant d’1,40 m a la creu i fins a uns 300 kg de pes.
Té el cap allargat, el musell eixamplat a la regió nasal, les orelles curtes i arrodonides, els ulls petits, el coll curt, el tronc allargat, les potes relativament curtes i el pelatge suau i molt dens amb una crinera molt vistosa al llarg de la gola Les banyes, caduques, tenen una forma molt característica, puix que fan un mig cercle obert pel davant i cap amunt, amb nombroses bifurcacions comprimides, el nombre de les quals varia segons l’edat de l’individu Les banyes de les femelles són d’una mida menor que les dels mascles La coloració del ren és variable, des d’un to gris fins al lleonat…
dragó de Komodo

Dragó de Komodo
© Xevi Varela
Zoologia
Dragó de la família dels varànids, lacertiforme de mida gegantina (més de 3,5 m de llargària), endèmic de l’illa de Komodo, a l’arxipèlag de Sonda, entre Flores i Sumbawa.
És un animal carnívor, que pot arribar als 80 kg de pes, que captura preses vives, encara que també s’alimenta de carronya Habita zones de bosc de fulla caduca i de sabana, des del nivell del mar fins als 800 m d’altitud El dragó de Komodo també és una espècie endèmica de les illes de Rinca, Gili Motang i Gili Dasami, que juntament amb la de Komodo formen el Parc Nacional de Komodo, creat l’any 1980 La cinquena illa, Flores, és la més gran de totes i disposa de dues reserves naturals la de Wae Wuul a la costa oest i la de Wolo Tado a la costa nord La població de dracs al Parc…
dibatag
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins de clor gris vinós a la part superior del cos i blanc a l’inferior, d’una talla, des de la creu, de 80 cm, i d’un pes de 30 kg.
La cua fa uns 35 cm, i té les banyes com un arc de circumferència Habita en petits grups a les zones de bosc clar de Somàlia i Abissínia
vori

Elefant amb els dos ullals ben visibles en primer terme
Art
Economia
Història
Zoologia
Forma diferenciada de la dentina dels ullals de l’elefant (en el cas del mamut o altres mastodòntids hom parla de vori fòssil), de les dents canines de la morsa i del senglar, de les defenses del narval, etc.
Ús comercial Comercialment són apreciats només els ullals de l’elefant, que poden passar de 3 m de llargada, pesen fins a 70 kg i tenen una duresa de 2 a 2,5 Des del 1973, un conveni internacional per a la protecció de les espècies en perill d’extinció prohibeix la cacera de l’elefant asiàtic i limita estrictament la de l’africà Per aquest motiu, molts objectes que eren fets amb vori són actualment fabricats amb materials sintètics, els quals, d’altra banda, són també més barats Hom pot treballar el vori i polir-lo fàcilment Comercialment hom sol distingir-lo segons les tonalitats de color,…
Zoologia 2010
Zoologia
La recuperació de grans mamífers extints als Pirineus L’any 2010 ha estat un any determinant pel que fa a l’inici de la recuperació de grans mamífers als Pirineus El cérvol, l’ós i el llop tornen a córrer per tota la serralada pirinenca Pel que fa al cérvol —que, tot i no haver estat mai tan amenaçat com l’ós o el llop, sobrevivia en petitíssimes poblacions els anys setanta del segle passat— durant el 2010, i de fet uns quants anys abans, ja se’n va demostrar la plena recuperació amb poblacions nombroses i sanes molt ben adaptades a hàbitats sobretot prepirinencs S’ha dut a terme una política…
Zoologia 2009
Zoologia
Les meduses, remenadores del mar Les meduses faciliten la barreja de les aigües salades © Fototecacat El vent i les marees, la densitat i la temperatura de les aigües i els animals marins són els factors determinants de la barreja de les aigües salades Una de les notícies més curioses sobre zoologia que es van publicar l'any 2009 és la que relaciona les meduses amb la barreja de les aigües marines Científics del Caltech Institut de Tecnologia de Califòrnia van poder demostrar que les meduses són el grup d'animals marins més importants pel que fa a la barreja d'aigües de mars i oceans, tot…
Zoologia 2012
Zoologia
El soroll de les ciutats mata cries de pardals El soroll de les grans ciutats, causat principalment pels motors d'explosió, és el responsable de la mort de moltes cries de pardals Passer domesticus , tot i que no és una conseqüència directa Així ho demostra un estudi que han dut a terme i que han publicat biòlegs de la Universitat de Sheffield Encara que sembli obvi, fins ara mai no s'havia demostrat que, a partir d'un cert nivell de decibels, les cries de pardal tinguessin dificultats per comunicar-se amb els seus progenitors i, com a conseqüència, no fossin prou ben alimentades i que…