Resultats de la cerca

Habiten en els rius i els llacs dels països temperats, i n'hi ha algunes espècies als Països Catalans

Té el cos compost de 30 segments i una ventosa posterior formada per quatre segments Parasita alguns peixos del grup dels salmònids dels llacs de Rússia i de Finlàndia

Les meduses dels traquilins anomenades traquimeduses, relativament grosses amb relació a les dels altres hidrozous, són hidromeduses, és a dir, amb vel, proveïdes de tentacles, amb estatocists i gònades a la base de la cavitat gàstrica Habiten generalment a les aigües marines, però també n'hi ha d’aigua dolça, tant de rius com de llacs, com Limnocnida tanganicae , del llac Tanganyika Algunes espècies dels gèneres Plindias i Geryonia , de 3-8 cm de diàmetre, planctòniques i transparents, són comunes a les aigües marines dels Països Catalans

Les parts superiors del cos són grises el cap i el coll, blancs, amb una ampla banda que va des de l’ull fins a un gran plomall negre El bec, gran, és groguenc i ensiforme, i és utilitzat com a òrgan de defensa de l’animal, que el llança com un dardell contra l’enemic, i com a òrgan d’atac per agafar les preses peixos, granotes, cucs, etc Viu als prats inundats, als rius, als llacs i a les costes roman dret, immòbil, llargues estones dins l’aigua o molt a prop o dalt d’un arbre, amb el coll dret o enfonsat entre les espatlles El seu vol és potent, amb un batre d’ales lent i…

El bitó comú B stellaris és gros uns 75 cm, amb plomatge de colors bigarrats, llistat i clapat de bruns, castanys i grocs el cos és robust, i el bec, molt fort, és emprat per a la defensa És de costums feréstecs, solitari i nocturn quan reposa, aixeca verticalment el bec en una positura peculiar que el fa passar desapercebut dins els canyars on s’amaga només el delaten els seus crits, que recorden els bramuls dels bous Nia en canyars i viu en terrenys pantanosos, maresmes i platges de llacs Estès per tot Europa, llevat de les illes Britàniques, Escandinàvia, el sud dels Balcans…

Certs caràcters dentaris i la cara curta l’aproximen als homínids, i la pelvis és típica dels bípedes L’excessiva longitud dels braços o braquiació, com també el fet de tenir les cames curtes, demostren una especialització en direcció parallela als antropoides Hom creu que habità fa uns 10 milions d’anys en els boscs que envoltaven els llacs i pantans formats pels desguassos de la serralada dels Alps En l’estudi biomecànic de les extremitats dels oreopitecs realitzat en Evidence of Hominid-like adaptations to precision grip in the Hand of European Miocene Ape Oreopithecus 1999,…

Les meduses, remenadores del mar Les meduses faciliten la barreja de les aigües salades © Fototecacat El vent i les marees, la densitat i la temperatura de les aigües i els animals marins són els factors determinants de la barreja de les aigües salades Una de les notícies més curioses sobre zoologia que es van publicar l'any 2009 és la que relaciona les meduses amb la barreja de les aigües marines Científics del Caltech Institut de Tecnologia de Califòrnia van poder demostrar que les meduses són el grup d'animals marins més importants pel que fa a la barreja d'aigües de mars i oceans, tot…